Oscar García Pañella, director acadèmic de l'ENTI-UB, EUNEIZ i l'IEBS, i soci consultor a Cookie Box

Què tenen en comú el Fòrum Econòmic Mundial, el videojoc de ‘Super Mario’ i les competències transversals?

"Els videojocs et conviden a resoldre reptes constants i a fer-ho des de la il·lusió i l'actitud lúdica"

He jugat a molts videojocs al llarg de la meva vida. De fet, a moltíssims, i de tota mena. Vaig començar a primers dels 80 amb una consola que tenia dos comandaments i 10 jocs precarregats molt senzills d'esport. Vaig saltar a un ZX Spectrum de Sinclair de 48 Kb's de memòria RAM a on els jocs es carregaven amb cinta de casset, en tenia l'habitació plena. D'allí, al Commodore Amiga, ja eren els temps dels 16 bits i dels anys 90. També dels discs de 3,5 polsades. I llavors cap al PC, les Gameboy, la DS, la Wii, les PlayStation... un no parar. I fins avui. Creieu-me que estic força bé! Tant mental com emocional, personal i professionalment!

Els videojocs tenen molts efectes positius perquè et conviden a resoldre reptes constants i a fer-ho des de la il·lusió i l'actitud lúdica. I, per tant, hi esmerces tot l'esforç que calgui, sense contemplacions. Hi poses focus, gestiones la teva energia, utilitzes tots els sentits de manera endreçada, resols amb eficàcia, planifiques amb eficiència, valores estratègicament i sempre sumant amb tota una colla d'amics/es per fer-ho. Cocreant, participant, xerrant, socialitzant, discutint, delegant, etc. Enfortint relacions, en definitiva.

"Els videojocs et conviden a resoldre reptes constants i a fer-ho des de la il·lusió i l'actitud lúdica"

A la botiga virtual de videojocs per excel·lència, Steam, n'hi ha d'espectaculars. Tenim el Human Resource Machine des de fa uns anyets ja, amb el que aprenem a programar sense adonar-nos-en, és a dir, jugant, controlant a un personatge il·lusionat amb progressar a la seva empresa fent tot de tasques i pujant pisos del gratacel que allotja la corporació. Hi ha l'Arise, que ens enfronta amb la pèrdua i el turment emocional que pot suposar la trencadissa d'una relació d'amor molt forta. De fet, en un cert sentit de manera similar al que ens passa a Gris, on som una noia que s'enfronta a una experiència vital dolorosa. Jugant a Cult of the Lamb entenem què és una secta i els perills que ens envoltem si ens hi atansem. I sí, és molt divertit i es treballen competències transversals com les que cita el Fòrum Econòmic Mundial per l'any 2025 i en l'àmbit empresarial com el pensament analític, la resolució de problemes complexos o la resiliència.

A Endling som una guineu amb potencial d'extinció i ens toca sobreviure al desastre natural. Capacitat de raonament, iniciativa i estratègia d'aprenentatge són algunes de les competències transversals que ens convida a treballar; com a The Waylanders, un dels jocs indie de l'any a on estem rodejats de mitologia celta i de màgia, o en el recent joc Idea en el qual podem equivocar-nos, fallar i aprendre'n. Es fomenta el creixement gràcies a l'error i a més s'incentiva el treball col·laboratiu amb altres persones.

“La sèrie ‘Super Mario’ fomenta les 10 competències transversals que cita el Fòrum Econòmic Mundial per l'any 2025”

No acabaríem mai! Analitzem per un moment el que diuen que és el millor disseny de joc de tota la història: la saga de videojocs d'en Super Mario del dissenyador japonès Shigeru Miyamoto, des de Nintendo. I connectem-lo amb la llista de les 10 soft skills (competències toves o transversals, que en dèiem abans) del Fòrum esmentat abans.

  1. Pensament analític i innovació? Per descomptat, darrere de cada salt, tot evitant criatures, caure als forats i fent-ho de maneres diferents segons el nivell que estiguis jugant.
  2. Aprenentatge actiu i estratègies d'aprenentatge? I és clar, si no com ho faríem per entendre que alguns dels éssers que poblen els diferents nivells són amics i d'altres enemics? O que pot tenir sentit pitjar alguns botons i saltar al damunt d'alguns maons per activar mecanismes ocults.
  3. Resolució de problemes complexos? I és clar! I si no fixeu-vos en els bosses o enemics grossos que hi ha al final de cada món.
  4. Pensament i anàlisi crítics? Sempre. I és que les pantalles es poden passar en ordres diferents i seguint seqüències diverses depenent del que t'interessi com minimitzar el temps o recollir totes les monedes.
  5. Creativitat, originalitat i iniciativa? La que s'ha de tenir per a escalar en vertical una estona, passejar en horitzontal una altra, nedar de tant en tant i vigilar amb els sots que hi ha arreu.
  6. Lideratge i influència social? Heu jugat alguna partida col·laborativa a on cadascun/a portava un personatge diferent com en Mario, en Luigi i els xampinyons de colors?
  7. Utilització de tecnologia? Si és clar. Estem parlant d'un videojoc que inclou programari i maquinari.
  8. Tolerància a l'estrès, flexibilitat i resiliència? Creieu-me que sí. Sobretot quan ja has exhaurit 10 vides a la mateixa pantalla sense passar-la o si en portes cinc de gastades perquè et quedes sempre sense temps.
  9. Capacitat de raonament i ideació? La que cal per tornar a la pantalla principal per així arribar fins a la banderola que n'indica el final sense perdre't quan abans decideixes agafar un camí secundari entrant a una de les canonades i passant tot un seguit de pantalles addicionals.
  10. Per cert, en queda una: el disseny i la programació de tecnologia, que no es treballa pas massa si el juguem. Sens dubte si quan el programem.

Jugar és créixer. I quan es creix s'exerceix millor la professió "de gran" (i es continua jugant).

Referències: