La intel·ligència artificial pot canviar el sector sanitari. De fet, ja ho està fent. No només en la part del diagnòstic, la síntesi de nous fàrmacs o la creació d’un sistema de codificació molt més eficient i capaç de processar quantitats astronòmiques d’informació en qüestió de segons.

Un dels pilars fonamentals de la sanitat són les persones. I crec fermament que, per molta intel·ligència artificial que hi pugui haver i la seva ajuda és benvinguda, no podem perdre el focus: les persones són el primer. I si acudeixen a l’ambulatori o a urgències perquè detectin què els passa, la salut i la vida estan per damunt de tot.

En una era en què buscar a Google o preguntar a ChatGPT pels símptomes s’ha convertit en una pràctica desaconsellable, potser és el moment de prendre cartes en l’assumpte. És cert que si no hi ha un diagnòstic per part d’un professional no es pot actuar en conseqüència. Però aquí la meva reflexió va per un altre camí: si la gent busca a Google què li passa, potser cal que parem atenció a aquesta necessitat.

"Si la gent busca a Google què li passa, potser cal que parem atenció a aquesta necessitat"

Ara bé, partim de la base que sempre hi haurà d’haver un diagnòstic elaborat per una persona humana. Tanmateix, si ens centrem en la part logística del que implica anar a un hospital per ser atesos… Per què no estenem l’eina, un xatbot, amb la qual poder parlar i que, un cop al centre mèdic, ens permeti com a pacients una derivació molt més ràpida? Ja existeixen i tenen capacitat de recopilar símptomes i programar cites. No obstant això, escalar-ho suposaria un pas determinant a l’hora de gestionar la informació i l’atenció de les persones que acudeixen a consulta.

Assentem les bases de per què un xatbot és, potencialment, un aliat

Situació que molts reconeixereu: anem a l’hospital. Hem de dir els nostres símptomes en arribar. Anem a triatge. Tornem a explicar els símptomes. Esperem. Ens rep el metge i ens llegeix els símptomes. Però, per si de cas, tornem a explicar els símptomes. Tres vegades per dir el mateix quan el que menys ens ve de gust és parlar? I si provem de canviar la fórmula? En lloc de consultar Google i que l’esforç sigui en va, que la nostra clínica de referència ens proporcioni una app a la qual preguntar què ens passa.

"Tres vegades per dir el mateix quan el que menys ens ve de gust és parlar? I si provem de canviar la fórmula?"

Les dades que li enviem estan en un entorn segur i tota la informació la llegirien persones que treballen en aquest centre. No es tracta d’obtenir un diagnòstic per part de la IA, sinó de tenir una primera sèrie de recomanacions abans d’anar a la visita pròpiament dita. Arribem a l’hospital i ja tenen tota la nostra informació. D'acord amb el que hem explicat i amb una posterior revisió presencial, es pot catalogar l’estat en què ens trobem per establir un ordre de prioritat. A partir d’aquí recordem que parlem d’un sistema de comunicacions interconnectat, tothom que participa del sistema sanitari ja sap què ens passa.

De moment s’aplica de forma sectorial, però la logística dels hospitals encara ha de ser més eficient

Aquest procediment d’implementació de la IA ja està en marxa. És cert que cal fer molts tests, assajos de prova i error, i disposar d’una infraestructura que permeti aplicar-ho a una escala encara més gran de la que ja s’ha implantat. Aquí cal prioritzar l’entrenament de la mateixa IA: els coneixements que tindrà, com s’adreçarà a les persones, els possibles biaixos… Però també cal considerar les mateixes limitacions a l’hora de donar instruccions, ja que no pot ser que un ordinador, sense supervisió humana, recepti tractaments o indiqui com curar un mal.

Tanmateix, amb tot aquest escenari i tenint en compte que a Europa les regulacions en matèria d'IA són estrictes, no estaria de més disposar d’un aliat en sanitat que ens permeti gestionar informació de manera més ràpida i que això estigui àmpliament estès. Perquè, una vegada més: parlem d’un xatbot sanitari que ens permeti gestionar informació. No es tracta d’un metge virtual.