A Catalunya hi ha 319 empreses dedicades exclusivament al sector de les tecnologies educatives, un ecosistema que ha triplicat el seu volum des del 2019 i ha duplicat la facturació i el nombre de llocs de treball. Així ho acredita un informe elaborat per l’agència per a la competitivitat de l’empresa (ACCIÓ) i l’EduTechCluster presentat aquest dilluns a la seu d’ACCIÓ de Barcelona. L’estudi identifica la pandèmia com a principal accelerador del sector edutech, però que també reivindica la creixent demanda dels centre educatius i l’aparició de mercats emergents com a elements de pes.

El nucli de l’ecosistema edutech català, aquell que l’informe denomina com a pure players, va tancar el 2023 amb una facturació de 896 milions d’euros, un 106% més que el 2019, i amb 4.535 llocs de treball, que impliquen un creixement del 109%. L’àmbit que aporta més empreses dins del còmput global són els proveïdors de programari i eines digitals de suport, un subsector en què es troben companyies com Invelon, que combina la realitat virtual i la blockchain, o bé Virmedex, que aplica la gamificació a l’ensenyament d’intervencions quirúrgiques. Tanmateix, el gruix de la facturació i els llocs de treball encara estan ocupats pels proveïdors de continguts tradicionals, editorials com Edebé, Vicens Vives o Barcanova que, sense renunciar a l’edició de llibres de text, estan començant a apostar també per variants digitals.

El sector 'edutech' català va tancar el 2023 amb 319 empreses, una facturació de 896 milions d'euros i 4.535 llocs de treball

L’estudi identifica les 319 companyies com aquelles que es dediquen de manera principal a l’àmbit de les tecnologies educatives, però també amplia el focus per incorporar el que anomena players d’entorn, dins del qual s’inclouen universitats, associacions, clústers i proveïdors d’infraestructures d’equipament. Amb tots ells, la xifra del sector s’eleva fins a les 1.484 empreses i als 3.120 milions d’euros de facturació, xifra equivalent a l’1,1% del PIB català.

A diferència d’altres indústries, la de les tecnologies educatives destaca per una combinació força equilibrada entre companyies veteranes i joves, atès que només un 58,2% té més de 10 anys d’existència. “Hi ha un mix entre un sector consolidat, de més de la meitat d’empreses, amb empreses que han aparegut al mercat per crear noves solucions per a necessitats que probablement abans no existien”, ha valorat la mànager d’intel·ligència de mercat d’ACCIÓ, Inma Rodríguez. On sí que hi ha pràcticament unanimitat és en la mida d’aquestes companyies, ja que el 97,6% són pimes, i només un 9% s’identifiquen com a start-ups. També és notòria la concentració territorial: el 89,4% de les entitats tenen la seu a la demarcació de Barcelona.

Un sector liderat per la IA i les realitats immersives

Pel que fa a les tecnologies emprades, la gran protagonista és la intel·ligència artificial, una especialització per la qual aposten empreses com Innovamat, que amb el seu mètode per aprendre matemàtiques va ser considerada una de les 10 empreses més disruptives de Catalunya del 2022. També va fixar-se en la IA ara fa sis anys Adaptical, una companyia que ha desenvolupat un assistent competencial orientat tant a estudiants com a mestres. “Ens centrem en tres àrees: ajudar en la creació de continguts automàtics, avaluar les respostes dels estudiants amb feedback personalitzat i en l’acompanyament i resolució de dubtes”, ha explicat el seu CEO, Alan Fusté, durant la presentació de l’informe. L’aplicació es va llançar ara fa un any i ja acumula més de 25.000 usuaris a l’estat espanyol.

Darrere de la intel·ligència artificial, la tecnologia que més presència té dins del sector són les realitats immersives i l’entreteniment digital, dins de les quals s’inclouen la realitat virtual, la realitat augmentada, la realitat mixta i les metodologies de gamificació. En aquesta especialització destaquen start-ups com StarLearn, una empresa que ha creat un “metavers educatiu” per ensenyar els infants a programar. L’estudi també destaca els noms de Glifing, companyia que ha dissenyat una aplicació d’entrenament de lectura per combatre el fracàs escolar, o bé Make&Learn, que dissenya unitats didàctiques basades en l’aprenentatge pràctic per fomentar vocacions STEAM.

De manera més secundària, tant la ciberseguretat com la cadena de blocs juguen un paper important dins de l’ecosistema edutech, així com la robòtica, especialment útil a l’hora de motivar els alumnes per optar per carreres tecnològiques.

Convèncer les escoles i fer el salt territorial

El cas de Catalunya no és aïllat: el mercat de les tecnologies educatives tenia un valor de mercat de 153.487 milions d’euros a escala global el 2022, una xifra que implica un creixement del 166% respecte al 2017, segons dades de Research and Market. De fet, la predicció és que l’escalada continuï i s’assoleixin els 333.000 milions d’euros l’any 2027. Aquest creixement és protagonitzat per quatre tendències principals, d’acord amb l’informe d’ACCIÓ: l’auge de la formació permanent, l’establiment de l’educació híbrida, l’aposta per l’ensenyament des de casa i les noves metodologies d’aprenentatge pràctic, experimental, immersiu i personalitzat. Paral·lelament, això ve acompanyat per un canvi en els models de negoci, protagonitzats per l’adopció de models de programari com a servei (SaaS) i noves variacions en els cursos en línia, juntament amb programes de formació de competències digitals dirigits a docents.

Tanmateix, no tot són facilitats dins de l’ecosistema, i existeixen diversos reptes que limiten l’abast i l’expansió que aquestes tecnologies podrien arribar a assolir. L’informe n’identifica un total de sis, entre els quals es troben el prestigi que encara mantenen els continguts en físic per a l’ensenyament i l’adaptació dels continguts en funció de la geografia, especialment per qüestions de normativa i currículum. Un altre dels esculls és l’accés als centres d’educació pública, que és una de les barreres amb què s’ha topat Adaptical, com ha destacat Fusté: “És molt difícil entrar en l’ensenyament públic, ja que hi ha molta resistència a les solucions de pagament, sigui quin sigui el preu”. Una experiència compartida pel CEO de Seidor Baptista Borrell, que dins la seva empresa compten amb una vertical dedicada a millorar els processos d’aprenentatge i l’optimització de les gestions docents a través de les plataformes digitals. En el seu cas, posa el dit a la llaga a l’educació postobligatòria: “Les universitats no han entès que d’aquí a 10 anys això canviarà, i que el cost de captar l’alumne és cada cop més car. Les grans universitats catalanes tenen pressupostos de 500 milions d’euros, ja em diràs si no poden dedicar-hi el 3% a IT. Doncs no, no ho veuen”.

Fusté: “És molt difícil entrar en l’ensenyament públic, ja que hi ha molta resistència a les solucions de pagament, sigui quin sigui el preu”

A l’altre costat de la balança es troben les oportunitats, un àmbit on destaquen l’aplicació creixent de tecnologies a la formació professional, la integració de la IA generativa per automatitzar tasques o la demanda dels mateixos consumidors, que cada vegada busquen més personalització. Territorialment, l’estudi assenyala Amèrica del Nord (i, especialment, els Estats Units) com “l’epicentre de la digitalització” de l’educació, però també diversos països d’Amèrica Llatina, com Xile, Equador, Colòmbia o Argentina, dels quals Rodríguez n’ha destacat “l’aposta dels governs per incloure la digitalització” i la “proximitat lingüística”. Finalment, països del sud-est asiàtic com l’Índia o Indonèsia són identificats com a mercats emergents pel seu creixement demogràfic de joves en edat d’escolarització.