Durant dècades, la inversió immobiliària a Espanya s'ha entès com un territori reservat per a grans patrimonis o fons especialitzats. Comprar un pis a Madrid o Barcelona amb la idea de llogar-lo, adquirir locals comercials per garantir rendibilitats estables, o participar en desenvolupaments urbanístics eren escenaris restringits als qui podien mobilitzar grans sumes de capital. Avui aquest paradigma comença a canviar gràcies a la tokenització, una innovació que permet fraccionar actius en participacions digitals accessibles des de plataformes regulades. Entre les seves diverses conseqüències, aquesta innovació tecnològica es pot alinear també amb els principis de sostenibilitat que demanda la societat actual.

La tokenització obre una porta inèdita per democratitzar l'accés a un mercat tradicionalment opac. Amb munts reduïts, qualsevol persona pot convertir-se en copropietària d'un immoble i beneficiar-se dels ingressos derivats de la seva gestió. Però més enllà d'aquesta evident democratització, convé aturar-se en un altre angle de gran rellevància: la manera com aquest model pot fomentar pràctiques immobiliàries responsables, tant en el social com en el mediambiental.

Quan la tokenització es converteix en un ariet de la sostenibilitat

Espanya s'enfronta a una cruïlla. D'una banda, els desafiaments de disposar d'un habitatge assequible i de qualitat, situació que afecta tan joves com famílies d'ingressos mitjans. De l'altra, la urgència d'avançar en la transició energètica i en la reducció d'emissions en un sector que representa gairebé el 40% del consum energètic a Europa. La inversió sostenible no és ja una opció, sinó una exigència. I aquí la tokenització es presenta com una eina capaç de connectar les aspiracions de rendibilitat amb la necessitat d'impacte positiu.

"La inversió sostenible no és ja una opció, sinó una exigència, i aquí la tokenització es presenta com una eina capaç de connectar les aspiracions de rendibilitat amb la necessitat d'impacte positiu"

Imaginem, per exemple, que un conjunt de petits estalviadors decideix participar en un projecte de rehabilitació energètica d'un edifici al centre d'una gran ciutat com Sevilla, Bilbao o València. Gràcies a la tokenització, la barrera d'entrada es redueix prou perquè centenars d'inversors puguin sumar-se al projecte. Cada euro invertit contribueix no només a la revalorització futura de l'immoble, sinó també a una disminució en la petjada de carboni i a la millora del confort dels llogaters. En lloc de destinar els seus estalvis a un producte financer abstracte, aquests ciutadans canalitzen el seu capital cap a un actiu tangible amb efectes directes en el seu entorn.

La responsabilitat social adquireix aquí un paper crucial. No es tracta únicament de quins immobles es tokenitzen, sinó de com es gestiona el procés i cap a quin tipus de projectes s'orienta. La transparència que exigeix la tokenització —amb contractes intel·ligents que reflecteixen en temps real l'estat de la inversió— pot convertir-se en un factor de confiança i de compromís. Les plataformes digitals que lideren aquest canvi tenen la possibilitat de prioritzar immobles amb criteris d'eficiència energètica, impacte social o regeneració urbana. No parlem d'afegir un segell verd com a estratègia de màrqueting, sinó d'integrar la sostenibilitat al cor del model de negoci.

Una via alternativa per arribar a l'habitatge assequible

A Espanya, on la pressió sobre el mercat de lloguer és creixent, la tokenització ofereix un camí per implicar els petits inversors en projectes d'habitatge assequible. Si es dissenyen adequadament, aquestes iniciatives poden ajudar a augmentar l'oferta disponible sense dependre exclusivament de grans fons inversors. La lògica canvia: en lloc d'especular amb l'escassetat, es tracta de sumar voluntats i capitals per ampliar l'accés a llars accessibles i de qualitat.

"La lògica canvia: en lloc d'especular amb l'escassetat, es tracta de sumar voluntats i capitals per ampliar l'accés a llars accessibles i de qualitat"

L'atractiu per als inversors tampoc és menor. La generació millennial i la generació Z —cada vegada més presents en el món financer— mostren una preferència clara per opcions d'inversió alineades amb valors socials i mediambientals. Per a elles, no n'hi ha prou amb obtenir rendibilitat: busquen que els seus diners tinguin un propòsit. La tokenització immobiliària pot convertir-se en el pont entre aquesta demanda i la necessitat urgent de transformar el parc immobiliari espanyol cap a estàndards més sostenibles.

L'oportunitat que donen les noves tecnologies

És clar, no hem d'idealitzar el procés. La tecnologia per si sola no garanteix resultats responsables. Tot dependrà de la regulació, del compromís de les plataformes i de la capacitat dels inversors d'exigir projectes que compleixin amb criteris clars de sostenibilitat. Però el que resulta indubtable és que el marc tecnològic ja és aquí, i que ofereix una oportunitat inèdita per transformar la relació entre capital i maó a Espanya.

"Tot dependrà de la regulació, del compromís de les plataformes i de la capacitat dels inversors d'exigir projectes que compleixin amb criteris clars de sostenibilitat"

La tokenització immobiliària no s'hauria d'entendre com un mer instrument financer més, sinó com una via per replantejar quin tipus d'inversió volem promoure com a societat. El repte és immens, però també ho és el potencial: convertir cada participació digital en una peça d'un projecte col·lectiu que combini rendibilitat amb responsabilitat, benefici privat amb impacte públic. Potser estem davant la nova frontera de la inversió a Espanya, una frontera on la sostenibilitat no sigui un afegit, sinó el nucli mateix de l'oportunitat.