Catalunya és un dels territoris més dinàmics a Europa dins del sector dels videojocs, amb gairebé 200 estudis i més de 4.000 professionals en actiu (el 48% del sector espanyol), segons el Llibre Blanc 2022 elaborat per la direcció general d’Innovació i Cultura Digital en col·laboració amb DEV. L’oferta formativa, que ha anat en augment durant la darrera dècada, ha proporcionat l’ensenyament necessari perquè els joves del país comencin a endinsar-se en el desenvolupament, però el salt entre la universitat i l’emprenedoria és encara massa gran per molts. És en aquest espai en què les incubadores sorgeixen com un pont entre tots dos mons, oferint als estudis primerencs un entrenament pràctic en les seves primeres passes cap a la producció i la gestió empresarial.

La pedra fundacional d’aquest model al Principat la va col·locar GameBCN, el gran referent estatal d’incubació de videojocs. Amb vuit edicions a l’esquena, el programa nascut de la col·laboració del departament de Cultura, l’Ajuntament de Barcelona i Game Consulting SL ha format alguns dels estudis més reconeguts del territori. Companyies com Lince Works (Aragami), Mango Protocol (MechaNika, Agatha Knife), Herobeat Studios (Endling - Extinction is forever) o Team Ugly (UGLY) han passat per GameBCN abans de llançar les seves obres. El programa enceta cada edició amb una auditoria tècnica que analitza les capacitats de l’equip, i després, durant cinc mesos, els ofereix formacions setmanals basades en producció i màrqueting —les dues principals mancances identificades pels organitzadors—, a més a més d’ensenyaments més específics personalitzats a les necessitats de cadascú. Tot culmina amb un demo day en què es mostren al públic els resultats de l’estada dels equips en la incubadora.

GameBCN acumula vuit edicions incubant projectes de videojocs, entre els quals destaquen obres com ‘Aragami’, ‘STAY’ o ‘Endling – Extinction is forever’

Amb tota l’experiència acumulada durant la darrera dècada, el 2022 els impulsors de GameBCN van decidir expandir-se territorialment i, amb el suport de l’Ajuntament de Girona, crear GameGi, la primera incubadora de videojocs de la ciutat. La iniciativa es duu a terme al Centre Audiovisual i Digital El Modern i té un format similar al de GameBCN, amb sis mesos de formació, una beca de 4.000 euros i un demo day per cloure el projecte. El seu objectiu no és altre que fer créixer el sector més enllà de Barcelona, ja que segons el Llibre Blanc, només el 3% dels estudis de Catalunya s’ubiquen a la demarcació de Girona.

La proposta de GameBCN consisteix en un programa intensiu de mig any per preparar una demo de videojoc per poder presentar ja a distribuïdores, però al Principat també existeixen alternatives pensades per l’episodi previ, conegudes com a programes de preincubació, que busquen fer un primer pas cap a la professionalització. En aquest camp s’especialitza Level Up, una organització instal·lada a Barcelona que ofereix tant bootcamps de formació com un programa de preincubació que el 2023 ha complert la tercera edició. Durant 10 mesos, els equips preincubats reben 100 hores de formació i 60 hores de mentoratge per part de professionals de la indústria catalana, a més a més d’una aportació de 1.000 euros i la possibilitat de participar en esdeveniments i fires del sector.

L’especialització com a camí

També de preincubació és el programa que ofereix PowerUp+, una iniciativa de Sant Feliu Innova i l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat que es diferencia per ser la primera (pre)incubadora amb perspectiva de gènere. El projecte neix amb la intenció d’impulsar la inserció laboral de les dones (que representen només el 25% del sector català) i les persones trans, no binàries i membres del col·lectiu LGTBI+. A diferència d’altres incubadores, PowerUp+ vincula el seu accés a la participació en una game jam, que serveix com a prova per seleccionar els equips que en formaran part. Un cop escollits, s’ofereix als participants un mes de formacions i mentories perquè acabin de polir el joc desenvolupat durant la prova i el presentin en un demo day que finalitza el programa.

Allunyats de les propostes més generalistes, Catalunya també allotja incubadores especialitzades en tecnologies o formats específics. Per una banda, es troba incuVaRT, una iniciativa de l’agència d’innovació pública de les TIC Neàpolis, assentada a Vilanova i la Geltrú, que busca projectes que treballin amb realitat virtual, realitat augmentada, 3D, intel·ligència artificial generativa i, especialment, el motor de videojocs Unity. El programa té una durada d’un mes, ofereix 100 hores formatives (tant tècniques com de negoci) i finalitza, com en la resta d’iniciatives, amb un demo day. Per l’altra banda, Serious Games Lab és la primera incubadora de serious games especialitzada en salut de l’Estat espanyol. Impulsada per Peninsula Corporate Innovation, el programa ha organitzat el 2023 la primera edició amb tres reptes als participants: promoure l’activitat física i saludable a nens i nenes amb un joc familiar, potenciar el benestar emocional en joves adults o potenciar l’autoestima de joves d’entre 12 i 18 anys.

La perspectiva de gènere, els ‘serious games’ o la reivindicació social són algunes de les temàtiques en què s’especialitzen les incubadores i preincubadores de videojocs de Catalunya

Si bé la majoria de les propostes busquen potenciar la competitivitat dels estudis primerencs i ajudar-los a introduir-se dins de la indústria, existeix una excepció: Vòrtex. Aquesta microincubadora creada per l’associació ArsGames se centra en l’àmbit més creatiu i reivindicatiu del videojoc, i busca projectes que es distingeixin per la seva perspectiva crítica i social, la seva innovació en mecàniques i narrativa o la seva hibridació amb altres gèneres digitals, com el gameart, el videojoc documental o els serious games. Amb una durada d’un mes i mig i una aportació a cada equip de 500 euros com a despesa de participació, la voluntat de Vòrtex és promoure els videojocs “no només com a productes de caràcter industrial, sinó com a un objecte cultural i un llenguatge per a la reflexió, la col·laboració, el coneixement construït en col·lectiu i la participació ciutadana”.

Una extensió de l’educació

Bona part dels programes d’incubació són impulsats per a joves acabats de graduar, sovint amb projectes ja encetats durant el seu període universitari. Té sentit, doncs, que els mateixos centres educatius busquin fórmules per acompanyar aquests emprenedors en el camí. Entre elles es troba la Fundació Bosch i Gimpera de la Universitat de Barcelona amb el programa BoostUB!, que ofereix 30 hores de formacions ordenades en 17 píndoles i un premi de 4.000 euros al projecte més destacat.

Qui també ha optat per impulsar una incubadora de videojocs és la Universitat Pompeu Fabra, que després d’allotjar diversos projectes d’oci electrònic al programa En Residència, el 2023 el centre ha posat en marxa GAMEPLAY. Aquest programa està orientat a dones estudiants o alumni de la UPF i centres adscrits i pren una orientació similar a Vòrtex, en el sentit que no se centra en l’àmbit econòmic i de gestió empresarial d’un estudi, sinó en la creació de microjocs crítics que reflexionin sobre qüestions com la identitat de gènere, les condicions laborals, la videoludificació de la societat o el canvi climàtic, entre altres. La universitat ofereix un espai físic per desenvolupar els projectes, mentories, suport tecnològic i de disseny i difusió de les obres un cop finalitzades.