10 converses per entendre el 2025
La ciberseguretat, l’Observatori de l’Administració Digital o la vocació dels estudis STEM són alguns dels temes rellevants del 2025
Categories:
Durant el 2025, MetaData ha comptat amb nombrosos especialistes tecnològics. A part dels articles d’opinió, també s’han entrevistat per tal que, a partir de l’intercanvi de preguntes i respostes, mostrin el seu coneixement i ajudin a entendre els lectors temes amb més facilitat. La ciberseguretat o les vocacions STEM entre les dones han estat algunes temàtiques tractades, així com càrrecs de rellevància d’organitzacions com l’Observatori de l’Administració Digital (OAD), CIM UPC o DONADIGITAL. A continuació oferim un resum de les 10 converses que il·lustren els dotze últims mesos.
“Les màquines no tenen la possibilitat de tenir responsabilitats perquè no tenen consciència”
La Carme Torras i Genís és una de les eminències en el camp de la robòtica a Catalunya, i un dels noms clau que ha fet que l’ètica i la filosofia entrin als estudis universitaris vinculats a la tecnologia per fer entendre que no es poden crear eines amb un impacte social real sense incorporar el prisma humà. Però amb Torras no només es pot parlar de robots i intel·ligència artificial, sinó també de llibres. És autora de diverses obres de ciència-ficció que busquen allunyar-se de les distopies i relatar entorns amb un impacte més social i beneficiós dels avenços científics i tecnològics. Conversem amb ella en una entrevista on reflexionem tant sobre l’impacte de la ciència-ficció en la investigació i el desenvolupament tecnològic, com sobre l’actitud que hauria de tenir la societat davant l’arribada de disrupcions com els robots i la IA.
“L’èxit de la ciberseguretat depèn directament de la capacitat d’evolucionar amb tecnologies intel·ligents i escalables”
L‘Agència de Ciberseguretat de Catalunya (ACC) és l’entitat encarregada d’executar les polítiques públiques en ciberseguretat i seguir l’estratègia de la Generalitat de Catalunya en aquest camp. L’any 2024, l’ens púbic va gestionar un total de 3.372 ciberincidents al país, el que suposa un 26% més que un any anterior (2.664), una tendència a l’alça també es deixa veure en un context global. Al davant de l’ACC hi ha, des del mes de gener d’enguany, Laura Caballero, que adverteix de la seriositat del panorama actual i es marca com a un dels reptes de futur “aconseguir engrescar els més joves a triar aquesta especialitat i que tingui molta més incidència entre les noies”.
“La intel·ligència artificial ha redefinit què vol dir obert”
El navegador Mozilla Firefox, el paquet d’ofimàtica LibreOffice, l’editor d’imatges GIMP o el reproductor multimèdia VLC són alguns dels principals exponents del programari lliure, una filosofia de desenvolupament informàtic que aposta per l’ús, estudi, reproducció i redistribució de les aplicacions i el seu codi sense restriccions. D’ençà que Richard Stallman publiqués el 1983 el Manifest GNU i que les primeres versions de Linux apareguessin el 1991, el moviment ha experimentat una evolució constant. “A finals dels 90, el programari lliure no es copsava com una cosa tan important, i avui dia molta gent ja entén que el programari i la tecnologia són tant necessaris per moltes capes de la societat que es necessita algun tipus d’infraestructura lliure en el domini públic de què tothom pugui gaudir”, confirma el desenvolupador Jordi Mas. N’és una veu més que autoritzada: fa més de 30 anys que es dedica professionalment a la microinformàtica i és un dels membres fundadors de Softcatalà, entitat responsable de les traduccions al català dels programes abans mencionats i autora d’eines tan lloades com el corrector ortogràfic i gramatical.
“Explicar i donar visibilitat a les dades és clau per prendre decisions alineades a servir millor”
A Catalunya, l’any 2024 es van dur a terme més de tres milions de tramitacions en línia. Aquesta és una de les moltes dades que recull l’Observatori de l’Administració Digital (OAD), un portal web de la Generalitat de Catalunya que explica amb dades i indicadors l’evolució de la transformació digital de l’administració. En parlem amb la directora general de Serveis Digitals i Experiència Ciutadana, Ester Manzano, que destaca la importància d’aquest instrument de governança: “Després de l’observació amb dades objectives podem prendre decisions més encertades de les actuacions que hem d’enfortir, modificar i endegar”.
“Les STEM són un llenguatge universal i amb més possibilitats, les dones no ho poden deixar escapar”
El STEM Women Congress és un dels esdeveniments claus que se celebra anualment a Barcelona per donar visibilitat a dones referents en sectors com el científic i el tecnològic. Va néixer el 2018 com una acció de responsabilitat social corporativa i s’ha convertit en un model que s’ha estès arreu del món i que ha donat pas a l’organització Global STEM Women. Sis anys més tard, aquesta idea altruista ha traspassat fronteres territorials i institucionals, i estarà present la pròxima setmana a la Comissió de la Condició Jurídica i Social de Dones de l'ONU de la mà de la fundadora i CEO, Eva Díaz. Parlem amb ella en el marc d’un altre 8 de març, Dia Internacional de les Dones, que reclama igualtat d’oportunitats.
