Des de 1993, els espanyols no consumien tan poc la televisió com aquest passat 2021, d’acord amb el darrer informe de GECA. Si la mitjana a l’Estat és de 206 minuts setmanals davant el plasma, les persones d’entre 13 i 24 anys només hi inverteixen 79 minuts. “Un 40% dels joves no té interès en el futbol”, assegurava l’any passat el president de l’Associació Europea de Clubs, Andrea Agnelli. En contrast amb aquesta situació d’apatia, Twitch i les plataformes VOD s’han convertit en el centre d’oci de la generació Z, i si hi ha un contingut que triomfi en el servei d’Amazon, aquests són clarament els eSports.

“Els clubs d’esports tradicionals estan perdent públic en l’escletxa d’edats d’entre 14 i 22 anys. La creació de seccions per a esports electrònics els pot ajudar a recuperar aquesta massa social”, assegurava el project manager d’Heron Sant Feliu, Albert Carpi, en un reportatge de MetaData. A aquesta reconnexió amb els afeccionats més joves se li suma l’exposició internacional que permet un sector encara en ple desenvolupament. “Les barreres per accedir a competicions internacionals en aquests moments són molt menors comparades amb l’esport tradicional. No cal tenir grans pressupostos ni ser el club més gran del món per tenir rellevància“, defensa Jordi Soler, director executiu de la Liga de Videojuegos Profesional (LVP), l’entitat encarregada d’organitzar els principals campionats d’eSports a l’Estat espanyol.

Soler: "No cal tenir grans pressupostos ni ser el club més gran del món per tenir rellevància en els eSports"

Un d’aquests casos és el del Club Esportiu Europa. El primer equip masculí de l’entitat gracienca, un històric del futbol espanyol, competeix actualment a la Segona Divisió RFEF, la quarta categoria absoluta del torneig de lliga. Tanmateix, la secció del club dedicada als esports electrònics juga a la Tercera Divisió de la VFO de la saga de videojocs Fifa (Electronic Arts), la màxima divisió per als participants en la modalitat de PlayStation 4, mentre que el planter de Xbox és cinquè a la Primera Divisió. Amb només quatre anys i una inversió d’uns 300 euros, l’Europa eSports rivalitza contra equips de Primera Divisió de futbol com el Deportivo Alavés o el Cádiz CF.

El de l’Europa és un exemple clar de les oportunitats que obre el món dels eSports a les institucions esportives més modestes, que cada vegada tenen més dificultats per créixer en unes competicions regides pel múscul econòmic dels equips. “No hi ha tanta diferència, els eSports ho igualen tot”, assegura el mànager d’Europa eSports, Alex Beltry. El responsable de la secció explica a MetaData que va encetar el projecte des de la categoria regional de la competició i que, des d’aleshores, l’Europa eSports acumula dos ascensos, un campionat de lliga i un campionat europeu, després de guanyar la Tercera Divisió Nord de la VPG. Tot i que l’equip principal de la secció és el dedicat a Fifa per PlayStation 4, el 2021 l’Europa va engegar dues noves modalitats: la variant de Fifa per Xbox i l’equip de NBA 2K, secció dedicada a la saga de videojocs de bàsquet desenvolupada per 2K Games i que competeix a la Damex 2K League.

La franquícia Fifa és la més comunament escollida pels clubs de futbol per fer el salt als esports electrònics, una elecció que pot semblar lògica en tractar-se d’un simulador de futbol. Equips catalans com el Gimnàstic de Tarragona, el RCD Espanyol de Barcelona, la U.E. Vilassar de Mar, el C.F. Santvicentí o el Lleida Esportiu CF competeixen en diferents divisions de la VFO contra altres seccions de clubs de futbol i equips nascuts de zero. Beltry opina que és possible triomfar amb molta “disciplina i constància”, però creu que “la idea de tenir un club darrere, sigui l’Europa o el Málaga, dona una serietat de portes en fora que no la pot donar ningú”.

