Les noves armes tecnològiques del professor del futur

La IA generativa obre la porta a la creació d’avatars que donin classe en múltiples llengües, el disseny d’assignatures i la preparació de continguts de manera automàtica i el monitoratge personalitzat de cada alumne

Categories:

Jordi Ortet

Un informe del E-Learning Innovation Center de la UOC ha identificat les tendències d'ús de la IA aplicada a l'ensenyament a partir d'aquest 2024
Un informe del E-Learning Innovation Center de la UOC ha identificat les tendències d'ús de la IA aplicada a l'ensenyament a partir d'aquest 2024 | Igor Omilaev (Unsplash)

El docent del futur no serà un robot, però tindrà eines que el faran apropar-s’hi força. El professorat veu com se li obre un nou ventall de possibilitats a l’hora de preparar les classes, impartir el contingut de les matèries i fins i tot de comunicar-se amb els seus alumnes gràcies a la intel·ligència artificial. Qüestionar si la IA serà beneficiosa per als estudiants —especialment els més joves— és un dels hits mediàtics dels últims mesos, però... fins a quin punt serà positiva per als professors?

Mentre el debat sobre la conveniència de la implantació tecnològica a les aules segueix el seu curs, el desenvolupament d’eines, cada cop més accessibles i intuïtives, basades en la IA generativa, persuadeix el món de la pedagogia i els seus professionals. “Les hem de prendre com a instruments que facin d’acompanyants de l’aprenentatge, a l’estil de la maièutica, el mètode socràtic consistent en aprendre a través dels diàlegs i les preguntes. No venen a substituir el professor ni aconseguiran que qualsevol pugui exercir com a tal” explica Desirée Gómez, coautora d’un informe, elaborat en el si del E-Learning Innovation Center de la Universitat Oberta de Catalunya, on s’assenyalen les principals tendències en intel·ligència artificial aplicada a l’educació que arrelaran a partir d’aquest 2024.

Lliçons impartides per avatars, i amb llengua a la carta

“Si hi ha algú que no entén la classe en català, que aixequi el dit i la farem en castellà”. Escenes com aquesta, sigui amb la combinació de llengües que es vulgui, podrien tenir els dies comptats en l’àmbit universitari i ensenyaments superiors amb la creació de vídeos mitjançant llenguatge natural que inclouen avatars generats per IA. Aplicacions com Heygen o Synthesia permeten que aquests avatars, totalment personalitzables, puguin parlar i interactuar en múltiples idiomes, trencant així barreres lingüístiques i geogràfiques envers els estudiants matriculats.

Els docents podran optar per clonar la seva pròpia veu o escollir-ne una d’entre un banc de més de 300, que converteixen un text en una lliçó parlada en una quarantena de llengües. “Sobretot en els models d’educació a distància, on es vol que l’alumne sigui el protagonista, l'important del professor és el contingut ofereix més que no pas els seus noms i cognoms. Que l’assignatura de física en uns estudis científics la impartís un avatar d’Einstein podria tenir un component d’atractiu”, comenta Gómez, sense perdre de vista que si el docent no oferís cap mena d’interactuació amb l’alumnat hi hauria el risc que “s’acabés diluint la seva figura”.

Xats conversacionals pel disseny d’assignatures

Dissenyar una assignatura des de zero o reformular-la pot ser més senzill amb l’assistència de ChatGPT, el xat de Bing o ChatPDF, potser menys conegut fins ara. Aquest últim programa serveix per extreure resums i idees clau d’articles acadèmics en format PDF; dialogar i interrogar un document en concret per extreure-li el suc, en definitiva. Els recursos de la IA generativa, en aquest cas, poden ser útils per la cerca d’informació, la indexació de la guia docent d’una matèria i per obtenir suggeriments sobre on rescatar recursos educatius en línia. I fins i tot per tasques més mecàniques com són l’elaboració de criteris d’avaluació i elements com rúbriques, llistes de comprovació, qüestionaris i la planificació i establiment de calendaris. 

“En general, es tracta de descarregar els professors de segons quines tasques, que les puguin fer més àgilment i guanyin temps per fer-ne d’altres amb més valor o intel·lectualment superiors”, aclareix Gómez. La delegació excessiva de funcions o la simplificació desmesurada d’alguns dels resultats que s’obtinguin poden ser les principals amenaces d’abusar d’uns instruments que es perfilen ja de gran utilitat, també per als estudiants.

