Europa avança cap a una regulació de l’accés dels menors a les xarxes socials, però ho fa amb criteris diferents segons cada estat. Mentre alguns governs ja han impulsat lleis per establir una edat mínima, d’altres esperen una directriu comuna de Brussel·les abans de tirar endavant les seves pròpies mesures.

Almenys vuit estats tenen actualment propostes en diferents fases de tramitació parlamentària. La majoria plantegen situar l’edat mínima per sobre dels 13 anys, amb Espanya al capdavant amb una proposta que fixa el límit als 16 anys, mentre que França, Dinamarca, Polònia, Romania i Grècia el situen als 15. Àustria planteja els 14 anys i Portugal aposta per un model gradual.

La proposta de la EU KIDS Act, presentada per la Comissió Europea el 17 de setembre, arriba precisament en aquest context de regulacions dispars. El text planteja establir un marc comú per a tota la UE, però encara ha de passar pel Parlament Europeu i el Consell.

França, el primer estat europeu a plantejar els 15 anys

França va ser el primer estat europeu a seguir l’exemple d’Austràlia, que nou mesos abans s’havia convertit en el primer país del món a aplicar una mesura similar. El govern francès va impulsar una proposició de llei per prohibir les xarxes socials als menors de 15 anys, amb una estructura semblant a l’australiana.

Vuit estats de la UE ja tramiten propostes per limitar l’accés dels menors a les xarxes socials, però amb edats mínimes diferents. 

La norma havia d’entrar en vigor aquest setembre, però el Consell Constitucional francès la va bloquejar un mes després de ser aprovada perquè considerava que vulnerava de manera «desproporcionada» la llibertat d’expressió i comunicació. Aquesta setmana, Emmanuel Macron ha anunciat que la llei tornarà al tràmit parlamentari amb modificacions.

Espanya vol prohibir les xarxes als menors de 16 anys

L’estat espanyol es va sumar al debat el febrer d’aquest any amb una proposta per vetar l’accés a les xarxes socials als menors de 16 anys i obligar les plataformes digitals a implementar «sistemes efectius de verificació de l’edat».

La iniciativa també planteja frenar «els abusos» per garantir «un entorn digital segur, democràtic i respectuós amb els drets fonamentals». El text continua en tramitació parlamentària i s’hi estan incorporant modificacions. Segons la informació aportada, el govern espanyol espera aprovar-lo abans que acabi l’any, tot i que no hi ha una data concreta.

Portugal, el model més semblant al de Brussel·les

Portugal ha optat per un model que s’apropa especialment al que ara planteja la Comissió Europea. La seva proposta prohibeix completament l’accés als menors de 13 anys, mentre que entre els 13 i els 15 permet l’ús de les xarxes socials amb permís parental.

La resta d’estats que han impulsat propostes legislatives situen el límit en edats diferents. Àustria el fixa als 14 anys, mentre que França, Dinamarca, Polònia, Romania i Grècia plantegen els 15 anys. En total, vuit estats europeus tenen actualment iniciatives en diverses fases de tramitació parlamentària, moltes amb previsió d’aprovar-se durant el 2027.

Espanya planteja situar el límit als 16 anys, mentre França, Dinamarca, Polònia, Romania i Grècia el fixen als 15. 

Aquesta manca d’un criteri harmonitzat també ha fet que altres governs hagin optat per esperar abans d’actuar. És el cas d’Alemanya i Irlanda, que han estudiat possibles restriccions però volen conèixer primer la posició definitiva de Brussel·les.

A Irlanda, el primer ministre Micheál Martin ha assegurat que el país vol seguir la posició de la UE abans d’introduir una prohibició pròpia, tot advertint que, si la UE no actua, prendran mesures a escala estatal. A Alemanya, el debat ha generat divisions entre els socis de la coalició de govern. Un informe d’experts situa el límit als 13 anys i planteja una obertura progressiva de les xarxes fins als 18 anys.

Itàlia rebutja, de moment, una prohibició

Itàlia ha adoptat una posició diferent. La primera ministra Giorgia Meloni va afirmar al G7 d’aquest estiu que no prendria la iniciativa d’introduir una prohibició perquè considera que podria ser «fàcilment esquivada» i que traslladaria el problema a les famílies.

Meloni defensa que la pressió s’hauria de posar sobre les plataformes. Tot i això, diversos partits italians han presentat propostes per introduir una prohibició, encara que, segons la informació aportada, tindrien poques possibilitats de tirar endavant.

Portugal proposa un model gradual amb prohibició abans dels 13 anys i accés entre els 13 i els 15 amb permís parental. 

El debat també presenta diferències dins d’un mateix estat. A Bèlgica, el govern federal no té una proposta de prohibició en ferm, mentre que el govern flamenc ha impulsat una mesura, encara no vigent, que fixa en 13 anys l’edat mínima per tenir un compte en determinades xarxes socials i obliga les plataformes a establir sistemes de verificació.

Estònia, per la seva banda, és una de les poques veus que s’ha pronunciat contra les prohibicions i defensa que siguin les plataformes les que adoptin mesures per fer els seus serveis més segurs.

El Regne Unit planteja prohibir-les fins als 16 anys

Fora de la UE, el Regne Unit també avança cap a una regulació pròpia. El primer ministre Keir Starmer va anunciar al juny que vol prohibir completament l’accés a les xarxes socials als menors de 16 anys.

La norma està prevista per a la primavera del 2027 i incorpora mesures específiques per als adolescents de 16 i 17 anys. Entre aquestes hi ha el bloqueig de les retransmissions en directe i de les comunicacions amb desconeguts, així com una prohibició d’accés nocturn entre la mitjanit i les sis del matí.

Brussel·les vol harmonitzar les edats amb la EU KIDS Act

És en aquest escenari de regulacions nacionals amb edats mínimes diferents que la Comissió Europea ha presentat la EU KIDS Act, una proposta que vol establir un marc comú per reforçar la protecció dels menors a internet.

El text planteja que els menors de 13 anys no puguin accedir a les xarxes socials i que entre els 13 i els 15 anys necessitin supervisió parental. A partir dels 15 anys podrien crear comptes propis.

La proposta, però, va més enllà de fixar una edat mínima. La Comissió vol que les plataformes siguin segures des del disseny i planteja prohibir funcionalitats com el desplaçament infinit, determinades estratègies de recompensa o les notificacions automàtiques durant les hores de son. També preveu perfils privats per defecte i restriccions a la geolocalització, la càmera i el micròfon.

La EU KIDS Act vol harmonitzar les regles amb un límit de 13 anys i comptes supervisats fins als 15. 

La regulació afectaria també serveis com plataformes d’intercanvi de vídeos, videojocs en línia, companys d’IA i xatbots, que haurien d’incorporar mesures específiques de protecció per als menors.

Un dels elements centrals de la proposta és la inversió de la càrrega de la prova. Les grans plataformes haurien de demostrar que els seus serveis són segurs per als menors i presentar plans de compliment que serien revisats per auditors independents. La Comissió també planteja sistemes de verificació de l’edat que, segons el text, han de respectar la privacitat.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, defensa que “correspon a les plataformes demostrar que són segures des del seu disseny” i que els progenitors han de disposar de les eines necessàries per acompanyar els seus fills en l’entorn digital.

La EU KIDS Act encara és una proposta legislativa. Ara començarà el procés d’examen al Parlament Europeu i al Consell, de manera que les edats i les obligacions plantejades per Brussel·les encara poden canviar durant la tramitació.