Quan Microsoft va decidir comprar fa prop de sis anys Mojang, la companyia sueca creadora del popular videojocMinecraft, es van disparar totes les especulacions sobre el sentit estratègic d'aquesta jugada milionària. Tot i que Markus Persson, fundador de l'estudi, sempre s'havia resistit a ofertes de compra anteriors amb l'argument que els diners no estaven entre les seves prioritats, aquest cop no va refusar els 2.500 milions de dòlars que se li oferien junt amb els seus dos socis, Jakob Porser i Carl Manneh. Desapareixia així un dels estudis independents més mítics de la indústria dels videojocs i s'iniciava una nova etapa per a la introducció massiva d'aquest blockbuster en l'educació. A dia d'avui la comunitat de Minecraft atrau 126 milions de jugadors al mes i més de 50 milions de descàrregues de continguts educatius gratuïts.

Amb molta habilitat, des de l'inici del confinament Microsoft va posar aquest recurs a disposició de la comunitat educativa, amb una gran aceptació per part d'alumnes i mestres, i ara amb la segona onada de covid-19, promet tornar a tenir un fort protagonisme.

"Els resultats de combinar aprenentatges tecnològics com el disseny 3D o el pensament computacional amb la creació de comunitats virtuals són espectaculars"

Moltes famílies segueixen sense veure amb bons ulls que els seus fills dediquin gaire temps a una activitat com el Minecraft, però a parer meu aquest és un cas clar que reivindica el paper educatiu dels videojocs, sempre que vinguin acompanyats d'un propòsit i un criteri pedagògic. Per la nostra experiència, els resultats de combinar aprenentatges tecnològics com el disseny 3D o el pensament computacional amb la creació de comunitats virtuals en un entorn tan immersiu són simplement espectaculars.

En el nostre cas, vam fer l'experiment de deixar en mans dels alumnes les decisions importants a l'hora de crear una ciutat sostenible, consensuant quines havien de ser les prioritats i com hauria d'evolucionar de forma harmònica tenint en compte el seu entorn natural.

"Educar amb videojocs és probablement la manera més efectiva d'educar en l'ús dels videojocs

Sovint ens esforcem a introduir a classe condicions idònies per afavorir el treball cooperatiu, per proporcionar contextos que resultin prou significatius per als alumnes o, simplement, per captar la seva atenció, però en aquest cas no ens va caldre. Al contrari, els comportaments que volem promoure a escala de soft skills han anat aflorant amb naturalitat, principalment per aquestes raons:

• Fort sentiment de pertinença a una comunitat creada per ells mateixos.
• Els reptes d'aprenentatge es tornen significatius perquè tenen un impacte directe en la comunitat.
• La col·laboració sorgeix de forma espontània per millorar les construccions dels altres o superar els reptes en equip.
• S'assumeixen de bon grat rols i responsabilitats comunitàries.
• La comunitat s'autoregula: quan sorgeixen comportaments destructius o incívics són sancionats per la resta de membres.
• L'interès per assolir un objectiu concret (edificar amb més precisió i rapidesa, per exemple) fa que els mateixos alumnes demanin més coneixements (programació d'agents, en aquest cas) de forma proactiva.
• La sostenibilitat i l'ecologia deixen de ser conceptes abstractes, ja que el seu impacte es fa visible en la mateixa ciutat
• La llibertat d'acció i la responsabilitat es veuen recompensades en el benefici comú.

Experiències com aquestes posen de manifest, un cop més, la necessitat d'entendre correctament i de forma positiva les possibilitats que ofereix el joc per a l'aprenentatge i demostren, en definitiva, que educar amb videojocs és probablement la manera més efectiva d'educar en l'ús dels videojocs.