Algú recorda la multimèdia? Entenc que sí! La tenim present a escala universitària des de fa gairebé 25 anys i forma part de tot: de les finances, de la salut, de l'educació, de l'esport, del turisme, de tot. Però què és la multimèdia? Perquè depenent de a qui es pregunta, s'obtenen respostes diferents.

Sens dubte es tracta d'un àmbit transversal que s'aplica a tota classe de client final i que se sustenta en diversos elements fonamentals com la imaginació, la creativitat, el criteri estètic, la capacitat analítica i comunicativa, el compromís, l'habilitat tècnica o la psicologia, entre altres. La "paraula ja té uns anyets" i, alhora, la disciplina està més vigent que mai.

Fa uns 15 anys, en Tsuhan Chen, editor de la revista acadèmica IEEE Transactions on Multimedia, deia que la multimèdia és la combinació d'elements diferents (mitjans, modalitats, tecnologies, algorismes o aplicacions) per motivar la implementació d'una experiència millorada (memorable?) fruit de la mateixa combinació. Experiències memorables d'hemisferis dret i esquerre, és a dir, combinant els fets emocional i racional.

“Els jocs són multimèdia i no tenen per què ser digitals malgrat que ens costa molt evitar pensar en una consola i en un videojoc”

Els jocs són multimèdia. És més, són un exemple sensacional d'experiència complexa que beu de les aigües d'ambdós hemisferis i que ha de ser memorable, perquè s'espera que ho sigui. I, de fet, podem gaudir-los en diversos llocs i a moltes plataformes. I no tenen per què ser digitals malgrat que, quan en parlem, ens costa molt evitar pensar en una consola i en un videojoc. N'hi ha de daus, de cartes, de taulell, de físics en espais tancats o al carrer, de cercar bolets... És a dir, de moltes menes.

I llavors arriba la gamification, que en català diuen que és la ludificació tot i que hi ha qui distingeix ambdós mots. O els jocs aplicats o serious games que resulta que poden ser exergames (en fisioteràpia i esport), edugames (en educació), newsgames (en comunicació), advergames (en publicitat) i més. I després ve l'ABJ, o aprenentatge basat en jocs; i els simuladors; i els eSports o esports electrònics; i per rematar, ara parlem de disseny motivacional. Carai amb la multimèdia. Carai amb els jocs. Quina confusió. Cal més pedagogia, que si no es banalitza.

Els jocs en suport digital solen ser videojocs. I de vegades incorporen tecnologies immersives com les realitats virtual, augmentada i mixta que, compte, són plataformes i no gamificació (en parlaré en un altre article properament).

"La gamificació utilitza les lleis del disseny de jocs per formar en competències i conduir el canvi comportamental"

La gamificació, que no és tecnologia, sinó psicologia, utilitza les lleis del disseny de jocs per formar en competències i conduir el canvi comportamental en àmbits no només lúdics. I no té per què ser un joc. Ha de fer-te sentir bé i llestos. Com un bon llibre, un àpat magnífic en un restaurant singular o una conversa colpidora.

Els jocs aplicats són jocs en sí mateixos i per tant se situen en un pla conceptual i narratiu metafòric i no necessàriament real. I els simuladors són el mateix, però sense elements de joc, ja que pretenen formar-te en l'ús d'una certa eina o màquina controlant-ne els paràmetres i garantint la necessària seguretat.

Si bé els jocs aplicats es creen des de zero per ser-ho, quan apliquem l'aprenentatge basat en jocs, n'utilitzem d'existents en el pla de l'entreteniment per formar en habilitats a la vegada (per exemple, què puc aprendre jugant al Monopoly?). I els eSports a on equips de gamers juguen a videojocs d'èxit en competició oficial, cooperant per assolir la primera posició al campionat.

Tot és multimèdia. I ho volem memorable. Espero haver contribuït a aclarir una miqueta més el que tenim sota el gran paraigües que és el disseny motivacional.

- NEXT LEVEL -