Fa uns anys vaig tenir el privilegi de compartir passadís amb un dels millors dissenyadors de jocs que hi ha al planeta: Jesse Schell. La porta del meu despatx estava al costat de la seva. Érem els dos a l'Entertainment Technology Center de la Carnegie Mellon, jo estava fent-hi una mica de recerca aplicada en Ludificació i Jocs Aplicats. Quin crack! A més de regalar-me el seu llibre, que és espectacular i sempre recomano (el teniu citat a l'apartat de referències d'aquest mateix article), així com les cartes de disseny de jocs que acompanyen a l'escrit (i que podeu descarregar gratuïtament pels vostres telèfons intel·ligents), em va permetre assistir com a oient a les seves classes. Vaig entregar els deures i tot! I me'ls va anar corregint...

Recordo que en una de les seves increïbles sessions va definir el que, per a ell, era jugar. I vaig quedar perplex per la simplicitat i claredat de la definició. Res a veure amb d'altres que volten, totes interessants, però de vegades una mica difícils de digerir (ja ens entendreu als acadèmics, som així). Deia això: "Un joc és una activitat de resolució de problemes a la que ens hi enfrontem amb una actitud lúdica". Ostres! Que jugar i treballar semblen el mateix! Es tracta de resoldre problemes. O sigui, situacions, reptes, activitats, dinàmiques, misteris, puzles, etc. En definitiva, d'aprendre fent, equivocar-se, caure i aixecar-se tantes vegades com calgui i, tot polint les teves habilitats, acabar essent un game master (qui domina el joc o la feina perfectament).

"L'actitud lúdica aconsegueix que ens esforcem molt en la tasca; que hi posem tot el focus"

Em recorda a la teoria de les 10.000 hores que l'escriptor Malcolm Gladwell esmenta en el seu llibre. Aquella que diu que qualsevol que s’esmerci en qualsevol cosa pot suposar tranquil·lament que és el o la millor en allò que ha estat entrenant sense cap mena de dubte. I em lliga molt amb el que ens deia la Jane McGonigal a la seva xerrada TED cap al 2010: que avui dia gran part del jovent està unes 10.000 hores a l'escola i unes altres tantes jugant amb plataformes digitals; i que alguna cosa deuen estar aprenent mentre ho fan. I a ambdues bandes. Doncs aprofitem-ho!

Llavors, perquè quan juguem ho fem gratis i quan treballem, no? Al marge de la lògica situació de justícia i necessitat de què ens hem dotat a les civilitzacions capitalistes del planeta que ens obliga a disposar de certs estris monetaris per poder bescanviar i viure? Doncs probablement per l'actitud. Que és ben diferent, tot i que hauria de convergir. I ser la mateixa. L'actitud lúdica aconsegueix que ens esforcem molt en la tasca; que hi posem tot el focus; que ens sentim altruistes i que ajudem a la resta; que no parem fins a aconseguir-ho; que lluitem a totes. Tot plegat, un conjunt d'accions èpiques que surten del cor tot i que usen la ment per executar la seqüència més adequada de comandes per garantir l'èxit en la tasca; en el repte; en la missió; en l'aventura... el joc, en definitiva. I també hauria de ser a la feina, no? I si no, pregunteu perquè la gent de Recursos Humans ludifica a totes hores!

“L’actitud lúdica és un conjunt d'accions èpiques que surten del cor tot i que usen la ment per executar la seqüència més adequada de comandes”

Referències esmentades:

1. Jesse Schell
2. Entertainment Technology Center
3. Outliers de Malcom Gladwell
4. Xerrada TED del 2010 de Jane McGonigal
5. Les cartes AGD Lenses (Art of Game Design) estan disponibles a les tendes Google Play i App Store sota aquest mateix nom