La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha anunciat aquest dimecres una proposta per restringir l’accés dels menors a les xarxes socials a tota la Unió Europea. Durant el discurs sobre l’estat de la Unió Europea, pronunciat davant del Parlament Europeu a Estrasburg, Von der Leyen ha avançat que l’executiu comunitari presentarà dijous l’anomenada EU Kids Act, una nova normativa de protecció de la infància a internet.

La proposta planteja un model gradual segons l’edat. Els menors de 13 anys no podrien accedir a cap xarxa social, mentre que entre els 13 i els 15 només podrien disposar de comptes limitats, creats i supervisats pels pares o tutors legals i amb funcions restringides. A partir dels 15 anys i fins als 18, les plataformes haurien d’aplicar mesures de disseny que garanteixin un entorn més segur per als adolescents.

La iniciativa encara no és una norma en vigor: haurà de ser negociada i aprovada pel Parlament Europeu i pels estats membres abans de poder aplicar-se.

Un accés gradual segons l’edat

Von der Leyen ha defensat durant el discurs un sistema de protecció diferenciat perquè, segons ha argumentat, cada etapa de la infància i l’adolescència presenta vulnerabilitats diferents.

Entre els 13 i els 15 anys, la proposta preveu comptes amb funcions restringides, supervisió parental i límits de temps d’ús. L’objectiu és reduir el contacte amb desconeguts i limitar l’exposició dels menors a determinades dinàmiques de les plataformes.

Els menors de 13 anys no podran accedir a cap xarxa social si la proposta de la Comissió Europea prospera.

Entre els 15 i els 18 anys, la proposta planteja que les xarxes socials incorporin dissenys segurs per limitar el temps que els joves dediquen a les pantalles.

La Comissió també vol que la nova normativa tingui en compte altres serveis digitals, més enllà de les xarxes socials, com els videojocs o els xatbots d’intel·ligència artificial.

«Ja n’hi ha prou»

La presidenta de la Comissió Europea ha posat el focus en les funcions de les plataformes que poden fomentar un ús prolongat o compulsiu dels seus serveis.

«Ja n’hi ha prou», ha subratllat Von der Leyen durant el discurs. La presidenta de la Comissió ha defensat que les plataformes hauran de demostrar que els seus serveis són segurs per als menors. “No hem d’acceptar funcions dissenyades per crear addicció. No hem d’acceptar que els infants siguin conduïts cap a continguts cada vegada més extrems.”, ha comentat.

Von der Leyen també ha denunciat l’ús d’imatges de menors per generar continguts sexualitzats amb intel·ligència artificial i ha relacionat l’ús intensiu de les pantalles amb problemes com la pèrdua de son, l’ansietat o les autolesions.

Entre els 13 i els 15 anys, els comptes estarien limitats i supervisats pels pares o tutors legals.

Segons la presidenta de la Comissió, els joves passen entre quatre i sis hores al dia davant de pantalles i són cada vegada més exposats a continguts dissenyats per mantenir-los connectats. “El que estem presenciant és una gran captació dels nostres infants, una captació de la seva atenció, capacitat de concentració i de les seves ments”, ha afirmat.

La càrrega de la prova, sobre les plataformes

Un dels elements centrals de la proposta és que les grans plataformes hagin de demostrar que els seus serveis són segurs per als menors, en lloc de limitar-se a aplicar restriccions d’edat.

La presidenta de la Comissió ha qüestionat especialment les funcions que afavoreixen la connexió continuada, la recomanació de continguts cada vegada més extrems o determinades pràctiques de personalització: “La qüestió no és quan els nostres menors accedeixen a les xarxes socials. La qüestió és quan i com permetem que les xarxes socials accedeixin als menors”.

A partir dels 15 anys, Brussel·les vol obligar les plataformes a aplicar mesures de seguretat en el disseny dels seus serveis.

Von der Leyen ha defensat que la Unió Europea té capacitat per establir les seves pròpies regles davant les grans tecnològiques. “Europa té el poder d’actuar. Som nosaltres qui decidim les nostres normes, i no les grans tecnològiques”, ha sentenciat.

Una proposta que encara haurà de superar el tràmit legislatiu

L’EU Kids Act anunciada per Von der Leyen no entrarà en vigor de manera immediata. La proposta legislativa que presenti la Comissió haurà de passar pel Parlament Europeu i el Consell de la UE, que hauran d’acordar-ne el contingut definitiu.

La qüestió de l’edat mínima d’accés ja genera debat en diferents països europeus, alguns dels quals han plantejat o aprovat mesures pròpies. La proposta comunitària busca establir ara un marc comú per als diferents estats.

L’EU Kids Act encara haurà de ser negociada i aprovada pel Parlament Europeu i els estats membres abans d’entrar en vigor.

Un dels principals reptes serà també com verificar l’edat dels usuaris sense generar nous riscos per a la privacitat. Les restriccions d’accés obliguen les plataformes a disposar de mecanismes per determinar si una persona compleix l’edat requerida.

El cas d’Austràlia, que ha aplicat una restricció d’accés a les xarxes socials per als menors de 16 anys, també mostra les dificultats pràctiques d’aquest tipus de mesures. La informació aportada assenyala problemes en la identificació dels menors que haurien de tenir vetat l’accés.

La Comissió Europea planteja, així, una doble via: limitar l’accés dels més joves i obligar les plataformes a modificar els seus serveis perquè siguin més segurs per als adolescents. El debat europeu entrarà ara en la fase legislativa.