“El DFactory és un símbol de la indústria 4.0, on es creen aliances entre empreses i es generen nous negocis”
La logística ha esdevingut un dels sectors vitals de l’economia de Catalunya. Es calcula que aporta el voltant del 14% del PIB, ocupa a més de 170.000 persones i té un ecosistema creat amb unes 63.500 empreses. En aquest context, el Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) és un dels principals motors d’aquest desenvolupament, com així ho demostra any rere any amb la celebració d’esdeveniments com el Saló Internacional de la Logística (SIL), el Barcelona New Economy Week (BNEW) o amb l’impuls del DFactory, un pol d’innovació per a la indústria 4.0. L’actual delegat especial de l’Estat i vicepresident del CZFB, Pere Navarro, destaca el paper de l’entitat en el desenvolupament de tecnologies innovadores: “Barcelona és una marca molt potent, però la marca es construeix a partir dels diferents elements que passen a la ciutat i nosaltres som un dels motors de tot això”.
“No podem dissenyar una societat digital només amb la mirada del 50% de la població”
Núria Castell és una de les pioneres de la informàtica a Catalunya. Llicenciada per la UAB i doctora per la UPC, ha dedicat més de quatre dècades a la docència i a la recerca en la Facultat d’Informàtica de Barcelona, de la qual en va ser degana entre 2010 i 2017. Especialista en el processament del llenguatge natural, ha participat en nombrosos projectes europeus i internacionals d’innovació docent i investigadora, a més de codirigir actualment el postgrau en Direcció de la Transformació Digital de la UPC School. El seu compromís amb la igualtat de gènere l’ha portat a impulsar iniciatives per incrementar la presència de dones en les TIC, i enguany ha estat reconeguda com una de les 100 Dones TIC Referents de Catalunya 2025. En aquesta entrevista, conversem amb ella sobre els seus inicis, la seva visió de la bretxa digital i el naixement de DONADIGITAL, la nova plataforma per connectar i visibilitzar el talent femení en tecnologia.
“L’OpenEU neix perquè creiem que podem ajudar a crear les universitats del futur amb un campus interuniversitari en línia”
La Unió Europea ha creat un nou mecanisme per reforçar el sistema universitari i garantir una plena integració i interrelació amb els centres en formació en línia: l'OpenEU. La iniciativa està coordinada per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i hi formen part 14 universitats en línia més del continent, a més de diverses organitzacions no acadèmiques. Aquesta és un salt més que pretén reforçar l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES), el qual compta "amb un reducte de 65 universitats, menys del 10% de les que hi ha a Europa", assenyala la coordinadora del projecte i comissionada per a l'acció internacional de la UOC, Pastora Martínez, "això demostra que continua sent una cosa petita i privilegiada". Per aquest motiu, veu el nou instrument com una eina per "fer passes endavant en l'ecosistema, consolidar aliances ja establertes i crear solucions per establir nous ponts de diàleg".
“Hi ha massa desconeixement sobre les metadades que emmagatzemen les grans empreses sobre els usuaris”
Les múltiples acusacions per part de la Unió Europea a WhatsApp de vulnerar el marc legislatiu sobre privacitat o la detenció del fundador de Telegram han sembrat el dubte sobre les aplicacions de missatgeria que utilitza la majoria de la gent. Són realment segures? Aquests episodis han fet que els usuaris ja sàpiguen què vol dir xifratge d’extrem a extrem o que entenguin quin intercanvi de dades es produeix entre gegants tecnològics per alimentar el negoci de la publicitat. Tot plegat ha fet que els darrers anys hagin sorgit al mercat alternatives que es presenten com més segures i respectuoses amb la informació de les persones. Una d’elles és la suïssa Threema, nascuda el 2012 com un projecte personal. “Inicialment, es va crear perquè no hi havia solucions de comunicació xifrades d’extrem a extrem. Per tant, si estaves en una xarxa wifi i et comunicaves amb altres persones a través de WhatsApp o altres solucions de comunicació, podies llegir tot el que escrivia la gent. El seu fundador, en Manuel Kasper, va crear l’aplicació en un principi per protegir-se a ell mateix, i als seus amics i familiars”, relata el director d’Ingressos (CRO) i membre del consell de Threema, Miguel Rodríguez.
“La informació que et proporciona una eina d’IA generativa és una informació per la qual no respon ningú"
La desinformació a internet és una de les preocupacions que ha anat en augment en els darrers anys, especialment d’ençà de l’aparició d’eines d’intel·ligència artificial generativa que han facilitat la redacció de textos informatius o la creació d’imatges aparentment versemblants. Aquesta tendència ha arribat al món del periodisme, on els professionals debaten internament com fer-hi front i si és o no adient fer ús d’aquestes tecnologies a la feina. “Si no entens mínimament com funcionen els algoritmes, no pots comunicar”, deixa clar la doctora en Mitjans, Comunicació i Cultura per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Patrícia Ventura Pocino, qui des del 2018 ha especialitzat la seva recerca en l’ètica que impregna l’ús de la intel·ligència artificial en el món de la comunicació.