“Tenim Glovo, Wallbox i Wallapop com a unicorns catalans i tots estan fundats per homes. Hem de donar visibilitat a les dones que, tot i no ser CEOs, són cofundadores o directives per demostrar que nosaltres també podem emprendre i estar al capdavant de la nova indústria”. Aquestes són les paraules de la CMO de Newe, Ruth Ruso, una dona que dia a dia es troba entre els caps pensants de la que pretén convertir-se en una start-up de referència en el comerç en línia, i que posarà el seu granet de sorra a la Barcelona Woman Acceleration Week (BWAW) organitzada pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) per demostrar que el talent femení pot i ha de tenir un lloc en l’emprenedoria i l’ecosistema empresarial de Catalunya.

Ruso defineix Newe com un “software que s’integra en els canals de venda dels retailers perquè puguin llogar els seus productes i aportar valor a través d’un consum més responsable alternatiu a la compra”. És a dir, la plataforma facilita la gestió de l’estoc i automatitza les operacions de negocis vinculats a l’electrònica de consum i la tecnologia, l’esport, la moda o al bricolatge. Un concepte que l’actual CMO va ajudar a idear amb la seva entrada a la companyia: “Els cofundadors volien crear un marketplace de lloguer de roba, però ho vam descartar perquè no hi havia prou mercat i, al cap de dos mesos, van llançar la nova proposta”.

Ruso: "Em vaig adonar que tindria les mateixes dificultats que un home que no estigués vinculat a les TIC amb la seva formació prèvia”

La start-up va ser premiada l’octubre del 2021 a la Barcelona New Economy Week, un reconeixement que Ruso va recollir juntament amb la seva companya Inma Quintanilla, directora de negoci. “Som la part femenina dels socis i som un exemple que en el món de l’emprenedoria no tot són homes”, defensa. Especialment en l’àrea tecnològica, la qual, insisteix, ha estat i està “plenament masculinitzada”: “Al principi tenia els meus dubtes sobre si estaria a l’altura i ho entendria tot, però em vaig adonar que tindria les mateixes dificultats que un home que no estigués vinculat a les TIC amb la seva formació prèvia”. La seva fórmula s’ha basat en estar oberta a adquirir nous coneixements i a entendre que l’eix del negoci és vendre un producte i una proposta de valor concreta.

La part social de la tecnologia

L’àrea de lideratge de Ruso és la de comunicació. “Un departament vinculat tradicionalment a la dona”, reconeix, “però que no deixa de tenir la complexitat de comunicar amb conceptes tecnològics”. Aquesta situació l’ha portat a preguntar-se sovint si hauria estat capaç de superar una carrera universitària vinculada a les TIC i per què no la va triar. “He tingut uns pares oberts que m’han empès a estudiar el que volgués, però m’ha dit ningú explícitament que podria fer tecnologia”, reflexiona, i afirma que el problema de fons es troba en “els estereotips i l’educació”.

Garrido: "Costa pensar en el talent femení en entorns que no tinguin un impacte beneficiós en la societat”

Qui s’enfronta diàriament a aquest context és l’Alejandra Garrido. Ella és enginyera en Telecomunicacions i està fent un doctorat industrial mentre treballa a MiWEndo Solutions, una start-up mèdica que automatitza la detecció precoç del càncer de còlon a través d’algoritmes. “Pot sonar contradictori queixar-se del fet que s’associa el perfil de dona tecnòloga a projectes socials quan jo treballo en una empresa de salut, però la realitat és que costa pensar en el talent femení en entorns que no tinguin un impacte beneficiós en la societat”, reflexiona, “potser ens hauríem de preguntar si això passa perquè ens han educat així”.

