Barcelona i Catalunya poden convertir-se en un dels grans pols europeus d’enginyeria avançada. Aquesta afirmació no és una etiqueta aspiracional ni un exercici d’optimisme fàcil, sinó una potencial realitat que depèn de factors concrets i mesurables.

En un context en què la competitivitat econòmica ja no es basa únicament en costos, sinó en coneixement, capacitat tecnològica i velocitat d’execució, els territoris que integrin aquests elements marcaran la diferència en la pròxima dècada. Catalunya parteix d’una posició rellevant dins del sud d’Europa, amb base industrial i un ecosistema tecnològic en creixement, especialment a l’àrea de Barcelona.

En els darrers anys, el teixit econòmic català ha evolucionat cap a activitats de més valor afegit. Han crescut els centres tecnològics, les empreses d’enginyeria, les start-ups i les filials de multinacionals. I és que, gràcies a factors estratègics i estructurals de molt valor, Catalunya ha guanyat molta capacitat de generar, atreure i desenvolupar talent. Aquest ecosistema té elements difícils de replicar: qualitat de vida, connexió internacional, universitats tècniques i un volum creixent de professionals en software, automatització industrial i dades. Tot plegat configura una base sòlida, però encara en procés de consolidació.

"Barcelona i Catalunya poden convertir-se en un dels grans pols europeus d’enginyeria avançada si són capaces de transformar coneixement en innovació aplicada."

Tanmateix, un hub d’enginyeria avançada no es defineix només pel valor que és capaç de generar, també per la capacitat de transferir el coneixement a tangibles a nivell de negoci. La clau és la capacitat de generar coneixement aplicat i transformar-lo ràpidament en productes i serveis. Sense aquesta interacció entre actors, el creixement es fragmenta i perd competitivitat en el context global.

Un dels reptes principals és la connexió entre universitat i empresa. Catalunya té universitats amb carreres STEM amb bon nivell formatiu, però la transferència de coneixement encara és limitada. En un entorn on l’enginyeria evoluciona ràpidament, impulsada per la intel·ligència artificial, els sistemes ciberfísics i la ciberseguretat, aquesta desconnexió redueix la capacitat d’adaptació i innovació.

També cal considerar la dimensió empresarial. El teixit productiu català està format majoritàriament per PIMES que no tenen tantes facilitats per escalar projectes tecnològics o invertir de manera sostinguda en R+D. Això no és una debilitat estructural, però sí que exigeix més col·laboració entre empreses, centres tecnològics i grans corporacions que actuïn com a tractors i facilitin la transferència tecnològica.

"La competitivitat de la pròxima dècada no es basarà només en els costos, sinó en la capacitat de generar talent, tecnologia i velocitat d’execució."

Un altre factor clau és el talent. Barcelona ja és atractiva per a professionals internacionals, però la competència global és intensa. Ciutats com Berlín, Amsterdam o Lisboa competeixen pel mateix perfil. No n’hi ha prou amb atraure talent: cal oferir trajectòries professionals clares, projectes amb impacte i entorns on la innovació sigui contínua i no puntual.

En aquest context, segons l’últim informe d'ACCIÓ, ‘Tech Hubs Overview 2026’, elaborat conjuntament amb Mobile World Capital Barcelona, Catalunya continua guanyant pes en el mapa tecnològic internacional: 203 hubs globals ja han triat establir-s’hi, generant 4.109 milions d’euros d’impacte econòmic i més de 46.000 llocs de treball. Un creixement que mostra un ecosistema d’innovació sòlid i atractiu, amb infraestructures preparades, talent especialitzat i una comunitat digital que no para de créixer.

L’enginyeria avançada també depèn d’una base industrial sòlida. Sense indústria no hi ha enginyeria aplicada, i sense enginyeria aplicada no hi ha transformació real. Catalunya conserva una base industrial diversificada, amb sectors com l’automoció, la química, l’alimentació o la maquinària. El repte és accelerar la seva digitalització i integració tecnològica per reforçar la competitivitat en un entorn cada vegada més exigent.

"Sense una connexió efectiva entre universitat i empresa, el potencial innovador de Catalunya corre el risc de quedar fragmentat."

En aquest context, la IA i l’automatització estan redefinint processos industrials. Des del manteniment predictiu fins al disseny de sistemes complexos, el software s’ha convertit en una capa transversal. Aquesta transformació obre una oportunitat clara per a territoris capaços d’integrar aquesta dimensió digital en el seu teixit productiu de manera coherent.

També hi ha una dimensió institucional rellevant. Barcelona ha consolidat un ecosistema creixent d’innovació amb actors com Barcelona Tech City, el 22@ Network, el Barcelona Health Hub i iniciatives vinculades a la innovació digital com Token City, que contribueixen a connectar start-ups, inversors i corporacions.

La Generalitat de Catalunya i ACCIÓ juguen un paper molt rellevant, amb polítiques actives d’atracció d’inversió estrangera i suport a la recerca. Barcelona destaca com un pol tecnològic de referència gràcies al Supercomputing Center BSC-CNS, seleccionat com a Fàbrica d'IA de la Comissió Europea, i a l'impuls públic de la ciberseguretat i la governança ètica de la intel·ligència artificial. En aquest marc, la ciutat ha aconseguit atraure multinacionals tecnològiques i d’enginyeria com ERNI, que han apostat per Barcelona com a ubicació estratègica per a centres de desenvolupament i hubs d’innovació, reforçant el seu posicionament com a pol tecnològic europeu.

Finalment, cal una visió sostinguda en el temps. Un pol d’enginyeria avançada no es construeix en cicles curts ni responent a tendències puntuals. És el resultat d’una estratègia coherent entre educació, indústria i tecnologia. Barcelona i Catalunya tenen les bases, però el seu desenvolupament dependrà de la capacitat d’alinear actors i mantenir una execució constant i seguir ampliant la connexió de Barcelona a nivell internacional i la visibilitat del seu ecosistema tecnològic a la resta del món.