Cada segon dimarts del mes d’octubre se celebra el Dia Internacional d’Ada Lovelace, la matemàtica i escriptora britànica que va concebre el que es considera el primer algoritme de la història. Aquesta data assenyala, que enguany se celebra aquest 13 d’octubre, vol commemorar les fites de les dones en les disciplines STEM i trencar les barreres que encara hi dificulten l’entrada del talent femení.

Coneguda també com Augusta Ada Byron, Augusta Ada King o comptesa de Lovelace, com tota dona aristòcrata nascuda al segle XIX, el seu futur estava inicialment destinat a viure envoltada de comoditats. Però la separació dels seus pares -Anne Isabella Noel Byron i Lord George Byron- va fer que la seva mare, matemàtica i activista, la seva filla pogués trencar amb tot el teòricament estava escrit per a ella. La va introduir des de ben petita en les ciències pures i va fer que la també matemàtica i astrònoma Mary Somerville fos una de les seves principals tutores.

La nota G

Qui va marcar un punt d’inflexió a la vida d’aquesta pionera va ser Charles Babbage. Aquest científic va ser l’inventor de la màquina analítica, la qual els experts situen com les primeres bases dels ordinadors moderns. Lovelace es va interessar pels seus estudis, i això va impulsar un intercanvi constant de cartes per parlar de l’evolució de la innovació.

La teoria sobre la màquina analítica es va publicar en una revista francesa i Lovelace es va encarregar la traducció a l’anglès. Com a coneixedora de la proposta, va afegir notes organitzades de l’A a la G que no figuraven a l’article original. El text final duplicava la seva extensió i incloïa apunts sobre programació moderna, com el sistema de targetes perforat que van inspirar els primers ordinadors del segle XX. De fet, a ella se li atribueix el primer algoritme codificat destinat a ser processat per una màquina.

Però la nota en qüestió que la a portar a ser coneguda va ser la G, on detallava un algoritme per calcular nombres de Bernoulli. Malauradament, l’invent va quedar en una mera investigació teòrica perquè mai es va arribar a construir cap element.

Reconeixement a una pionera

El 1979 el Departament de Defensa dels Estats Units va homenatjar la matemàtica posant el seu nom a un llenguatge de programació basat en Pascal. Aquest va ser el primer reconeixement a la feina feta per aquesta pionera.

L’Ada Lovelace Day (ALD) se celebra des del 2009, quan l’escriptora i periodista Suw Charman-Anderson ho va proposar. Inicialment l’acte principal es feia a Londres amb l’Ada Lovelace Day Live! amb dones professionals dels STEM que feien xerrades a joves per convertir-se en referents que puguin inspirar-les, però amb el temps les activitats s’han anat estenent arreu del món.