Oscar García Pañella, director acadèmic de l'ENTI-UB i l'IEBS, i soci consultor a Cookie Box

Videojocs i narrativa: amb aigua sola no es fa bon brou

"Els jocs, i els videojocs, van de bones històries que protagonitzes i que donen un gran control de l'experiència"

- START -

L'any 1977 una empresa tecnològica molt jove, Commodore International, va llançar al mercat un ordinador portentós per bonic i ben integrat: el PET 2001. Un dels primers a unificar tecnologia i llenguatges de programació accessibles com el Basic per arribar a les llars de debò. El substantiu del nom feia referència a ser la primera mascota digital (el significat de pet en anglès) i el número a l'excepcional pel·lícula de Stanley Kubrick del 1968 del segle passat. Segurament ja sabeu a quina em refereixo...

Dos anyets abans, cap al 1975, naixia el primer MUD o Multi-User Dungeon (literalment, masmorra multi usuari/ària que realment es refereix a un videojoc d'aventura). Un gènere de videojocs narratius en els quals tot es feia llegint i escrivint, i és que no eren èpoques de gràfics d'alta resolució. De fet, no n'hi havia, tot era text. Eren evolucions i complements dels jocs de rol i de taula on tu assumeixes un protagonisme i els NPC's o non-player characters (personatges controlats per la màquina) et fan més o menys la guitza. Així, les històries que sempre llegíem saltaven a les pantalles i n'érem els actors i actrius de primera mà. Llegir jugant; jugar llegint.

"Els jocs, i els videojocs per extensió, van de bones històries que protagonitzes i que donen un gran control de l'experiència"

Tot plegat començava als anys 30 quan es va publicar la novel·la romàntica Considera les conseqüències! de Doris Webster i Mary Alden Hopkins als EUA. Era singular perquè incloïa més de 12 finals diferents i, per tant, podia rellegir-se i consumir-se a gust. Tot un videojoc de paper. I és que els jocs, i els videojocs per extensió, van realment de bones històries que tu protagonitzes i que et donen un gran control de l'experiència. Autonomia total. Editorials com Timun Mas van popularitzar ja als anys 80 llibrejocs de Tria la teva pròpia aventura similars pels infants (com el que us escriu aquest article). I encara duren. La no linealitat de les històries al servei de la motivació que es deriva del fet que siguis tu qui decideixi, que l'experiència que s'ha dissenyat empatitzi al 100% amb les teves necessitats i gustos.

Gràcies als videojocs, llegíem. I llegim. I preníem i prenem decisions. I millorem en habilitats. La interacció present en aquests productes fa que a cada acció li associem una reacció que decidim nosaltres i això és engrescador, pedagògic i transfereix creixement personal i professional. I és que "amb aigua sola no es fa bon brou", ja que les bones històries poden beneficiar-se molt dels canals que n'afegeixin interacció. I un joc sense una història, no és tan divertit. Aquesta ajuda a garantir una millor transferència del coneixement que neix implícit i, en part, quan som nosaltres qui fem les coses. Volem que ens les expliquin i també que ens deixin fer.

"La interacció present en els videojocs fa que a cada acció li associem una reacció que decidim nosaltres i això és engrescador, pedagògic i transfereix creixement personal i professional"

I així després, a partir dels anys 80, vàrem gaudir de les aventures gràfiques. Ara sí que amb imatge, tot i 2D, ja que els ordinadors ho permetien. De companyies com Sierra (la gran Roberta Williams i els seus dissenys i bones històries a la saga King's Quest) o saltant als 90's amb LucasArts/LucasFilms de l'amic George de Star Wars (aquell gloriós Monkey Island i totes les parts que la varen seguir) o la francesa Delphine (amb l'Operation Stealth o el Murder in Space). També, i des d'aquí, empreses com Pendulo Studios (els Runaway amb gràfics preciosistes) i després als 2000 i ja en 3D, les grans produccions de Quantic Dream iniciant amb Farenheit i enllestint fa ben poc amb Detroit: Become Human. O Dear Esther de The Chinese Room, Life is Strange de DontNot i Dead Synchronicity, Deponia, Gods will be Watching o els títols que fan des d'Igualada els amics de Cubus Games i els llibres interactius d'autors clàssics de la iClassics Collection.

Voleu dir que els de videojocs no llegim? Jo crec que llegim molt, però diferent. Ens encanta el bon brou!

- NEXT LEVEL -

Referències:

Punt de trobada de literatura interactiva i llibrejocs a https://librojuegos.org/
Un recull d'aventures gràfiques en llibre a https://www.gamepress.es/tienda/libro-aventuras-graficas-edicion-limitada/
Llibre gratuït de Drew Davidson a la ETC Press. "Stories in Between" a https://press.etc.cmu.edu/index.php/product/stories-in-between-narratives-and-mediums-play/

Etiquetes