Europa, i de fet el món sencer, estan preocupats per la manca de vocacions en enginyeria i matemàtiques. Hi ha tot un seguit de línies de finançament a la recerca obertes al respecte i es parla contínuament del concepte STEAM (acrònim de Science, Technology, Engineering, Arts and Mathematics, és a dir de Ciència, Tecnologia, Enginyeria, Arts i Matemàtiques). No hi ha millor manera de motivar les vocacions STEAM que amb els jocs de construcció que no són precisament nous. Els meus pares jugaven al Meccano, que encara existeix; tot un exponent de la creació i la formació en mecànica. A banda, i quan jo era petit, m'encantava el Tente. Era una mena de Lego creat aquí. De fet, encara recordo els anuncis comercials dels ‘80, fets amb gràfics 3D tot i disposar de mitjans més aviat minsos pel que fa a computació en aquelles èpoques. I també un gener del 1986 que, tot i estar malalt de grip i amb febre a casa, vaig gaudir d'una jornada increïble muntant naus espacials inventades des del llit, i muntant i desmuntant el "porta avions" ,que era una de les peces "estrella" de la col·lecció. I ja han passat 35 anys. Diuen que el volen fer tornar.

“No hi ha millor manera de motivar les vocacions STEAM que amb els jocs de construcció que no són precisament nous"

Es tracta d'un concepte únic, el dels jocs de construcció, que funciona perquè a les persones ens agrada explorar, cercar, imaginar, crear, construir. Del Tente al Lego, que tothom coneix a escala planetària. Una eina que motiva desenvolupaments de robòtica, aprenentatges en programació, teories de física mecànica i construccions per a totes les edats. De fet, implementa tota mena de franquícies (Star Wars, Harry Potter, The Avengers, The Lord of the Rings, Jurassic Park, etc.), està present en modalitat videojoc i no deixa de reinventar-se. I és que malgrat que sembli impossible, Lego va estar a punt de desaparèixer fa una vintena d'anys, tal com se'ns explica un documental de Netflix (tercer capítol de la segona temporada de The Toys That Made Us). No us el perdeu. De fet, Lego disposa d'una línia de formació en softskills (o habilitats "toves" com les relacionals i socials p. ex.) per a empreses i corporacions. Es tracta del seu sistema Serious Play pel qual et pots acreditar com a consultor/a. Formar jugant.

Tornem als més petits. Una cosa és jugar amb els personatges de les franquícies de les pel·lícules fets de Lego digital en una consola, i una altra és posar-se a construir amb l'ordinador, tot fent de dissenyadors d'interiors o d'arquitectes des de ben petits/es. Això és el que s'aconsegueix amb el sandbox (videojoc on pots fer virtualment tot el que vulguis) Minecraft, creat pel suec Markus Persson (conegut popularment com en Notch) i per la seva empresa Mojang Studios, i llençat i millorat successivament entre els anys 2009 i 2011. Poca broma que el desenvolupament va ser comprat per Microsoft en el 2014 per 2500 milions de dòlars. I d'allí va fructificar la creació d'un paquet especial de joc que funciona com a eina educativa per fer tallers a les escoles des del 2016. Pur STEAM. Amb el Minecraft s'han creat vertaderes històries interactives a tall de llibre-jocs de tria la teva pròpia aventura, com la seva versió Story Mode.

"Ens anem acostant a l'univers dels 'serious games' i de l'aprenentatge basat en jocs a poc a poc"

Ens anem acostant a l'univers dels Serious Games, o jocs seriosos, i de l'APB, o aprenentatge basat en jocs, a poc a poc. I és que aquestes eines lúdiques tenen com a propòsit entretenir i motivar, però també formen en habilitats i tota mena de competències d'aprenentatge. Aprendre decidint i fent, i equivocant-nos en el procés.

Arribem al fenomen Roblox, que podríem dir que és el Minecraft dels més petits, així com tot un marketplace o botiga virtual que conté milers de videojocs basats en el mateix concepte: blocs de construcció i avatars simples que contemplen totes les casuístiques possibles des del joc de gestió d'una pizzeria fins al de carreres de karts. Va aparèixer el 2006 com a experiment per a l'ensenyament de la Física a l'escola i des de llavors tot és créixer.

Com a desenvolupador/a pots crear nous jocs que incloure a la botiga virtual. De vegades són gratuïts i de vegades de pagament. I de fet, dins de l'univers virtual Roblox, hi ha moneda virtual: els Robux. Serveixen per vestir als avatars amb complements que t'agradin, per exemple. És a dir, personalitzar l'experiència que ens encanta a les persones. Sempre he pensat que els diners virtuals ben gestionat és una bona manera d'ensenyar als més petits la realitat que es trobaran d'aquí a quatre dies: plataformes de pagament virtual intangible per a tot. I cal que aprenguin a administrar-se, com sempre s'ha fet amb la propina dels diumenges, oi? Roblox ja acumula més de 90 milions d'usuaris/es, la majoria d'entre 7 i 12 anys, i va cap al milió d'estudiants que l'utilitzen a les escoles.

Dels jocs de blocs de construcció analògics als digitals. I tot, sempre, jocs "ben seriosos", que no vol dir avorrits.