Neix Serious Games Lab, la primera incubadora de ‘serious games’ especialitzats en salut

El projecte de Peninsula acompanyarà tres equips en un procés de cocreació que culmini en una solució gamificada per millorar l’alimentació saludable, l’activitat física o la salut mental de la població

Categories:

Redacció

La primera edició tindrà una durada de quatre mesos i combinarà el procés de cocreació amb formacions i mentories específiques
La primera edició tindrà una durada de quatre mesos i combinarà el procés de cocreació amb formacions i mentories específiques | Thirdman (Pexels)

La consultoria barcelonina Peninsula – Corporate Innovation ha presentat el Serious Games Lab, la primera incubadora de serious games de Catalunya especialitzada en el camp de la salut. La primera edició, que tindrà les inscripcions obertes fins al 31 d’agost, impulsarà els projectes de tres equips que vulguin fer servir la gamificació per superar problemàtiques presents en el món de la sanitat.

En aquest primer intent, la incubadora proposa tres reptes a què els projectes han d’intentar donar solució: promoure l’activitat física i saludable a nens i nenes amb un joc familiar, potenciar el benestar emocional en joves adults o potenciar l’autoestima de joves entre 12 i 18 anys. Amb tot, el programa està obert a “altres propostes”, segons confirma a MetaData el director del programa i fundador de la consultora Cookie Box, Òscar Garcia Pañella. La iniciativa s’ha llançat amb el suport de la Gerència Territorial Metropolitana Sud, que engloba l’Hospital Universitari de Bellvitge, l’Hospital de Viladecans i Atenció Primària Metropolitana Sud.

Formacions i perfils transversals

El període d’incubació del Serious Games Lab tindrà una durada de quatre mesos, de setembre a desembre, que iniciaran amb una auditoria per determinar l’estat dels projectes i continuaran amb un procés de cocreació i de mentories. “Treballem una sèrie de dimensions molt importants: quina és la problemàtica que es vol treballar, quines són les particularitats del target, què pensem que motiva aquestes persones, si s’està fent alguna proposta narrativa…”, detalla Garcia Pañella.

“És molt important formar-se en producció d’aquesta classe de serveis, normalment digitals, però que no tenen per què ser-ho”, rebla Garcia Pañella. “També serà fonamental que coneguin les claus i les lleis, tant de la gamificació com de la narrativa transmèdia, i que treballin la creativitat, el treball en equip, la diversitat i aspectes de negoci com la monetització o la usabilitat”, continua. El programa ha preparat una sèrie de formacions i mentories perquè els participants entenguin què són els serious games, quins beneficis aporta una capa de gamificació i com es pot ajudar la gent perquè faci canvis de comportament en positiu. Tanmateix, com que la proposta està oberta tant a professionals sanitaris com del món tecnològic, la iniciativa és prou flexible per adaptar els continguts educatius.

Garcia Pañella: “En salut tradicionalment hi ha hagut una mica més de separació o desconeixement cap als ‘serious games’, però ara ja comencem a tenir evidències, projectes i informació que testifiquen que això funciona, és interessant i és rigorós”

L’elecció del món de la salut per impulsar un programa d’incubació en serious games respon, segons Garcia Pañella, a una “efervescència” que el sector comença a desprendre: “En educació ja es fa molt, els perfils docents són molt proactius. Passa molt també amb recursos humans, amb el màrqueting… En salut, per un tema de rigor i que és necessari generar evidència, tradicionalment hi ha hagut una mica més de separació o desconeixement, però ara ja comencem a tenir evidències, projectes i informació que testifiquen que això funciona, és interessant i és rigorós”. És per aquesta raó que el projecte no està limitat a un únic perfil professional, sinó que està obert a “professionals sanitaris, terapeutes, directius, emprenedors o fins i tot estudiants”.

L’objectiu no és altra que apropar el món de la salut i el de la tecnologia: “A vegades es fa producció des del món de la salut amb un gran desconeixement en carències narratives, estètiques o tecnològiques, i des del món de la tecnologia es volen fer coses, però hi ha carències deontològiques o sanitàries”. Tot això per impulsar un sector, el dels serious games, que a Catalunya ja el conformen gairebé una trentena d’empreses. “Hem d’ajuntar els perfils tecnològics i sanitaris perquè ens puguem creure de veritat els projectes”, insisteix el director del programa.