Ahir Barcelona va viure un d’aquells moments que quedaran gravats a la memòria col·lectiva. Un moment d’aquells que, quan passen, sabem immediatament que són especials. La tecnologia desplegada a la Sagrada Família amb motiu de la inauguració de la torre de Jesucrist —els drons, la il·luminació, la sincronització, la música, la pirotècnia, l’emoció perfectament orquestrada— va ser senzillament extraordinària.

Però el que vam veure ahir no va ser només un espectacle. Va ser una demostració de capacitat. Una demostració de talent. Una demostració de què és capaç de fer aquest país quan el coneixement, la creativitat, la tècnica i la voluntat de transcendència treballen plegades.

Fa uns anys, els representants de les empreses que formen part del Cercle Tecnològic i el nostre equip vam tenir l’enorme privilegi de visitar la Basílica de la Sagrada Família a porta tancada. Una visita exclusiva, guiada per l’arquitecte i el director de tecnologia del temple, que estic convençuda que ningú dels qui hi vam ser oblidarà mai.

Des de llavors, molts la veiem diferent.

"La tecnologia és, sobretot, una eina humana. Una eina al servei de les idees, de la bellesa, de la cultura, de les emocions i del progrés."

Quan entens com està pensada, quan t’expliquen la complexitat de l’obra, la innovació que hi conviu, el respecte absolut per la visió original de Gaudí i, alhora, la valentia d’utilitzar la tecnologia més avançada per fer-la possible, la Sagrada Família deixa de ser una peça més de l’skyline barceloní. Deixa de ser un element quotidià. Es converteix en un símbol. En un monument viu pel qual només pots sentir admiració i respecte profund.

Ahir, a Barcelona, no només contemplàvem una obra arquitectònica excepcional: contemplàvem també la demostració del que som capaços de construir des d’aquí. Des de Catalunya. Amb talent local, empreses del territori, professionals d’altíssim nivell i una indústria tecnològica sovint massa discreta, massa poc explicada, però extraordinàriament potent.

Ahir tot va fluir. Els drons dibuixant el cel, la llum dialogant amb la pedra, la pirotècnia amplificant l’emoció, la tecnologia desapareixent gairebé als ulls de l’espectador perquè quan la tecnologia és realment bona no es veu: simplement fa possible allò que semblava impossible.

I després hi havia l’emoció.

L’Escolania cantant. La creu il·luminada dominant l’horitzó de Barcelona. El silenci d’una ciutat sencera entenent que estava vivint alguna cosa irrepetible.

"Quan la tecnologia és realment bona no es veu: simplement fa possible allò que semblava impossible."

Mai oblidarem aquella visita al temple a porta tancada. Però probablement tampoc oblidarem mai el que vam viure ahir.

En un moment en què sovint parlem de tecnologia només en termes de riscos, regulació o disrupció, potser convé recordar també això: la tecnologia és, sobretot, una eina humana. Una eina al servei de les idees. De la bellesa. De la cultura. De les emocions. Del progrés.

Antoni Gaudí deia: “Primer l’amor, després la tècnica.”

I potser aquesta és la millor definició possible del que representa la tecnologia quan es posa al servei d’un propòsit compartit: primer hi ha la idea, la visió, l’entusiasme, les ganes de construir alguna cosa extraordinària. I després, sí, busquem la manera de fer-la possible.

"Per un moment, Catalunya va il·luminar el cel per demostrar-se a si mateixa tot el que és capaç de fer."

Ahir la Sagrada Família ens ho va recordar amb tota la seva força.

I, per un moment, Catalunya va il·luminar el cel per demostrar-se a si mateixa tot el que és capaç de fer.