Els dies 9 i 10 de juliol, Barcelona acollirà una nova edició del Space Economy Congress 2026, la gran trobada de l'ecosistema espacial català i europeu. En un context marcat per la sobirania tecnològica, la geopolítica i la creixent dependència dels serveis espacials, l'economia de l'espai s'ha convertit en un sector estratègic que va molt més enllà dels coets i les missions científiques.

En aquesta entrevista amb Metadata, Xavier Luri, director de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), reflexiona sobre el paper dels satèl·lits en la vida quotidiana, les oportunitats que s'obren per a les empreses catalanes, els reptes de la transferència de coneixement i els passos que encara ha de fer Catalunya per consolidar un ecosistema espacial competitiu a escala internacional.

Avui es parla de l'espai com una infraestructura crítica per a l'economia. Quan i per què els satèl·lits han deixat de ser només una eina científica per convertir-se en una peça clau de la nostra vida quotidiana?

Ha estat un procés gradual i és difícil posar-hi una data concreta. A mesura que la tecnologia espacial ha evolucionat, moltes aplicacions han deixat de ser només tècnicament possibles per convertir-se també en econòmicament rendibles. L'espai fa temps que és un actiu estratègic tant des del punt de vista econòmic com geopolític, però en els darrers anys aquesta realitat s'ha fet molt més visible. També cal recordar que, des dels seus inicis, l'espai mai ha estat exclusivament una eina científica; la dimensió militar hi ha estat present des del primer moment.

"L'espai ha deixat de ser només un àmbit científic per convertir-se en una infraestructura crítica per a l'economia i la geopolítica."

Catalunya ha impulsat una de les apostes més ambicioses d'Europa en l'àmbit del NewSpace. En quin punt es troba avui aquesta estratègia?

L'estratègia ha evolucionat. Ara parlem de l'Estratègia Catalunya Espai 2030, que dona continuïtat i amplia l'antiga Estratègia NewSpace. El gran repte ja no és demostrar que existeix un ecosistema, sinó consolidar-lo i fer-lo créixer aprofitant la importància creixent que tenen les tecnologies espacials a escala mundial.

Quines oportunitats ofereix avui aquest sector a les empreses catalanes?

Moltes empreses encara associen el sector espacial únicament a fabricar satèl·lits o desenvolupar tecnologia aeroespacial, i això pot fer que el percebin com un àmbit llunyà. Però avui les oportunitats més grans sovint no estan en construir satèl·lits, sinó en aprofitar les dades que aquests generen.

Les aplicacions de l'observació de la Terra, la navegació o les comunicacions per satèl·lit arriben a sectors tan diversos com l'agricultura, la logística, el transport, la gestió ambiental o les assegurances. Aquí és on les pimes i les start-ups poden trobar moltes oportunitats de negoci.

"Si Europa no és autònoma en comunicacions, navegació o observació de la Terra, el seu futur econòmic quedarà condicionat."

En un context marcat per les tensions geopolítiques, quin paper juga l'espai en la sobirania tecnològica d'Europa?

Un paper absolutament clau. L'espai és un dels sectors més estratègics que existeixen. Si Europa no és autònoma en aspectes crítics com les comunicacions, la navegació per satèl·lit o l'observació de la Terra, això pot condicionar seriosament el nostre futur econòmic.

Durant molts anys Europa ha delegat algunes capacitats en altres actors internacionals. Ara el context geopolític obliga a replantejar aquesta dependència i reforçar les capacitats pròpies. Hi ha àmbits, com el sistema de navegació Galileo, on hem avançat molt, però en altres, com els sistemes de llançament, encara tenim molta feina per fer.

La combinació entre satèl·lits, observació de la Terra i intel·ligència artificial marcarà la pròxima dècada?

Sens dubte. La combinació entre les dades que proporcionen els satèl·lits i les eines d'intel·ligència artificial obre possibilitats enormes per generar informació útil en temps real. Veurem aplicacions cada vegada més sofisticades en gestió del territori, agricultura de precisió, resposta davant emergències, seguiment ambiental o planificació urbana.

"Les dades dels satèl·lits obren oportunitats de negoci en sectors tan diversos com l'agricultura, el transport o la gestió del territori."

Barcelona acollirà una nova edició del Space Economy Congress. Què representa aquest congrés per a Catalunya?

Barcelona és una ciutat amb una gran tradició d'acollir congressos internacionals, i això té un impacte que va molt més enllà del retorn econòmic directe.

Aquest tipus d'esdeveniments són els grans punts de trobada anuals dels sectors. És on es generen col·laboracions, es tanquen acords, es comparteixen coneixements i es detecten noves oportunitats. La ciutat que els acull es converteix automàticament en un referent.

El Space Economy Congress exerceix precisament aquest paper de catalitzador i contribueix a donar una gran visibilitat internacional a Catalunya dins del sector espacial.

Vostè ha participat en projectes que han derivat en patents i empreses derivades. Catalunya està transformant prou bé la recerca espacial en negoci?

Crec que les empreses del sector estan fent una bona feina, però encara tenim marge de millora.

Ens falta més contacte entre les empreses, les universitats i els centres de recerca per aconseguir una transferència de coneixement més eficient. Si volem construir una cadena d'R+D+I sòlida, aquesta connexió ha de ser encara molt més fluida.

"L'accés a petits satèl·lits de baix cost està democratitzant l'economia de l'espai i ampliant el nombre d'actors que hi poden innovar."

Quins perfils professionals necessita avui el sector espacial?

El sector és molt transversal. Evidentment, necessitem enginyers aeroespacials, però també perfils de telecomunicacions, informàtica, desenvolupament de programari, intel·ligència artificial, tractament de dades, electrònica o física.

Cada vegada més, l'economia espacial necessita professionals capaços de treballar amb dades, software i serveis digitals.

Si la IA està transformant avui l'economia digital, quina serà la pròxima gran revolució de l'espai?

Fer prediccions sempre és arriscat, però crec que una de les grans transformacions serà la democratització de l'accés a l'espai.

Els petits satèl·lits de baix cost i amb prestacions cada vegada més elevades permetran que serveis espacials que abans només estaven a l'abast de grans agències o multinacionals també puguin ser utilitzats per empreses molt més petites. Aquesta transformació ja està començant i pot canviar profundament l'economia espacial.

Com imagina l'ecosistema espacial català l'any 2030?

M'imagino un ecosistema molt més intens i madur, amb un nombre més elevat d'empreses i també amb més diversitat d'activitats.

Però no n'hi ha prou amb créixer en quantitat. També necessitem empreses de més dimensió, capaces de consolidar l'ecosistema i actuar com a motors del sector des de Catalunya.

"Catalunya necessita grans empreses arrelades al territori que consolidin i facin créixer l'ecosistema espacial."

Quan la ciutadania sent parlar d'economia espacial sovint pensa en coets o missions a Mart. Quina tecnologia espacial utilitzem cada dia sense ser-ne conscients?

Només cal mirar el mòbil. El posicionament GPS, la navegació, la predicció meteorològica, moltes comunicacions o les imatges del territori depenen directament dels satèl·lits.

De fet, si tots els satèl·lits que avui hi ha en òrbita deixessin sobtadament de funcionar, en qüestió de minuts o d'hores quedarien greument afectats sistemes tan essencials com les xarxes financeres, els transports o fins i tot les xarxes elèctriques. És probablement la millor demostració que l'espai ja forma part de la nostra infraestructura crítica, encara que sovint no en siguem conscients.