A finals d’agost, Sam Altman va admetre que l’adopció de la IA a les empreses no era tan ràpida com ell s’esperava. Si bé, és cert que estem immersos a una profunda transformació del mercat laboral, crec que aquí hi ha vàries lliçons que podem treure de tot això.

No nego, en cap moment, la incertesa que suposa començar a dibuixar projeccions de futur en base a uns elements que, en aquest futur que haurem imaginat, seran diferents dels que tenim ara i això fa que tot sigui molt més complicat. Però aquí, la meva reflexió passa per la por. La por a que tothom sigui acomiadat. A pèrdues massives de llocs de treball. Que la IA ho farà tot. Tot això, tot de cop, tot plegat i tot ahir. Però quan sortim del discurs d’Altman i companyia, el que ens trobem és que encara no tenim un codi per regular com s’implementen les eines. O per quines feines. O a quins àmbits. Anem improvisant.

“La por que la IA ho farà tot i que tothom perdrà la feina no encaixa amb una realitat on encara estem aprenent com implementar-la”

Com a freelance treballo amb nombrosos clients: agències, mitjans, intel·ligència de mitjans, docència… I, sabeu què? Ni tots empren IA, ni tots empren IA per les mateixes tasques i ni tots implementen la mateixa manera d’operar amb la IA. I tot el que faig i toco és el sector de la comunicació. Parles amb un amic que treballa a un mitjà de la competència i t’explica que a la seva empresa, la IA és quelcom que encara es va adoptant a poc a poc. O parles amb una cap d’agència i et diu que provaran una eina d’IA, però que encara, res concret.

Vull dir amb això, que amb les converses de carrer, amb els contactes quotidians i amb el món “mundà”, sabem que la IA acabarà per arribar “del tot”.

“Hi ha coses que no s’han de veure només amb dades macro o informes de les ‘Big Four’: també cal fer barri, xerrar i saber què està passant a peu de carrer”

No vull negar, per res, les implicacions que ja comença a tenir. Hem d’estar preocupats, sí, però per tal de tenir una eina que puguem controlar nosaltres. Si posem el focus, únicament i exclusivament a la feina, cert és que d’aquí 20 anys tendrem carreres i posicions que ara no existeixen. Però, de la mateixa manera, quan jo era petit no m’imaginava que existiria una cosa que es diu ChatGPT i que impartiria classes d’IA a la UPF. (Jo tenia un ordinador amb Windows Millenium, trauma per un altre dia).

No hem de treure ferro a la qüestió. I sí que crec que hem de baixar i tocar amb els peus a terra. Si tenim una tecnologia, una plataforma, que encara no sabem manejar del tot (i no sabem ben bé on ficar), com ens podem creure el discurs apocalíptic que demà tots perdrem la feina i que els algoritmes ens substituiran ja?

“Hem d’estar preocupats, sí, però per tenir una eina que puguem controlar nosaltres: toca aplicar la virtut de la temperança”

Puc ser tot el cosmopolita que vulguis, que hi ha coses que no s’han de veure ni amb les dades macro ni amb informes de “Big Four”. S’han d’observar al voltant. Fer barri, xerrar amb l’un i l’altre i saber què està passant a peu de carrer, i no a despatxos de Silicon Valley. Això sí, que no ens serveixi aquesta premissa per adormir-nos i tancar-nos les mires al món. Apliquem la virtut de la temperança, una vegada més, si us plau.