Director d'Operacions a IGNITE Serious Play

Jugant a no destruir el futur

“L’impacte immersiu resulta funcional i permet simular mecàniques ad hoc que potencien l'experiència d'aprenentage"

Un dels obstacles més desafiants per a qualsevol que es dediqui al noble art de l'educació és tractar d'obrir una escletxa, per estreta que sigui, en el mur d'indiferència que sovint l'espera en obrir la porta de l'aula. Qualsevol docent sap que el problema no rau en l'aparent apatia dels alumnes, tot al contrari, sinó en l'habilitat per establir una connexió emocional real i en què aprenentatges abstractes o allunyats de la seva realitat esdevinguin profundament significatius i memorables. Sembla que la tecnologia, d'entrada, no hi tingui massa a veure, però novament esdevé un fantàstic recurs educatiu quan s'hibrida de forma sincera amb narratives inspiradores, un bon disseny de la gamificació i un entorn visual captivador.

“La tecnologia esdevé un fantàstic recurs educatiu quan s'hibrida amb narratives inspiradores, un bon disseny de la gamificació i un entorn visual captivador”

En el nostre cas, hem tingut l’ocasió de dur-ho a la pràctica amb una experiència basada novament en Minecraft amb la que hem aconseguit sensibilitzar a centenars d'alumnes d'educació primària i secundària sobre la necessitat urgent de revertir l'emergència climàtica que amenaça la nostra supervivència en poques dècades. Situats en el context dels Objectius del Desenvolupament Sostenible, els participants s'han vist immersos en un món distòpic que finalment ha après que la salut humana, animal i planetària són part indestriable d'un mateix conjunt ecosistèmic.

Any 2030. En una era post-Ccovid, una nova pandèmia d'origen desconegut torna a provar a posa la resiliència d'una humanitat encara més globalitzada però mediambientalment més conscient. A mesura que avancen, els alumnes van descobrint indicis que els permeten correlacionar la pèrdua de biodiversitat, la desforestació, l'augment de la temperatura dels oceans, la contaminació, el desglaç del permafrost i molts altres elements amb la propagació de nous virus. Molta de la informació útil i les dades per entendre l'abast d'aquesta emergència climàtica han estat integrades completament dins de l'aventura en forma de personatges (NPCs) i altres elements narratius que li donen un sentit.

Però el que, des d'un punt de vista educatiu, ha marcat la diferència és convertir en una experiència vivencial el que podria ser simplement informació de context. Abans de mostrar fins a quin punt el pulmó planetari de l'Amazones està morint, els alumnes han estat plantant brots i reforestant una zona devastada pels bulldozers, han fet fotos per documentar l'abans i el després, han comptabilitzat i salvat espècies en perill d'extinció, han explorat coves i profunditats submarines per prendre mostres de temperatura de l'aigua i han vist davant dels seus ulls com el permagel s'anava liquant, esquerdant el sòl polar.

“L’impacte immersiu resulta plenament funcional i permet simular mecàniques ad hoc que potencien l'experiència d'aprenentatge”

Tota aquesta vivència hauria estat molt diferent si no haguéssim disposat de la riquesa que ens ofereix un entorn digital de videojoc tan complet com el que hem utilitzat. En aquest sentit, un element important a destacar és que l’impacte immersiu no es limita al seu atractiu visual, sinó que resulta plenament funcional i permet simular mecàniques ad hoc que potencien l'experiència d'aprenentatge. Així, per exemple, hem aconseguit que els mateixos alumnes utilitzin taules de laboratori i combinin diversos elements químics per a elaborar compostos que han estat resultat clau per poder combatre aquesta "pandèmia virtual". Per descomptat, la implementació d'una experiència així és tan important com un disseny acurat, ja que la clau rau en no deixar que la diversió i la mera exploració s'emportin tot l'interès dels alumnes o resultarà molt difícil recuperar-lo més endavant.

Tot i que el to d'aquest repte sempre ha estat, en darrer terme positiu i s'ha tractat d'estimular la capacitat de resposta i de compromís, animant a aportar idees innovadores i possibles solucions de futur, la magnitud de la situació ha acabat impressionant a molts alumnes. Aquest és el moment d'inflexió que, en definitiva, es pretén que arribi. Una barreja de sorpresa (perquè mai m'ho havien explicat així?) i legítima indignació, que ens recorden el crit d'una generació expressada en les paraules de Greta Thunberg a Davos: "Jo no vull la vostra esperança. Vull que tingueu pànic. Vull que tingueu la por que jo tinc cada dia. I després vull que actueu com si casa vostra es cremés. Perquè és el que passa amb el planeta".