La futura gigafactoria europea d'intel·ligència artificial de Móra la Nova podria entrar en funcionament a finals del 2028, sempre que la candidatura liderada per l'Estat, amb participació de la Generalitat i un ampli consorci empresarial, sigui una de les seleccionades per la Comissió Europea en el marc del programa InvestAI.

El projecte, que opta a convertir-se en una de les grans infraestructures europees de computació per a la IA, aspira a mobilitzar una inversió global d'entre 4.000 i 5.000 milions d'euros i es presenta com un dels grans motors de reindustrialització de les Terres de l'Ebre.

La convocatòria europea es publicarà aquest mes de juliol i els aspirants disposaran d'entre 60 i 90 dies per presentar la seva proposta. Si la candidatura és escollida, la resolució arribaria entre finals del 2026 i principis del 2027, moment en què començarien les obres de la primera fase del complex.

Una candidatura ibèrica amb seu principal a Móra la Nova

Després d'un any i mig de treball institucional, la proposta ha evolucionat des d'una candidatura catalana fins a un consorci ibèric, amb Móra la Nova com a seu principal, un segon emplaçament a Madrid i un acord de col·laboració amb Portugal.

El director general de Telecomunicacions i Societat Digital de la Generalitat, Albert Tort, va assegurar que el projecte arriba a la convocatòria europea en una "posició privilegiada" gràcies al "lideratge i la participació indiscutible de Catalunya" i a la col·laboració entre administracions i sector privat.

La gigafactoria d'IA de Móra la Nova podria entrar en funcionament a finals del 2028 si la candidatura catalana supera la convocatòria europea d'InvestAI.

La societat promotora ja ha estat autoritzada tant pel Govern català com pel govern espanyol i tindrà el domicili social a Móra la Nova, un element que, segons les administracions, reforça l'arrelament territorial del projecte.

L'accionariat estarà format en un 51% per empreses privades —amb Telefónica, ACS, Banc Santander i Multiverse Computing com a principals socis— i en un 49% pel sector públic, liderat per la Societat Espanyola per a la Transformació Tecnològica (SETT) i la Generalitat, que inicialment hi participarà a través de l'Incasòl.

Una infraestructura per reforçar la sobirania digital europea

La futura gigafactoria allotjarà milers de processadors d'última generació destinats a entrenar grans models d'intel·ligència artificial i oferir capacitat de computació avançada a empreses, centres de recerca i administracions.

Segons va explicar Francesc Fajula, responsable de l'equip directiu del projecte, l'objectiu és "habilitar un ús responsable i amb més autonomia de la IA", facilitant serveis per a hospitals, administracions públiques, empreses i centres de recerca.

El projecte mobilitzarà una inversió d'entre 4.000 i 5.000 milions d'euros i convertirà les Terres de l'Ebre en un nou pol de computació avançada.

La iniciativa s'emmarca dins del programa europeu InvestAI, amb què la Comissió Europea vol desplegar diverses gigafactories arreu del continent per reforçar la sobirania tecnològica europea davant el lideratge actual dels Estats Units i la Xina en infraestructura d'intel·ligència artificial.

Móra la Nova, un emplaçament estratègic

La infraestructura ocuparà entre tres i quatre hectàrees del polígon del Molló, en terrenys propietat de l'Incasòl, entre els municipis de Móra la Nova i Tivissa.

La Generalitat defensa que l'emplaçament reuneix diversos avantatges estratègics: disponibilitat immediata de sòl industrial, connexió directa amb la xarxa de fibra òptica i proximitat a la subestació elèctrica dels Aubals, que disposa actualment d'una capacitat de 55 MW, ampliable fins als 125 MW segons la planificació estatal de la xarxa elèctrica 2026-2030.

Tot i tractar-se d'una infraestructura intensiva en consum energètic, el Govern sosté que respon al model català de desenvolupament de centres de dades, basat en la sostenibilitat, la descentralització territorial i l'ús d'energies renovables.

Consum d'aigua gairebé nul

Un dels principals arguments del projecte és el seu impacte ambiental. Segons la informació presentada per la Generalitat, el centre incorporarà un sistema de refrigeració de circuit tancat, una tecnologia que evita l'evaporació i situa el consum d'aigua en valors pròxims a zero, a diferència dels sistemes tradicionals utilitzats en molts centres de dades.

La infraestructura utilitzarà un sistema de refrigeració de circuit tancat amb un consum d'aigua pràcticament nul, en línia amb l'estratègia catalana de centres de dades sostenibles.

Aquesta tecnologia segueix les recomanacions europees sobre eficiència energètica i sostenibilitat i forma part del Marc estratègic d'impuls dels centres de dades a Catalunya, que prioritza la reducció d'emissions, l'eficiència energètica i la integració territorial.

Una oportunitat per transformar les Terres de l'Ebre

Les institucions locals han rebut el projecte com una oportunitat històrica per impulsar una nova etapa industrial a les Terres de l'Ebre, especialment davant el futur tancament de les centrals nuclears d'Ascó i Vandellòs.

L'alcalde de Móra la Nova, Carlos Trinchan, va definir la gigafactoria com un "projecte transformador territorialment" i va explicar que el municipi ja treballa amb universitats i centres de formació per preparar els perfils professionals que requerirà la infraestructura.

En la mateixa línia, el president del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, Francesc Barbero, va destacar que es tracta d'una infraestructura digital d'alt nivell que actuarà com a projecte tractor per accelerar la transformació econòmica de la comarca.

L'ecosistema digital català hi veu un projecte de país

Des del sector tecnològic, la candidatura també ha estat rebuda com una oportunitat per reforçar l'ecosistema digital català.

El president del Cercle Tecnològic, Joan Ramon Barrera, va definir la futura infraestructura com "un projecte integrador del territori i de l'ecosistema" que permetrà generar innovació, atraure talent i consolidar una intel·ligència artificial sobirana, sostenible i responsable.

Administracions, empreses i sector tecnològic coincideixen que la infraestructura serà un projecte tractor per atraure talent, impulsar la reindustrialització i reforçar la sobirania tecnològica europea.

Per la seva banda, el gerent del Clúster TIC Catalunya Sud, Sergi Novo, considera que la gigafactoria actuarà com un revulsiu per a un ecosistema format per més de 1.200 empreses i 21.000 professionals, reforçant la capacitat de Catalunya per competir en l'àmbit de la computació avançada i la intel·ligència artificial.

Si la candidatura supera el procés europeu, Catalunya incorporarà una de les principals infraestructures digitals estratègiques del continent, concebuda no només per impulsar el desenvolupament de la IA, sinó també per vertebrar el territori, reforçar la sobirania tecnològica europea i consolidar el país com un dels grans pols de computació avançada del sud d'Europa.