Fa només unes setmanes, molt poca gent havia sentit a parlar de Mythos i Fable. Avui, aquests dos noms s’han convertit en el centre d’un dels debats més importants de la història recent de la intel·ligència artificial. No perquè siguin els models més potents mai construïts, que també podria ser. Ni perquè hagin provocat un desastre, que també podria ser. Sinó perquè, potser per primera vegada, hem vist un govern intervenir directament per limitar l’accés a un sistema d’IA frontier per motius de seguretat nacional.

Potser acabem de presenciar el moment Oppenheimer de la intel·ligència artificial.

Si llegeixes aquest article, entendràs tot el que ha passat fins al punt on som ara mateix. Entendràs què són Mythos i Fable, per què han generat tanta controvèrsia, què ha passat cronològicament durant les últimes setmanes i per què aquest episodi podria marcar un abans i un després en la relació entre governs i IA avançada.

Per entendre la magnitud del que està passant, primer hem d’entendre què són exactament Mythos i Fable.

"Mythos i Fable no són només dos nous models d'IA: simbolitzen el debat sobre fins on s'ha de permetre arribar a la intel·ligència artificial avançada."

Anthropic, l’empresa darrere de Claude, ha construït gran part de la seva reputació al voltant d’un missatge molt concret: la seguretat ha de ser una prioritat en el desenvolupament de la IA. Durant anys, els seus fundadors, especialment Dario Amodei, han advertit sobre els riscos dels models cada vegada més potents i han defensat regulacions i mecanismes de control més estrictes.

A principis de juny, Anthropic va presentar oficialment Mythos 5 i Fable 5. Segons la mateixa companyia, Fable 5 és el primer model “Mythos-class” disponible per al públic general, mentre que Mythos 5 manté capacitats més avançades reservades per a entorns controlats i usuaris verificats.

La diferència fonamental entre tots dos no és tant la intel·ligència base del model, com els mecanismes de seguretat incorporats. Fable 5 inclou restriccions específiques en àrees considerades d’alt risc, com ara la ciberseguretat ofensiva o certes aplicacions relacionades amb biologia i química. Quan detecta que una consulta entra dins d’aquestes categories, el sistema bloqueja la resposta o deriva cap a models menys capaços.

Anthropic va explicar que havia sotmès aquests sistemes a processos extensius de red teaming i proves de jailbreak abans del llançament públic. La seva tesi era clara: era possible oferir capacitats frontier sense exposar completament les funcionalitats més sensibles.

"Quan una eina esdevé prou poderosa, la regulació deixa de ser una opció i passa a ser una necessitat."

Però aquí és on la història es complica.

Abans del llançament públic de Fable 5, Mythos havia estat disponible només per a un grup molt reduït d’organitzacions verificades, incloent-hi entitats governamentals nord-americanes a través d’iniciatives com el Projecte Glasswing: la idea de dotar d’aquest model només a empreses col·laboradores. Diverses informacions apuntaven que el model destacava especialment en tasques complexes relacionades amb enginyeria de programari, recerca de vulnerabilitats i treball agèntic de llarg horitzó.

A diferència d’altres models que brillen en benchmarks tradicionals, el que més preocupava de Mythos era la seva capacitat per treballar de forma persistent i autònoma sobre objectius complexos durant períodes prolongats. No era simplement un xatbot més intel·ligent. Era un sistema capaç de mantenir context, planificar i executar tasques sofisticades amb una supervisió mínima.

Aquestes capacitats van generar fascinació entre investigadors i preocupació entre experts en seguretat.

El 9 de juny, Anthropic va fer el pas que molts esperàvem: llançar Fable 5 al públic general. La narrativa era optimista. Finalment, les capacitats Mythos arribaven a un públic ampli, encara que sota fortes mesures de seguretat. Diversos mitjans van presentar-ho com un punt d’inflexió en la democratització de la IA avançada.

Però l’alegria va durar molt poc.

"No era simplement un chatbot més intel·ligent. Era un sistema capaç de mantenir context, planificar i executar tasques sofisticades amb una supervisió mínima."

Només uns dies després del llançament, van començar a aparèixer informacions sobre preocupacions governamentals relacionades amb possibles vulnerabilitats dels mecanismes de protecció. Les autoritats nord-americanes temien que actors estrangers poguessin explotar el sistema de restricció per accedir a capacitats sensibles del model, especialment en contextos vinculats a intel·ligència militar i ciberseguretat.

El 13 de juny, la situació va escalar ràpidament.

Anthropic va anunciar que havia rebut una comunicació governamental exigint la suspensió immediata de l’accés a Fable 5 i Mythos 5 per motius relacionats amb seguretat nacional. La mesura afectava no només usuaris internacionals, sinó també ciutadans no nord-americans que es trobessin dins dels Estats Units, inclosos alguns treballadors de la mateixa Anthropic. La decisió va provocar un autèntic terratrèmol dins de la indústria tecnològica.

Per a alguns, aquesta intervenció era perfectament lògica.

El seu argument és senzill: si realment existeixen models amb capacitats excepcionals en àrees sensibles com la ciberseguretat ofensiva, els governs tenen l’obligació d’actuar abans que aquestes eines arribin a mans equivocades. La proliferació descontrolada podria tenir conseqüències molt difícils de revertir.

Des d’aquesta perspectiva, Mythos i Fable no són diferents d’altres tecnologies estratègiques com la criptografia avançada, els semiconductors o certes tecnologies nuclears. Quan una eina esdevé prou poderosa, la regulació deixa de ser una opció i passa a ser una necessitat.

Però hi ha una altra visió molt diferent.

Molts experts en seguretat han qüestionat si Anthropic estava sent tractada de manera justa. Més de vuitanta especialistes van signar una carta demanant reconsiderar les restriccions imposades, argumentant que vulnerabilitats similars existeixen en molts altres models i que centrar-se exclusivament en Mythos i Fable podria establir un precedent perillós.

"Aquest episodi podria marcar un abans i un després en la relació entre els governs i la intel·ligència artificial avançada."

Altres crítics han advertit sobre la manca de transparència en el procés. Quins criteris exactes justifiquen restringir un model? Qui decideix quines capacitats són massa perilloses? On es troba la línia entre seguretat nacional i limitació de la innovació?

Aquestes preguntes no tenen respostes senzilles.

I és precisament aquí on apareix una de les idees més interessants d’aquesta història.

Moltes persones han descrit Mythos i Fable com “la primera IA capada de la història”. Aquesta afirmació és atractiva, però requereix matisos importants.

No és la primera vegada que un model incorpora guardrails. Tots els grans laboratoris implementen restriccions. Tampoc és la primera vegada que existeixen preocupacions sobre l’ús indegut d’aquests sistemes.