La intel·ligència artificial ha deixat de ser una promesa per convertir-se en una eina operativa dins les empreses catalanes. Després d’un període marcat per l’experimentació i el discurs estratègic, el 2026 apunta a un canvi de fase: la implementació real.

Aquesta transició no es produeix de manera uniforme. Mentre que les grans corporacions fa temps que integren solucions basades en dades i automatització, el teixit de petites i mitjanes empreses comença ara a incorporar la IA en processos concrets, sovint amb un enfocament pragmàtic i orientat a resultats.

De la prova pilot a l’ús quotidià

Un dels canvis més rellevants és el pas de projectes pilot a usos recurrents. Si fins fa poc la IA es testava en entorns controlats, avui s’utilitza en tasques quotidianes: des de l’automatització de processos administratius fins a l’anàlisi predictiva o l’assistència en la presa de decisions.

La intel·ligència artificial comença a consolidar-se com una eina quotidiana a les empreses, més enllà dels projectes pilot i les proves experimentals.

Aquest canvi està estretament vinculat a l’auge de la intel·ligència artificial generativa, que ha democratitzat l’accés a aquestes tecnologies. Eines capaces de generar text, imatges o codi han reduït les barreres d’entrada i han permès que perfils no tècnics incorporin la IA en el seu dia a dia laboral.

Productivitat i nous rols

L’impacte més immediat es detecta en la productivitat. La capacitat de reduir temps en tasques repetitives o de suport —com la redacció de documents, l’anàlisi de dades o l’atenció al client— està transformant la manera de treballar.

Això, però, també implica una redefinició dels rols professionals. Més que substituir llocs de treball, la IA està canviant les competències necessàries. Apareixen perfils híbrids, capaços d’entendre la tecnologia i aplicar-la en contextos concrets, mentre que creix la demanda de formació contínua.

Una adopció desigual

Malgrat els avenços, la integració de la IA encara presenta desigualtats. Les empreses amb més recursos o amb una cultura digital consolidada avancen més ràpidament, mentre que altres organitzacions es troben amb barreres com la manca de coneixement, de talent especialitzat o d’estratègia clara.

La seva adopció avança amb desigualtats, marcada tant per factors tecnològics com per la capacitat d’adaptació cultural i organitzativa de les empreses.

A aquest escenari s’hi suma la necessitat de gestionar riscos associats a la tecnologia, com la privacitat de les dades, els biaixos dels algoritmes o la dependència de plataformes externes.

De l’avantatge competitiu a la necessitat

En aquest context, la intel·ligència artificial deixa de ser un element diferencial per convertir-se en una necessitat competitiva. Les empreses que no l’integrin corren el risc de quedar enrere en un entorn cada cop més digitalitzat.

Catalunya, amb un ecosistema tecnològic en creixement i una forta presència de centres de recerca, start-ups i empreses innovadores, es troba en una posició favorable per liderar aquesta transició. Però el repte no és només tecnològic: passa també per la formació, la regulació i la capacitat d’adaptació del teixit empresarial.

El canvi ja està en marxa. La qüestió no és si la IA transformarà les empreses, sinó a quina velocitat i amb quin impacte ho farà.