M'agradaria compartir algunes observacions de la realitat que vivim en l'activitat d'integració laboral que realitzem en la Fundació GoodJob, així com contribuir amb la nostra visió de cap a on podríem avançar en el mercat laboral en el context econòmic i empresarial actual. Les dades d'ocupació que estem coneixent són objectivament millors, amb 21 milions d'afiliats, però marquen clares àrees de treball pendents. Malgrat aquests avanços globals, som encara lluny de les xifres europees (11,8% de taxa de desocupació enfront del 6%), però no oblidem que els nostres punts de partida i condicions són particulars, com ho és la singularitat del nostre mercat laboral i productiu, així com les característiques de les persones que encara estan en situació de cerca d'ocupació.

Les administracions públiques, fonamentalment central i autonòmiques, tenen una gran responsabilitat en aquests bons avanços. També l'eficàcia de les empreses del sector privat i l'acompliment dels treballadors, estan influint en aquests resultats.

"No es tracta només que hi hagi més treball, sinó que aquest treball sigui de qualitat i vivim en un moment carregat d'oportunitats"

Aprofundint alguna cosa més en l'anàlisi, s'evidencia la necessitat de millora de la qualitat del treball existent, podent com a estratègia secundar-se en el canvi i adaptació del model productiu, a l'evolució i necessitats de la societat actual. Dit d'una altra forma, no es tracta només que hi hagi més treball, sinó que aquest treball sigui de qualitat i vivim en un moment carregat d'oportunitats per aquesta transformació, com per exemple les que ens brinda l'evolució de la tecnologia.
Atenent variables geogràfiques, les dades són irregulars, amb comunitats autònomes amb taxes d'atur del 6% i altres amb el 18%. Fins i tot dins de la mateixa comunitat autònoma hi ha poblacions que estan clarament en situació d'especial vulnerabilitat.

Els col·lectius en pitjor situació continuen sent els majors de 52 anys, els joves, els aturats de llarga durada, les dones, les persones amb discapacitat i altres en risc d'exclusió. Una de les dificultats principals és la falta de coincidència entre oferta i demanda, és a dir, els perfils teòrics que tenen les persones en situació de cerca d'ocupació no són coincidents amb les característiques teòriques dels llocs de treball més demandats.

"Els perfils teòrics que tenen les persones en situació de cerca d'ocupació no són coincidents amb les característiques teòriques dels llocs de treball més demandats"

A mesura que les dades d'ocupació milloren, més difícil resulta donar feina als que encara no entenen i, en conseqüència, més disruptives i creatives han de ser les solucions a adoptar per a aconseguir ocupar-los adaptant l'oferta i la demanda. Davant aquest context, i amb relació als agents intervinents en l'ocupació, es fa necessari un canvi de mentalitat, de l'abast de la seva actuació i de les relacions entre aquestes parts, per a aconseguir arribar a aquests col·lectius que tenen pitjors xifres.

Hem d'ajudar els treballadors a aprofundir en l'autoconeixement de les seves capacitats i al fet que contemplin la possibilitat de treballar en activitats per a les quals poden ser realment hàbils, però que no s'havien plantejat fins a la data probablement perquè ni existien, com pot ser el cas de les activitats de base tecnològica o les derivades de l'impacte de les mateixes en les professions tradicionals. Hem d'ajudar-los a pensar fora de la caixa. En paral·lel, cal contribuir a la seva preparació amb entrenaments molt aterrats i orientats a llocs de treball, no amb formacions a l'ús, perquè puguin accedir a l'ocupació a curt termini i evolucionin el seu acompliment des dels mateixos (learning by doing). Això és disruptiu.

Quant a les empreses, podríem influir en elles i en els ocupadors en general perquè, a part de continuar reclutant professionals per les vies tradicionals, també conreïn treballadors disponibles d'aquests col·lectius des de la base. No només perquè els costarà cada vegada més trobar el professional específic que necessiten, sinó perquè serà una manera de contribuir a l'entorn en el qual es desenvolupen o, cosa que és el mateix, d'augmentar el seu impacte social sense allunyar-se de la seva activitat ordinària i sense que això suposi incórrer en costos afegits.

“Les empreses poden aproximar-se al mercat laboral retirant de les posicions qualificades tasques que podrien ser per a treballadors júniors”

Una altra forma que tenen les empreses d'aproximar-se al mercat laboral i alineada amb l'anterior és revisar algunes de les descripcions dels llocs de treball, retirant de les posicions més qualificades tasques de fàcil acompliment que podrien ser realitzades per treballadors júniors, optimitzant el temps d'aquelles i creant nous llocs amb persones disponibles en el mercat. Això és disruptiu.

Des de l'administració, seria aconsellable crear polítiques actives d'ocupació amb suports econòmics directes que incentivin les empreses a contractar i apostar per aquests col·lectius de manera extraordinària, així com que financin l'acompanyament especialitzat per als processos de requalificació d'aquests treballadors. Aquest acompanyament a treballadors i empreses, podria ser realitzat per organitzacions del tercer sector, especialitzades en l'àmbit de l'ús d'aquests col·lectius i amb la missió de, primer, superar les barreres artificials d'entrada als llocs de treball en cada cas i, després, tutelant tot allò que amenaci l'estabilitat del lloc de treball en els primers estadis d'aquest.

“La personalització és clau per requalificar les persones que sortiran de llocs de treball i necessitaran ajuda per ocupar uns altres”

Aquests equips especialitzats seran l’última milla de l'ocupació, els encarregats de personalitzar el procés, d'aplicar el bisturí a cada situació, ja que no totes les empreses i els seus llocs de treball són iguals, ni tots els treballadors tenen les mateixes característiques i capacitats. La personalització és en aquesta estratègia un factor clau d'èxit. Això és disruptiu. Aquesta mateixa estratègia serà vàlida també per atendre l'afecció en l'ocupació a conseqüència de la influència de la tecnologia en l'imminent canvi del model productiu, és a dir, per requalificar les persones que sortiran de llocs de treball i necessitaran ajuda per ocupar uns altres.

En definitiva, els treballadors, empreses, administracions públiques i organitzacions socials i del tercer sector, hem de reconfigurar la nostra posició, repensar la nostra aportació pel que fa a l'ús d'aquests col·lectius i fer-lo de manera disruptiva, perquè tingui efectes a curt termini i que complementi altres polítiques actives que tindran el seu resultat en un termini més llarg. Per dur a terme aquest treball, és necessari un pla d'acció, amb una estratègia i un pressupost dedicats, és a dir, focus específic a atacar a aquests col·lectius en aquest context laboral actual i aconseguir donar un nou cop a la desocupació.

Necessitem ser disruptius!