El passat 3 de gener es van complir quinze anys del naixement oficial de bitcoin. Aquesta data marca el moment en què, l'any 2009, la persona (o grup de persones) que coneixem pel pseudònim Satoshi Nakamoto, van registrar el primer bloc —anomenat bloc gènesi— d'aquesta pionera blockchain. Des dels seus inicis, Bitcoin en concret, i la cadena de blocs en general, han despertat simpaties i antipaties per igual. La primera xarxa descentralitzada ha estat víctima de moltes crítiques i mirades escèptiques. S'ha dit d'ella que és una estafa, que impulsa o facilita l'activitat criminal, que no és segura, o que és insostenible energèticament.

Goldman Sachs, un dels grups de banca d'inversió i valors més grans del món, va confirmar fa només uns dies que el 2023 havia estat l'any de l'adopció institucional del Bitcoin. Així doncs, ara —per motius que ja tractarem en algun altre article—, les grans institucions semblen haver deixat de banda les seves reticències, i s'afanyen a pujar al tren de la blockchain, presumint de pioners.

Però les crítiques, la desinformació i, sobretot, la mala premsa que han envoltat aquesta tecnologia en els últims anys continuen molt presents en la percepció de la ciutadania. Molta gent continua dubtant i veient-la amb escepticisme. Per això, la intenció d'aquestes ratlles és aportar llum a mites i afirmacions que tothom ha sentit, i que molta gent continua creient. Repassem-ne uns quants:

“L'anonimat del Bitcoin facilita les transaccions en activitats il·legals”. Per començar, cal aclarir que Bitcoin —i les altres blockchains— no són anònimes, sinó pseudònimes. La transparència és un element fonamental d'aquesta tecnologia, en general. Totes les transaccions es guarden en un llibre comptable (ledger en anglès) i són compartides amb els diferents nodes. Això fa que qualsevol persona pugui consultar l’adreça des d’on s’ha fet una transacció i quina ha estat la receptora. Per tant, la traçabilitat és màxima. Ara bé, les adreces poden no estar identificades amb el nom d’una persona física o jurídica. Vindria a ser com crear un compte d’email on no hi ha dades personals. Per això es parla de pseudoanonimat. Tot i aquesta característica, l’exposició pública de les dades de les transaccions permet seguir-ne el moviment. Per tant, el fa molt més transparent que els diners en efectiu.

“Bitcoin, com la resta de ‘blockchains’, no és anònima, sinó pseudònima. Totes les transaccions es guarden en un llibre comptable i són compartides amb els diferents nodes. La traçabilitat és màxima”

“Bitcoin és una estafa”. Bitcoin neix amb la publicació del llibre blanc titulat Bitcoin: A Peer-to-Peer Electronic Cash System i amb l’oferiment de programari obert sota la llicència X11 (anomenada llicència MIT). Com a resultat, des de l’inici ofereix una gran transparència: tothom pot analitzar el codi i conèixer de primera mà quines funcions realitza. Un frau implica engany, i una estafa equival a robar a algú amb engany. Per tant, una proposta que neix des del software obert no es pot considerar ni frau, ni estafa. Malauradament, com passa amb totes les tecnologies, les estafes es poden produir per la manipulació malintencionada per part de tercers. També hi ha estafes de phishing a través de correu electrònic, i no per això considerem l'email una estafa.

També se l’ha acusat de frau piramidal. El frau piramidal o sistema de Ponzi es basa a oferir grans rendiments que es paguen amb les aportacions de nous inversors, no amb la gestió d’aquests fons. El sistema s’enfonsa i es destapa el frau quan els inversors volen desinvertir el capital. Aquest no és el funcionament de Bitcoin, que no promet beneficis, sinó que proposa el que descriu al llibre blanc i el software obert per executar-ho. Els motius que porten diferents persones a comprar Bitcoins són molt diversos, i això pot induir a l’especulació i a la volatilitat del seu valor, però en qualsevol cas i amb tota seguretat, els posseïdors de bitcoins coincidirien en la confiança dipositada en la tecnologia descrita i en la seguretat demostrada.

“Des de l’inici tothom pot analitzar-ne el codi i conèixer de primera mà quines funcions realitza. Per tant, una proposta que neix des del software obert no pot considerar-se ni frau, ni estafa, perquè no hi ha cap engany”

“No és segur”. Més enllà de demostrar matemàticament quina és la raó per la qual Bitcoin és tan segur (les probabilitats de desxifrar una clau sense conèixer-la són similars a escollir de manera aleatòria dues vegades el mateix àtom a l’Univers!), només cal parlar de l’experiència durant aquests quinze anys de vida. Ara com ara, hi ha invertits més de 800.000 milions de dòlars en aquesta moneda. Si algú pogués hackejar aquests diners, ja ho hauria fet, tot i que al mateix instant hi hauria una devaluació de la moneda total que faria que perdés el seu valor. Com passa amb el punt anterior, els problemes de seguretat resideixen més en el món offchain (fora de la blockchain), produïts principalment per la usurpació de claus privades o per sistemes centralitzats (en contra de la proposta descentralitzada de Bitcoin) que no han tingut la qualitat adequada o que directament han comès frau.

I la descentralització és, al mateix temps, el punt fort i diferenciador del Bitcoin, però també pot ser el seu punt feble: quantes persones estan disposades a assumir la responsabilitat que comporta la llibertat de la descentralització? Prefereixen el sistema centralitzat? Aquí hi ha camí per recórrer i és on, cada vegada més, van apareixent solucions noves que poden facilitar o bé reduir aquesta responsabilitat de ser gestors dels nostres actius. En qualsevol cas, els sistemes permeten decidir si volem assumir aquesta gestió o no i, per tant, tenim un grau més alt de llibertat.

"Mentre Bitcoin utilitzi la prova de treball, el consum energètic necessari per mantenir la criptomoneda serà molt elevat. És un aspecte que caldria millorar, garantint-ne la mateixa seguretat”

“Bitcoin contamina”. Efectivament, mentre Bitcoin utilitzi la prova de treball, el consum energètic necessari per mantenir la criptomoneda serà molt elevat. Cal aclarir que la majoria de blockchains ja estan emprant altres protocols de consens que eviten aquesta alta despesa energètica. Però en qualsevol cas és un aspecte que caldria millorar garantint-ne la mateixa seguretat que és la que aporta la confiança necessària al sistema. De fet, tenir un cost energètic tan alt és també una garantia, ja que el cost de l’energia necessària per controlar la xarxa superaria el valor d’aquesta. El que cal continuar promovent és l’ús d’energies renovables per evitar que qualsevol despesa energètica tingui el menor impacte mediambiental possible.

Amb tot, podem dir que Bitcoin és una eina segura, i que té unes propietats que la fan molt útil en un món completament digitalitzat com el que vivim. És evident que poden haver-hi persones que en facin un mal ús, o que emprin Bitcoin, altres criptomonedes o actius digitals amb fins especulatius, però en cap cas això és culpa de l'eina. Bé s'ha especulat en el passat amb actius immobiliaris, amb el mercat borsari, i fins i tot amb tulipes. Podem culpar, doncs, les flors, de la crisi holandesa? Potser val més que reconeguem que, com amb qualsevol eina, la influència del Bitcoin dependrà de com decidim utilitzar-la.

En aquesta era de transformació digital, des del CBCat us animem a abraçar el potencial de la blockchain amb responsabilitat i visió cap a un futur financer més inclusiu i transparent.