Les dades, al servei del seguiment personalitzat de l’alumne

L’ús d’avatars personalitzats ajudarà a trencar les barreres idiomàtiques, especialment en l’educació a distància | Shahosseini (Unsplash)

Per pal·liar l’aparent fredor de l’ensenyament a distància, on de vegades l’estudiant es troba batallant pel seu compte i un pèl desemparat, l’aprenentatge adaptatiu pot ser un dels grans beneficiats de la tecnologia. L’aliança entre la IA i el tractament de dades fa possible el learning analytics, un monitoratge permanent de l’actuació i el rendiment de cadascun dels aprenents. El sistema detectaria circumstàncies com la repetició d’un fragment determinat d’un vídeo didàctic o mancances de comprensió en parts del temari i oferiria a cada individu materials complementaris i recursos addicionals per millorar els resultats i encoratjar-ne l’autonomia.

Actualment, aquest tipus de plataformes són productes de pagament de companyies dedicades a l'Edtech que les universitats i els centres educatius encara no han incorporat. A la UOC, per la seva condició d’institució dedicada a l’ensenyament en remot, es recullen les dades que genera cada perfil matriculat, però encara s’està treballant per trobar la millor manera d'implementar aquest guiatge. L’objectiu seria conèixer gairebé a l’instant les necessitats de cada alumne, que se’l pugui advertir si fa temps que no es connecta, preguntar-li de manera automàtica si té algun contratemps, controlar el seu rendiment i, a la inversa, que el centre respongui en temps real a qualsevol petició de l’estudiant. 

El Powerpoint amb tota la matèria de la sessió, en un minut

La síndrome del foli en blanc no només és propi d’estudiants que han d’afrontar un treball; els professors també poden patir-lo quan han de generar el material de les seves classes, almenys a l’hora d’arrencar. L’informe de l’E-Learning Innovation Center de la UOC apunta que l’ús d’aplicacions com Tome s’estendran ben aviat per elaborar presentacions i projectes d’storytelling de manera ràpida i sense haver-se de preocupar del disseny.

Tome fusiona les tecnologies GPT i DALL-E (la generació d’imatges originals a partir de descripcions textuals) en una eina on només cal introduir-li un prompt (una idea, tema o concepte) per aconseguir, a l’instant, un document de l’estil Powerpoint amb el contingut ja redactat, dividit en capítols o seccions i acompanyat d’imatges. Tot plegat es pot editar per acabar-ho de maquetar com es desitgi. El programa SlideAI té un funcionament força similar, enfocat principalment a compondre qualsevol text de manera coherent i atractiva en format de diapositiva, però sense proporcionar cap fotografia.  

Aplicacions com Tome fusionen el model de llenguatge GPT i la generació d’imatges a partir de text per produir presentacions ja dissenyades i amb el contingut inclòs, un recurs llaminer tant per docents com alumnes

“Que la màquina pugui ajudar els professors a representar gràficament les idees i conceptes que tenen al cap sense invertir gairebé cap estona a buscar imatges o dissenyar gràficament l’aparença dels continguts és un gran avenç. El que no s’ha d’oblidar és que resultarà indispensable la revisió humana per comprovar la qualitat i la veracitat del resultat final”, alerta Gómez, que recorda com alguns d’aquests llenguatges naturals de la IA generativa poden patir “al·lucinacions” i inventar-se fonts. “Si un docent li demana a ChatGPT4 o a Bing Chat una recomanació bibliogràfica, seguirà sent necessari que comprovi que tots aquells documents existeixen, encara que aquests bots conversacionals d’última generació estiguin connectats a internet i s’alimentin amb informació actualitzada”.

Els centres educatius, a roda de la IA

La velocitat amb què els desenvolupadors perfeccionen i llancen al mercat noves solucions d’IA no és encara, ni de bon tros, la mateixa amb la qual el món educatiu les està integrant. “Encara som a les beceroles. Hi ha professors que estan provant coses a títol particular, però no hi ha una legislació ferma ni un protocol oficial que permeti aplicar-les”, aclareix Gómez, per qui cada universitat o centre acadèmic haurà de ser, com ja passa a altres països, qui estableixi les normes per l’ús de la intel·ligència artificial. “De moment no se sol anar més enllà de recomanar que se citi si s’ha utilitzat la IA en qualsevol publicació per evitar els fraus acadèmics i els possibles plagis”, explica.

Enguany, la UOC posarà en marxa la segona edició d’un curs introductori a la IA generativa, adreçat a docents de la casa, per alfabetitzar digitalment els docents en aquesta matèria, un dels objectius prioritaris en la fase actual, a la mateixa alçada que procurar que la bretxa digital i el diferent accés a eines de pagament, no creï profes —i sobretot alumnes— de primera i de segona.