La formació a distància s’ha associat tradicional a l’etapa adulta, a classes a distància fora de l’horari laboral i a una opció per ampliar els coneixements alhora que es compagina amb la vida professional. Però la tecnologia ja ha entrat en l’educació obligatòria i pública, i això ha provocat un intens debat sobre què i com abordar la transformació. Durant dos dies se’n parlarà a l’EdTech Congress Barcelona que organitza el clúster Edutech una trobada que, en paraules de la seva directora, Anna Sansalvadó, “ha de posar sobre la taula tots els dubtes, reptes i oportunitats que genera la innovació en el disseny d’un sistema educatiu inclusiu, motivador i aprofiti les eines digitals d’aquest segle XX”.

El sector EdTech és més que dispositius digitals per a les aules, què engloba el sector?

Les empreses EdTech són les que ofereixen solucions tecnològiques al servei de l’educació i engloba tot el nou paradigma de l’aprenentatge amb les noves tecnologies. Però la tecnologia és neutra, el que importa és treballar en les noves formes d’ensenyar i aprendre que ofereixen els nous productes i serveis. Aquí parlem d’empreses que poden oferir infraestructura o hardware; recursos educatius i noves formes de gestió de centres; sistemes d’avaluació dels alumnes diferents; i tot el que seria la part més sistèmica i holística de l’entorn. També hem de pensar que aquestes companyies no nomes es dediquen a l’educació obligatòria, sinó també a l’aprenentatge durant tota la vida i la Formació Professional.

De totes les àrees on incideixin, quina està més desenvolupada?

S’està desenvolupant tot, però és cert que fa més temps que es parla de l’educació formal. La nova Llei Orgànica de Modificació de la LOE (LOMLOE) o la Llei de FP amb el pla de modernització tendeixen a un nou paradigma que potencia les competències digitals, i això vehicula l’evolució dels productes i serveis destinats a aquesta part de l’educació, que és la primària i la secundària.

"En l'FP veiem clar l’ús de la realitat augmentada en els estudis més industrials per simular el control de maquinària, o en pràctiques immersives amb realitats mixtes"

Són lleis per potenciar les habilitats digitals, però que han generat malestar perquè redueixen les hores de tecnologia.

Nosaltres no entrem en aquest debat, sinó que ens centrem en la part d’introducció de la tecnologia. Treballem perquè provoqui i promocioni les vocacions STEM i vagin més enllà en la proposta d’ensenyament competencial digital de l’alumne, el docent i el centre.

Hi ha molta feina pendent al voltant d’aquesta digitalització de la gestió dels centres?

Sí, perquè va més enllà de les aules. Quan parlem de digitalització, no parlem únicament d’alfabetització digital d’alumnes i docents, també parlem d’una transformació digital que ha de provocar un canvi general amb la introducció, per exemple, de software o hardware. En el sistema educatiu, el canvi suposa veure què s’ha ensenyat, com s’ha ensenyat i on s’ha ensenyat. Això suposa posar l’alumne al centre i canviar el que són els models pedagògics i metodològics, i la tecnologia es posa al servei d’aquest nou sistema. Al final, si no canvies els models d’ensenyament, la tecnologia en l’educació no té sentit. F 10 anys es feia un llibre digital passant el físic al format pdf, i això no és canviar el model. Ara hem vist que transformar digitalment vol dir transformar com utilitzen aquestes eines per ensenyar i aprendre, i pensar en altres opcions com la realitat virtual o la realitat augmentada.

Realitat virtual, intel·ligència artificial i programació són les tres tecnologies de les què més se’n parla en l’aprenentatge. Com s’aplicaran?

Els canvis seran lents perquè el sistema educatiu és complex, però ja hem vist que no ens sobta parlar de robòtica educativa perquè ja s’ha introduït a les aules. Això ens està permeten parlar també de realitat augmentada o virtual, però cal dissenyar tot el model. Es pot introduir a infantil, primària o FP en diverses aplicacions. Potser on ho veiem més clar és en l’FP, sobretot en l’ús de la realitat augmentada en els estudis més industrials per simular el control de maquinària, o en pràctiques immersives amb realitats mixtes.

"Es poden crear espais tecnològics concrets als centres educatius o 'hubs' per compartir entre diferents centres"

Comportarà també un canvi en l’espai físic de les aules?

Efectivament, caldrà repensar com es modelen els espais educatius i les metodologies. No hi ha interès aplicar una realitat virtual motivadora si no té un efecte real en l’aprenentatge, i per tenir-lo, cal pensar en el per què introduir-la, quin impacte ha de tenir i què aprendran els estudiants. Això vol dir que els espais també canviaran. Estem començant amb la introducció del pla de modernització de la FP.

