Quan parlem de robots a les escoles i convidem a la classe a dibuixar el que seria el seu prototip ideal, poques vegades representen models que s'acostin gaire a la realitat. Robots humanoides, voladors, sovint amb dissenys imaginatius inspirats en pel·lícules i videojocs, que poblen el seu imaginari i que de vegades ens sorprenen amb propostes brillants, sorgides d'un pensament lateral més intacte que el dels adults.

M'agrada partir d'aquest punt per iniciar un debat sobre les funcions que se suposa que aquests robots realitzarien, fins i tot en un món fantàstic, per anar-nos introduint en les dinàmiques del design thinking. La gran sorpresa ve quan veuen, en vídeo, com ja existeixen gran quantitat de robots inspirats en animals capaços de desplaçar-se per tota mena de superfícies de formes increïblement eficients i realitzar autèntiques proeses tècniques.

"El salt de qualitat es produeix quan els docents relacionen les solucions bioinspirades amb els principis naturals que les fan possibles"

En entrar més en els detalls i observar que, per exemple, el BionicFinWave és capaç de moure's per damunt de la neu o en estretes canonades impulsat per un moviment ondulant, descobrim que el secret està en les seves dues aletes llargues inspirades en les de les sèpies. Els seus inventors, l'equip de disseny de FESTO, fa prop de tres dècades que s’inspiren en la natura, desenvolupant models com libèl·lules, cangurs, camaleons, aranyes o trompes d'elefant des de la seva Xarxa d'Aprenentatge Biònic.

La natura s'adapta, els robots també

Un dels grans avantatges de treballar amb dissenys bioinspirats és que s'adapten amb molta més flexibilitat i versatilitat a condicions ambientals que varien o resulten imprevistes. D'aquí que molts dissenys orientats a l'exploració planetària obtinguin grans aprenentatges de dissenys i estratègies motrius d'artròpodes. Aquest és el cas de la Cebrennus rechenbergi, una curiosa aranya que habita el desert del Marroc que aconsegueix duplicar la seva velocitat (fins als 6 metres per segon) al rodar sobre si mateixa pels pendents de sorra. L'enginyer alemany Ingo Rechenberg s'ha basat en aquest sistema per idear un disseny robòtic capaç de desplaçar-se d'una manera similar per evitar encallar-se en terrenys difícils.

"La natura és un laboratori que ens porta molts milions d'anys d'avantatge"

Una forma més extrema d'aquesta capacitat adaptativa la podem trobar en els anomenats Soft Robots, robots no rígids construïts amb materials tous i deformables com silicona, plàstic o goma i que compten amb parts mecàniques articulades que compleixen també funcions estructurals. Novament, aquests models presenten grans avantatges en desplaçar-se en superfícies encara per explorar que poden suposar riscos imprevistos, amb el benefici afegit que, en ser tous i flexibles, suposen poc risc en interactuar amb els humans. Els seus components estan fets amb materials molt més barats que les habituals parts mecàniques, un factor que fa que la indústria vegi amb bons ulls aquesta mena de solucions.

Una nova mirada a la realitat

Des d'un punt de vista educatiu, el gran salt de qualitat es produeix quan els docents són capaços de relacionar aquestes fantàstiques solucions bioinspirades amb els principis naturals que les fan possibles. Es tracta, en definitiva, d'obrir els ulls i enfocar la nostra curiositat natural des d'una visió biomimètica.

La biomimètica és un camp de coneixement que s'inspira en el món natural per obtenir solucions que resolguin problemes humans, principalment en ciència i enginyeria. En el cas dels robots, el seu disseny és clarament iteratiu i en aquest sentit, la natura és un laboratori que ens porta molts milions d'anys d'avantatge.

"La paradoxa és que de poc ens poden servir els avenços bioinspirats si no deixem de relacionar-nos de forma extractiva amb la natura"

No hi ha dubte que estem davant d'un dels grans sectors emergents d'aquest segle que donarà lloc a “nous” materials, vehicles, tèxtils, equipament mèdic i un impacte que, segons el Da Vinci Index, es xifra en 300.000 milions de dòlars anuals en el 2025 i 50.000 milions en termes de conservació de recursos i estalvi en emissions de CO2.

La gran paradoxa és que de poc ens poden servir tots aquests avenços bioinspirats, en termes de supervivència d'espècie, si no aprenem abans la principal lliçó: deixar de relacionar-nos de forma extractiva amb la natura i comprendre que el nostre concepte de progrés no pot seguir dissociat de la nostra essència natural.