Adeu wifi, aires condicionats, televisors, ordinadors, cobertura dels telèfons mòbils i tota mena de dispositius. Això és el que van viure de cop 645.000 catalans el passat dissabte a mitja tarda, que es van quedar sense llum pel volts de les 16.30h. Primera reacció? Encendre el telèfon per mirar Twitter i altres mitjans socials i de comunicació per saber què havia passat. Un error, és clar, ja que sense internet, en ple segle de la digitalització, una caiguda com aquesta deixa la ciutadania una mica trasbalsada. Minuts més tard, amb el retorn de l’electricitat, es va saber que un accident d’un hidroavió en una línia d’alta tensió francesa que connecta la xarxa espanyola i la del país veí havia estat el motiu del tall, i es va activar el protocol internacional que obliga a interrompre el subministrament davant d’aquesta mena de successos per seguretat i evitar, així, la caiguda total del sistema.

L’accident va provocar una pèrdua del doble circuit de la subestació de Baixàs, propera a Perpinyà. Es va patir a Espanya pel doble circuit que surt de la infraestructura. Tal com explica el president del Grup de Treball sobre Transport, Distribució i Comercialització de la Comissió d'Energia del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (EIC), Lluís Pinos, una línia connecta amb Vic (Osona) en un sol circuit aeri a 400 kV, mentre que l’altra consta de dos circuits continus fins a Santa Llogaia (Alt Empordà), posada en servei el 2015. “A conseqüència de l’accident es dispara la xarxa per una sobrecàrrega i s’actua per evitar una caiguda total del sistema”, apunta.

Que l’apagada es notés només en una part de Catalunya, i en un total d’1.200.000 habitants de zones diverses d’Espanya, es deu a la “desconnexió selectiva de la demanda programada per l’operador del sistema”. Segons l’expert, el mecanisme s’activa per “equilibrar la balança entre la generació d’energia i la demanda, sacrificant una part per salvar tot el conjunt i estabilitzar el sistema”. El tall també va deixar sense servei una part de Portugal i del Marroc, que en aquell instant consumien recursos de la xarxa europea.

Es va fer una desconnexió selectiva de la demanda per evitar una caiguda total arran de la sobrecàrrega i estabilitzar el sistema

El procés de recuperació de la interconnexió es va fer a través del País Basc cap a França. En 36 minuts, detalla Pinos, “es va aconseguir donar mitjançant aquesta línia i el sistema peninsular va tenir de nou freqüència europea per anar recuperant progressivament les interconnexions i el mercat”. Durant aquesta franja aproximada de mitja hora també van quedar desconnectades plantes fotovoltaiques i eòliques, de manera que es va recórrer a la producció hidràulica. “Se’n va incrementar la generació per compensar la falta de recursos”, explica l’enginyer, “es va recórrer a la reserva rodant que tenen algunes centrals, amb una capacitat de generació disponible per sobre de l’habitual per actuar en moments d’emergència”. Segons els seus càlculs, el sistema peninsular consta de 1.000 MW disponibles capaços d’augmentar la generació amb rapidesa.

Importar energia a un preu més baix

L’apagada va deixar sense servei milers de llars perquè es van deixar de rebre 2.500 kW, això vol dir que no som autosuficients? Aquesta ha estat la pregunta més formulada després de l’incident, a la qual Pinos respon negativament: “S’estaven important de França perquè l’energia d’allà era més barata en aquell moment, però som majoritàriament autosuficients”. Per tal d’enfortir l’argument, recorda que el passat dissabte a mitja tarda es va registrar una demanda de gairebé 30.000 MW. És a dir, es va perdre un 8,3% de l’energia consumida. “No teníem cap falta de disponibilitat, sinó que és un mecanisme habitual sorgit dels intercanvis que s’estableixen a Europa per preu”, insisteix.

Pinos: “No teníem cap falta de disponibilitat, sinó que és un mecanisme habitual sorgit dels intercanvis que s’estableixen a Europa per preu”

Les energies renovables, sobretot la fotovoltaica i l’eòlica, són menys costoses. Depenen de factors climàtics, motiu pel qual si a França fa més vent i sol en un moment concret, el cost de l’energia es troba per sota. Espanya també exporta recursos energètics a França quan el preu està per sota del que presenta el mercat veí, com també en comercialitza al Marroc.

L’apagada va agafar la ciutadania en cap de setmana i els principals afectats van ser particulars i comerços. En un dia laborable, hauria tingut més conseqüències en el sector industrial, tot i que l’enginyer afirma que “les xifres de pèrdua de subministrament haurien estat del mateix ordre i la incidència hauria estat mínima”.