Com seria una d’aquestes futures aules?

El professor deixarà de tenir el rol magistral per tenir un rol d’acompanyant. Amb la qual cosa, és diferent la disposició. El professor ja no estarà al davant dels alumnes, sinó que acompanyarà grups d’estudiants. Hi haurà un treball competencial, avaluació entre alumnes, canvis en la disposició dels espais, i segons les tecnologies introduïdes, com iPads o pantalles o impressores 3D, caldrà crear models d’espais. No vol dir que totes les aules estiguin equipades, sinó que es poden crear espais concrets o hubs per compartir entre diferents centres.

El canvi també inclou pensar en l’ètica, en ple debat amb la intel·ligent artificial.

La intel·ligència artificial ens permet evolucionar en parts com la personalització de l’aprenentatge i l’avaluació, però també ens obre una sèrie de reptes a les empreses, els docents i els estudiants. Tal com va passar amb la introducció dels mobils i els iPads, veiem que els joves són nadius digitals, però no estan alfabetitzats digitalment. Tots ens hem d’instruir i hem de fer una alfabetització adequada sobre l’ús de la IA, sobre què acceptem i què consentim.

"Els MOOC van ser un canvi gran perquè van democratitzar l’aprenentatge 'online'"

Cal una formació generalitzada entre els professionals del sistema educatiu per abordar la transformació.

No s’ha de pensar només en els docents en actiu, també en els futurs docents. El problema és que la tecnologia evoluciona molt de pressa i cal una actualització constant. També és important treballar-ho des de la part de l’ètica i del pensament computacional amb el component de la intel·ligència artificial. Hem d’ensenyar els i les alumnes a dissenyar algoritmes per aconseguir l’alfabetització completa. Si desenvolupes algoritmes, te n’adones dels biaixos que hi poden haver. Si no et formes, no ho veus. I tot això només s’aconseguirà si els docents i les persones que formen el sector es formen i estan al dia de tot el que porta la tecnologia.

Fa aproximadament 10 anys els MOOC eren la gran innovació, van obrir la porta a la innovació al sector educatiu?

Els MOOC van ser un canvi gran perquè van democratitzar l’aprenentatge online. Va ser la introducció d’una tecnologia que es pot aplicar de moltes maneres: pot servir per innovar pedagògicament o només per passar al digital una classe convencional. Els MOOC van ser una primera porta i ha evolucionat molt. Les noves plataformes d’aprenentatge ho estan evolucionant més. El més important ara és repensar con usar les noves plataformes per innovar pedagògicament amb la introducció de reptes reals, sistemes d’avaluació nous, interacció amb la comunitat, elements audiovisuals... la part interactiva té un protagonisme molt clar.

"Les 'start-ups' estan jugant un paper important perquè neixen amb una nova visió de l’ensenyament i l’aprenentatge, és més innovadora i ja incorpora la tecnologia."

La covid-19 ha estat el detonant definitiu?

No és que no en fóssim conscients de la transformació que estava sorgint, sinó que veníem d’una època de retallades en el sistema educatiu. El Departament d’Educació i els centres ja treballaven en la introducció tecnològica, però la covid-19 ens ha fet veure que el procés és irreversible i que cal abordar-lo des de totes les dimensions. La primera va ser veure que cal cobrir la bretxa digital perquè no tothom està al mateix nivell de coneixement ni té accés als mateixos recursos. El primer punt és cobrir la part d’infraestructura, després ja podrem parlar de canvis metodològics i pedagògics. Un aprenentatge híbrid no vol dir fer el mateix que en una classe físic a través d’una pantalla.

Qui tracciona la innovació: les start-ups o les grans corporacions?

Ve per les dues bandes. Les grans corporacions no es poden quedar enrere i no ho estan fent. Tenen més recursos, però no sempre apliquen canvis prou ràpidament. En les start-ups, hem vist que els darreres anys hi ha una gran eclosió, i això fa canviar el panorama. Les grans empreses donaven recursos més globals, en canvi, les start-ups ofereixen productes i serveis més concrets, com pot ser una plataforma de comunicació per a pares o una per a la gestió financera d’un centre escolar, o una altra per a recursos d’aprenentatge per a les matemàtiques o la gramàtica. Són aplicacions més atomitzades. Estan jugant un paper important perquè neixen amb una nova visió de l’ensenyament i l’aprenentatge, és més innovadora i ja incorpora la tecnologia.