La blockchain no frena en la seva cursa per massificar-se. Aquesta arquitectura tecnològica ha passat d’estar vinculada únicament a Bitcoin, i posteriorment a Ethereum, per ser un vehicle per al desenvolupament de múltiples solucions. Fins i tot, per al metavers, gairebé ja més en voga que no pas les cadenes de bloc en si mateixes. La segona edició de la fira BxCat, impulsada pel Centre Blockchain de Catalunya (CBCat) ha situat aquest futur món paral·lel al centre de les seves conferències, però sense oblidar els NFTs, la mineria regenerativa o l’emprenedoria. I tot plegat, en un esdeveniment celebrat enguany en dos dies i amb un espai més ampli al recinte firal de Girona, un fet que demostra que ens trobem davant d’un entorn que tot just es troba en la seva fase inicial d’expansió.

El cert és que explicar què és la blockchain encara té la seva complicació. La BxCat és una fira per a experts i també per a no iniciats, per això entre les converses dels assistents s’hi poden escoltar afirmacions com “és una tecnologia que va bé”, o bé “en el fons, és com utilitzar internet, que pocs saben com funciona, però dona resultats”. I és que el sistema de cadena de blocs és com pensar en un puzle: la informació s’organitza en unes peces que només encaixen amb unes altres de concretes, i no es poden manipular. Per aquest motiu té aplicacions tan diverses com en finances, salut, real state, comerç o educació, per enumerar només alguns exemples.

I obre la porta, també, al desenvolupament de nous dispositius com el d’Invelon. Aquesta companyia lleidatana ha mostrat aquests dos dies al congrés unes ulleres de realitat augmentada que permeten traslladar-se a un escenari superposat a la realitat, o el que seria el mateix, a una altra dimensió digital a través d’una capa hologràfica. O a la creació de noves monedes locals, un exemple ja conegut. A Catalunya, la criptomoneda Croat fa temps que lluita per guanyar adeptes. El seu nom prové precisament d’una divisa del segle XIII que, defensen els seus creadors, “forma part de la història i la cultura del territori, i pot ser un altcoin per reivindicar tota aquesta identitat”.

La ‘blockchain’ impulsa altres tecnologies com la realitat virtual, augmentada o mixta gràcies a les noves aplicacions que ofereix l’entorn del metavers

Una altra de les aplicacions de la blockchain és la mineria regenerativa. La primera empresa a desenvolupar l’activitat ha estat Green Data Chain i l’ha posat a prova en una planta de purins a Cassà de la Selva (Gironès). La start-up converteix els residus orgànics en biogàs per generar criptomonedes amb un resultat equivalent a plantar de 565 arbres. Tal com ha assenyalat el CEO, Jesús Royo, “es busca evitar la contaminació per descomposició els residus i demostrar que el Bitcoin no contamina”.

La companyia té per objectiu crear un estàndard per a un nou mercat de mineria regenerativa certificat a través del token Balanç Negatiu de Carboni (NCB), que equival a 1 gram de CO2. El passat mes de juny van executar l’MVP per certificar i auditar la proposta, i van aconseguir validar la primera instal·lació i minar bitcoins.

Albert Bosch també ha posat cara i ulls a les aplicacions de les cadenes de blocs. L’esportista català ha explicat com els NFTs poden ajudar els atletes a certificar els seus assoliments gràcies a la seva col·laboració amb la start-up gironina Myoo.io, que aplica la intel·ligència artificial i la blockchain en entrenaments i competicions.

Els NFTs també s’apliquen al món esportiu per donar veracitat i rigorositat a l’assoliment de fites personals i marques històriques rellevants

La seva posada en escena d’aquesta unió entre esport i tecnologia va ser el passat 8 d’abril. Albert Bosch va recórrer 3,5 km nedant des de Cerbère (França) fins a Portbou, 145 km fins a Tossa de Mar (Baix Empordà), i 22 km corrents fins a Blanes (Baix Empordà). En cada tram va anar acompanyat per diferents esportistes que van verificar l’assoliment, i tot va quedar recollit finalment en un NFT que recull aquesta fita personal i en  garanteix la veracitat. “És com un notari”, ha apuntat Bosch en la seva conferència, “ara hem d’inspirar altres esportistes perquè utilitzin aquesta eina”.

Entre l’allau de propostes que s’han presentat aquests dies al BxCat hi ha la reproducció de la plaça del Vi de Girona en el Catvers creada per la Fundació Nord. I és que com s’ha de fer per tenir un espai en aquest univers digital? “Tothom en parla, però no hi ha informació, ni a Google ni enlloc”, ha apuntat el membre de l’entitat Ivan Reyné, “hem treballat amb els plànols reals, que no seria el més adient, perquè no és el mateix caminar un pel carrer que fer-ho amb les ulleres”. Una primera aproximació que ha de permetrà avançar cap a uns elements estàndards que permetin, en paraules de Vincent Lamarca, ambé de la Fundació, “importar-los i exportar-los perquè una persona pugui saltar de metavers en metavers amb el seu avatar i moneder”. “Fins ara no hem tingut metaversos, sinó espais virtuals on no hi ha la blockchain”, ha apuntat.

La recerca d’estàndards i mètodes de treball per a la creació dels entorns virtuals en el metavers és clau per garantir un univers paral·lel fidel

L’entitat també treballa en projectes de sistemes de votació, consens o traçabilitat basta en la tecnologia de cadenes de blocs. “No creem criptomonedes ni sistemes especulatius, ens dediquem purament al desenvolupament de la tecnologia per al metavers, i a la formació per a tècnics i agents professionals que puguin desenvolupar la seva feina amb blockchain”, ha afirmat Lamarca, “volem evitar la fractura digital perquè quan arribi a tot el món, ningú se’n quedi enrere”.