‘League of Legends’, la jungla per conquerir

Tanmateix, si parlem d’esports electrònics, League of Legends (LoL) és el referent absolut. El videojoc desenvolupat per Riot Games mou onades d’afeccionats en el seu espectre competitiu: la final dels Worlds de 2021, el campionat amb més rellevància a escala internacional, va arribar a aplegar un pic de quatre milions d’espectadors simultanis. A Espanya, la competició més prestigiosa és la Superliga, un torneig que organitza des de fa més de 10 anys la LVP i que, enguany, ha encetat la seva temporada de primavera amb l’estrena de dos nous equips amb seu a Catalunya: Finetwork KOI, l’equip impulsat per Gerard Piqué i Ibai Llanos, i la secció d’eSports del FC Barcelona.

A diferència de Fifa, League of Legends no ha aconseguit, ara per ara, una presència tan destacada d’equips de futbol en les seves principals competicions. A la Superliga, són bàsicament tres clubs: la SD Huesca, el Real Betis i el Barça. “El pes que tenen és relativament petit, però sí que creiem que són apostes molt importants per part dels clubs”, explica Soler. Això sí, el CEO de la LVP es mostra optimista de cara al futur: “A mesura que les seccions agafin volum i importància, s’aniran ampliant les disciplines. Estic segur que s’estendrà més enllà del futbol perquè, al final, forma part de la demanda que els mateixos fans generen”. De fet, en l’entorn amateur, l’Europa també ha fet aquest 2022 el salt a League of Legends amb la creació d’un equip que participarà en la Lliga Catalana Òmnium Lleida, organitzada per Gamesports Lleida.

Soler: “A mesura que les seccions agafin volum i importància, s’ampliaran les disciplines. Estic segur que s’estendrà més enllà del futbol perquè forma part de la demanda que els mateixos fans generen”

Els qui sí que han apostat fermament pel sector són els mateixos jugadors de futbol: a més a més de Gerard Piqué amb KOI, el lateral del Tottenham Hotspur Sergio Reguilón és soci accionista de Team Heretics, un dels equips de la Superliga; mentre que a la segona divisió es troben Case Esports, equip impulsat pel migcampista del Real Madrid Casemiro, o Guasones, projecte personal del jugador de l’Osasuna Rubén García. “Una persona vinculada als esports, que és competitiva i que li agraden els videojocs, ho veu com una oportunitat per a desenvolupar un vessant professional més enllà de la seva activitat esportiva”, considera Soler.

Més enllà del futbol

En comparació amb la VFO de Fifa, la Superliga de la LVP és un entorn més professionalitzat, on tots els participants compten amb un o diversos patrocinadors i grans equips de suport, a més a més dels mateixos jugadors. Amb tot, les diferències econòmiques respecte als volums que es mouen en el món del futbol encara són molt grans, i això permet a organitzacions més petites competir de tu a tu amb els clubs anteriorment mencionats. En aquest sentit, la Universidad Católica San Antonio de Murcia (UCAM) és “un dels projectes a escala estatal més rellevants, singulars i exemplars”, d’acord amb el CEO de la LVP. L’aposta de la universitat pels eSports es troba a la mateixa escala que els seus equips de futbol i de bàsquet, i ha donat els seus fruits: els UCAM Tokiers van aconseguir el campionat de primavera de la Superliga de 2021 i van quedar segons en la temporada d’estiu. 

Fins ara hem estat parlant de clubs de futbol, ja que són les institucions esportives que més clarament han apostat per l’oci electrònic, però això no implica que siguin els únics que hi hagin apostat. Un dels casos més representatius és el de l’equip de bàsquet Baskonia, que va ser un dels primers en endinsar-se al món dels eSports i va aconseguir guanyar un campionat de la Superliga de LoL, però va acabar suprimint la secció el 2019. A Catalunya, un dels centres que s’ha endinsat en aquest món és el Club Natació Sabadell, que el 2020 va incorporar una sala de gaming a les seves instal·lacions i enguany està cercant jugadors per crear equips amateurs en League of Legends, Fifa, Valorant i Rocket League.