Barcelona i el Vallès han fet aquesta setmana dos moviments clau que apunten en una mateixa direcció: guanyar escala, coordinació i visibilitat dins l’ecosistema d’innovació català.

D’una banda, l’Ajuntament de Barcelona ha presentat Barcelona Innova, la nova etapa de la Fundació BIT Habitat, amb l’objectiu d’ampliar l’impacte de la innovació urbana i integrar-la més profundament en les polítiques municipals. De l’altra, actors empresarials del Vallès han impulsat Valltech, una plataforma per articular el territori com un gran hub industrial i tecnològic.

Barcelona Innova: la ciutat com a banc de proves

La creació de Barcelona Innova marca un punt d’inflexió en l’estratègia municipal. La nova fundació neix com una evolució de BIT Habitat, però amb més ambició en escala, impacte i transversalitat.

Un dels pilars és convertir Barcelona en un entorn d’experimentació real. En aquest sentit, destaca l’aprovació de l’Ordenança d’espais d’experimentació, que permet utilitzar la ciutat com a laboratori per provar solucions innovadores amb impacte directe en la ciutadania.

Barcelona Innova neix per escalar la innovació urbana i integrar-la de manera transversal en les polítiques municipals.

La nova etapa també posa el focus en enfortir la col·laboració amb l’ecosistema local, que inclou universitats, centres de recerca, startups i entitats socials. A més, s’hi incorpora la Xarxa d’Ateneus de Fabricació, amb l’objectiu de democratitzar l’accés a la tecnologia i la fabricació digital.

La presentació oficial, celebrada a la Fundació Miró amb més de 200 representants del sector, ha servit per aprovar els nous estatuts de l’entitat i ha comptat amb la participació de Mariana Mazzucato, referent internacional en innovació pública.

De BIT Habitat a un model consolidat d’innovació urbana

Barcelona Innova recull el llegat de gairebé una dècada de BIT Habitat, període en què s’han impulsat més de 70 projectes amb 160 entitats i 5,2 milions d’euros d’inversió.

Aquesta trajectòria ja s’ha traduït en solucions tangibles, com el panot del segle XXI o l’edifici Wikihousing. També s’han desenvolupat iniciatives en l’àmbit climàtic, amb projectes d’adaptació i simulació d’escenaris extrems, com el simulacre “Barcelona a 50 ºC” previst per al 2027.

La ciutat es consolida com a laboratori d’experimentació, amb noves eines com l’ordenança per provar solucions en entorns reals.

En paral·lel, la fundació impulsa nous models en habitatge —com el renovation as a service— i aposta per la digitalització dels serveis públics, amb ús intensiu de dades i metodologies centrades en l’usuari.

Valltech: el Vallès es posiciona com a hub industrial i tecnològic

En paral·lel a l’impuls de Barcelona, el Vallès ha presentat Valltech, una nova plataforma que vol unificar i donar projecció a l’ecosistema empresarial del territori.

La iniciativa, impulsada pel Centre Metal·lúrgic de Sabadell i la Xarxa Onion, neix amb una vintena d’empreses i amb la voluntat de superar la fragmentació actual i reforçar la visibilitat del Vallès.

El territori concentra prop del 17% del PIB de Catalunya i destaca per la convivència d’indústria manufacturera avançada, empreses TIC, centres de recerca i formació especialitzada.

La plataforma està presidida per l’empresària Meritxell Bautista, que defensa el Vallès com un dels espais amb més densitat industrial i tecnològica del sud d’Europa. L’objectiu és clar: convertir-lo en un referent internacional i un aparador de capacitat innovadora.

Des del Centre Metal·lúrgic, es posa l’accent en la necessitat de connectar indústria i tecnologia, mentre que la Xarxa Onion aporta dinamisme emprenedor i connexió amb startups i nous projectes.

Cap a una Catalunya de nodes connectats

Valltech s’inscriu en una visió més àmplia de país basada en nodes territorials interconnectats, on regions com Barcelona, el Vallès, el Maresme o el Bages sumen especialització i capacitat d’innovació.

Catalunya evoluciona cap a un model d’ecosistema en xarxa, amb territoris especialitzats que col·laboren per competir a escala europea.

Aquesta lògica reforça la idea que els ecosistemes del futur no es construeixen des de l’aïllament, sinó des de la col·laboració entre territoris, sectors i agents. Els dos moviments evidencien una tendència clara: Catalunya avança cap a un model d’innovació més estructurat, col·laboratiu i orientat a l’impacte real.

Mentre Barcelona consolida el seu paper com a laboratori urbà i motor institucional, el Vallès reforça la seva posició com a gran espai industrial i tecnològic. Junts, configuren un ecosistema amb més capacitat per competir a escala europea.