Actuar des de l’escola i l’entorn familiar

Garrido és també presidenta de l’associació Young IT Girls (YITG) i compartirà la seva experiència com una de les persones que participa activament en sessions a les escoles per promoure les vocacions a les STEAM amb la seva participació a la BWAW.  En aquests tallers, alerta, ja es pot comprovar alguns dels trets que desenvolupen les dones en el seu entorn professional: “Les noies acostumen a avançar més ràpidament i trobar solucions amb més facilitat perquè són més organitzades, però són tímides i no acaben de creure que tinguin aquesta capacitat. I això amb els anys es veu en les professionals. No confien en elles mateixes com sí que ho fan els homes i això les limita en entorns tan masculinitzats com les TIC”. Des de la seva experiència, afirma que aquesta actitud és el resultat “d’un problema estructural” que només es pot resoldre si s’actua des del sistema educatiu i l’entorn familiar. “Els mestres han d’identificar aquests comportaments des de ben petits, corregir-los, mostrar referents de dones TIC; i els pares i mares, fer que les noies se sentin valorades i vegin la tecnologia com un entorn amb oportunitats”, proposa.

La pedagogia és, per tant, l’eina clau en aquest context. Així ho assenyalen tant Garrido com Ruso, que reconeixen no haver viscut situacions de discriminació clara en les seves carreres professionals, però sí haver hagut de respondre a preguntes, diuen, més habituals en les dones que en els homes: “Te’n sortiràs en un entorn tan tècnic? Una start-up demana molta implicació, podràs amb tot? Ja t’agradarà aquesta feina?”. “Nosaltres també podem dedicar-nos a les TIC i ens hi podem sentir satisfetes”, respon amb fermesa la presidenta de les YITG. I davant dels possibles dubtes, recomana fer visible les diverses sortides laborals que ofereix el sector: “Tothom sap què fa un metge o un veterinari, però no algú que ha estudiat Telecomunicacions o Industrials. Les nenes tendeixen a buscar opcions amb sortides clares i cal explicar de què pots treballar si estudies una enginyeria i quin impacte té aquesta feina”.

Garrido: "Les nenes tendeixen a buscar opcions amb sortides clares i cal explicar de què pots treballar si estudies una enginyeria i quin impacte té aquesta feina”.

De fet, la digitalització i la incorporació de noves tecnologies són dos dels elements que estan impulsant la presència de les dones en el sector industrial i tecnològic. Segons la directora del CZFB, Blanca Sorigué, “han generat la necessitat de nous perfils professionals”. Ara bé, tal com reivindiquen Ruso i Garrido, cal fer-los visibles, ja que el 34% de les dones que treballen al Polígon de la Zona Franca de Barcelona ocupen tasques administratives. El nombre de graduades universitàries és del 31,4% a la zona, mentre que en el cas dels homes es redueix al 25,9%. Tanmateix, el volum d’homes en càrrecs de direcció és del 18,3%, i el de dones, del 12,5%. “Això ens deixa clar que hi ha un gran camí per recórrer perquè elles ocupin llocs més tècnics i de direcció”, admet Sorigué.

Les dones de la nova indústria

Només una quarta part dels empleats de les empreses assentades al voltant de la Zona Franca són dones, segons dades del CZFB i el GESOP del 2020. La indústria, especialment la coneguda com a 4.0 amb la incorporació de noves tecnologies, està cridada a ser tractora d’una nova economia. Les dones estan cridades a ser protagonistes d’aquesta transformació, d’una banda, per la manca de professionals que ja experimenta el sector; de l’altra, perquè incorporar el talent i mirada femenina ha de fer més igualitària la tecnologia. I les empreses, més eficients. Segons un estudi de l’Organització Internacional del Treball (OIT) les empreses que promouen la igualtat venen fins a un 20% més de mitjana.

Sorigué: "En circumstàncies com els premis d’innovació BNEW ja és freqüent rebre propostes de projectes encapçalats per dones joves”

Encara que les xifres demostren que encara hi ha deures pendents, Sorigué assenyala que ja hi ha canvis: “Ens n’adonem en circumstàncies com els premis d’innovació BNEW, on ja és freqüent rebre propostes de projectes encapçalats per dones joves”. Davant aquests petits signes prenen importància iniciatives com la creació del Consell de la Dona de la Zona Franca de Barcelona, el primer del sector industrial i que ja compta amb 14 directives d’empeses de l’àrea disposades a “analitzar la situació i fomentar polítiques que ajudin a millorar la paritat”, afirma la directiva. Un objectiu en el qual la BWAW ha de contribuir per donar veu a dones i homes perquè “el canvi definitiu ha d’arribar del treball conjunt”.