Actualment, quan un nen o una nena vol ser futbolista, no li falten referents en qui emmirallar-se. Per als nens ha estat així durant dècades; per a les nenes, afortunadament, cada vegada també més. Els referents són presents a la televisió, a les xarxes socials, als videojocs i als patis de les escoles. Formen part de l’imaginari col·lectiu i contribueixen a transformar determinades aspiracions en possibilitats reals.

En canvi, quan una nena es planteja dedicar-se a la tecnologia, sovint es troba davant d’un buit. Costa identificar figures properes amb qui sentir-se identificada i, sobretot, imaginar-se ocupant aquell espai en el futur. Pot semblar una qüestió menor, però és precisament aquí on trobem una de les primeres baules d’una cadena que acaba reflectint-se en els indicadors que coneixem: la infrarepresentació de les dones en els estudis STEM, en els equips de desenvolupament tecnològic o en els llocs de lideratge dins les empreses digitals.

Aquesta reflexió va prendre molta força després d’escoltar la secretària de Polítiques Digitals, Maria Galindo, durant el Tech Spirit Women 2026. Una idea es va consolidar de seguida: la manca de dones al sector tecnològic no és un fet puntual, sinó la conseqüència d’un conjunt de dinàmiques estructurals que operen molt abans de la incorporació al mercat laboral.

“La manca de dones al sector tecnològic no és un fet puntual, sinó la conseqüència d’un conjunt de dinàmiques estructurals”

Sovint, la conversa sobre la bretxa de gènere en l’àmbit tecnològic se centra en el moment en què les joves han d’escollir una carrera universitària o una formació professional. Tanmateix, quan s’arriba a aquest punt, moltes decisions ja fa temps que s’han començat a construir. Les expectatives familiars, els estereotips associats a determinades professions, els models d’èxit que es mostren en l’entorn educatiu i l’accés desigual a certes experiències tecnològiques influeixen de manera silenciosa, però constant, en la configuració de les vocacions. Per aquest motiu, la bretxa de gènere neix molt abans: en el moment en què una nena deixa d’imaginar-se ocupant aquell lloc.

Des d’aquesta perspectiva, els referents tenen un paper fonamental. Allò que una societat visibilitza, reconeix i celebra condiciona el que les noves generacions perceben com a assolible. Això no vol dir que la simple presència de referents resolgui el problema, sinó que contribueix a ampliar el marc del possible. El repte és normalitzar la presència de científiques, desenvolupadores, emprenedores o directives tecnològiques per enriquir aquest imaginari col·lectiu i fer visibles trajectòries diverses.

“La bretxa de gènere neix molt abans: en el moment en què una nena deixa d’imaginar-se ocupant aquell lloc”

Ara bé, seria un error pensar que la solució passa únicament per augmentar la visibilitat d’algunes figures d’èxit. La qüestió de fons exigeix comprendre com funcionen les desigualtats estructurals i com es reprodueixen al llarg del temps. Això implica disposar de dades més acurades, desenvolupar indicadors més complets i impulsar polítiques públiques que permetin identificar on es generen les barreres i quin és el seu impacte real.

Allò que es mesura adquireix rellevància en l’agenda pública; allò que no es mesura corre el risc de quedar invisibilitzat. Per això, resulta imprescindible entendre no només quantes dones accedeixen al sector tecnològic, sinó també quines són les seves trajectòries professionals, quins obstacles troben per progressar i quins factors expliquen la seva permanència o el seu abandonament.

“Com més referents femenins fem visibles, més ampliem el marc del que les noves generacions perceben com a possible”

A més, la discussió sobre el gènere, tot i ser imprescindible, resulta insuficient si s’aborda de manera aïllada. És aquí on la mirada interseccional aporta profunditat i riquesa a l’anàlisi. L’experiència d’una dona, tant en la societat en general com en el sector tecnològic en particular, està condicionada també per altres factors, com ara la procedència geogràfica, la discapacitat, l’edat, el context cultural o el nivell de renda. No totes les dones disposen de les mateixes oportunitats d’accés a l’educació tecnològica ni afronten les mateixes barreres a l’hora de desenvolupar una carrera professional en aquest àmbit.

Pensar la diversitat exclusivament des d’una perspectiva de gènere comporta el risc d’oferir una fotografia incompleta de la realitat. Algunes desigualtats romanen invisibles precisament perquè queden amagades sota categories excessivament generals.

“La veritable transformació no es produeix quan algú aconsegueix entrar en el sector, sinó quan pot quedar-s’hi, progressar i participar en els espais on es prenen les decisions”

Per tant, el repte no consisteix únicament a incorporar més dones al sector TIC, sinó a construir un ecosistema tecnològic més divers, representatiu i inclusiu en un sentit ampli. Un ecosistema capaç d’atraure talent procedent de contextos diversos i de generar les condicions necessàries perquè aquest talent es pugui desenvolupar, créixer i influir en la presa de decisions des de perspectives diferents.

Perquè la veritable transformació no es produeix quan algú aconsegueix entrar en el sector. Es produeix quan pot quedar-s’hi, progressar i participar en els espais on es prenen les decisions.

Obrir la porta d’entrada al sector és un pas necessari. Però la qüestió de fons és qui troba aquesta porta oberta, qui aconsegueix travessar-la i qui disposa de les mateixes oportunitats per avançar un cop és a dins. Només incorporant aquesta mirada més àmplia i complexa serà possible abordar les arrels de la bretxa de gènere i no només algunes de les seves manifestacions més visibles.