L’enginyeria es fa adulta a les universitats catalanes

L’ecosistema educatiu del Principat pivota entre l’especialització i la transversalitat per cobrir una creixent demanda de professionals tecnològics

Marc Vilajosana

El Saló de l'Ensenyament 2022 arriba amb propostes tecnològiques adaptades a la nova economia (imatge d'arxiu)
El Saló de l'Ensenyament 2022 arriba amb propostes tecnològiques adaptades a la nova economia (imatge d'arxiu) | Fira de Barcelona

Els professionals tecnològics són un dels perfils més cotitzats en l’actualitat. Els enginyers i els analistes de gestió són els perfils amb una millor qualitat laboral a Catalunya, d’acord amb l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat, mentre que els programadors han estat els treballadors més demandats a Barcelona Activa durant el 2021. Aquesta situació pot motivar molta gent a l’hora de decidir cap a on orientar la seva educació postobligatòria, però quin és el millor camí a seguir?

Aquests són els dubtes que tenen molts joves durant la seva etapa formativa, com li va passar a l’Antoni Duran, que actualment cursa tercer del grau d’Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica de la Universitat Rovira i Virgili (URV). “L’especialització té sentit, però crec que et tanca un ventall de possibilitats”, opina. Tot i això, remarca que la URV és un dels centres que intenta pal·liar aquesta situació amb una proposta diferencial: un primer any comú per assentar els fonamentals que, diu, “tot enginyer hauria de tenir”. Entre ells hi ha la programació o la química, àrees que semblen molt diferents, però que poden tenir relació. Duran defineix el primer curs com un “any coixí”, el qual descriu com uns mesos que permeten als alumnes fer un primer tast de què es trobaran en el futur gràcies a la possibilitat d’interactuar amb matriculats a la mateixa carrera, però d’anys posteriors. Així, un pot fer-se una idea més clara sobre si, per exemple, interessa més una enginyeria informàtica o una d’electrònica.

Entre l’especialització i la transversalitat

Amb tot, hi ha centres que han decidit apostar per un ensenyament més especialitzat des del primer moment, com és el cas de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que començarà a impartir el grau en Intel·ligència Artificial (IA) el pròxim curs escolar. “La IA és tan gran i abraça tants àmbits que el grau fins i tot arriba tard”, considera Jordi González, estudiant de tercer curs del grau en Enginyeria Informàtica de la UAB. L’alumne veu com un pas lògic la creació d’uns estudis centrats en algoritmes i xarxes neuronals, ja que “les empreses se’t rifen, busquen gent que entengui l’entorn”. De fet, González creu que la predominança d’aquest camp és tan gran que els mateixos estudis d’Enginyeria Informàtica acabaran derivant cap a la IA.

La UAB estrena un nou grau universitari en Intel·ligència Artificial pel curs 2022/23

Aquest interès a formar professionals especialitzats es percep en tot l’ecosistema educatiu i cada centre aposta per fórmules diverses. Però de fons, qualsevol estudiant té una pregunta al cap: cal un màster per entrar al mercat laboral o el grau em proporcionarà els coneixements necessaris? Duran és de l’opinió que la formació dels graus ja donen “un ventall de possibilitats enorme de cara al futur”, però creu que tot enginyer hauria de continuar aprenent durant la seva carrera, ja que “la tecnologia, com la medicina, avança molt ràpidament”.

L’estudiant de la URV veu amb bons ulls cursar un màster o un postgrau un cop entri a treballar en una empresa, però hi ha centres que aposten per facilitar la seva compatibilitat amb el grau universitari. En particular, destaca el cas de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que enguany llançarà el que ha denominat com a Programes Acadèmics de Recorregut Successiu (PARS). Es tracta d’un total de 10 itineraris que són compatibles amb la majoria de graus tecnològic de la universitat i que permeten als alumnes “una major flexibilitat per cursar assignatures dels dos plans d’estudis i la realització simultània dels treballs de fi de grau i de màster”, segons la cap de premsa de la UPC, Blanca Veciana. Aquesta opció permet també assolir ambdues titulacions amb menys temps, i es classifiquen en funció del perfil professional al qual aspira l’estudiant.

Perfil tècnic o creatiu?

Tanmateix, és possible que molts adolescents sentin interès per cursar una formació tecnològica, però que no tinguin del tot clar si tenen els coneixements o les actituds necessàries per dedicar-se a aquests camps. Per a González, l’aspirant a entrar a uns estudis com els d’intel·ligència artificial hauria de tenir una ment “racional i objectiva”, orientada a la “resolució de problemes”, així com no tenir problemes per passar hores davant d’un ordinador. L’estudiant de la UAB també creu que és recomanable arribar al grau amb una bona base de matemàtiques i de programació, aquesta darrera sobretot “per anar un pas endavant” dels ensenyaments del grau.

Duran: "Les enginyeries consisteixen a trobar solucions per resoldre problemes. Una persona a qui li agradin les mates, però que no tingui iniciativa, potser no és el perfil adequat"

Per la seva banda, Duran admet que la percepció sobre com hauria de ser un enginyer ha canviat amb el pas del temps: "Al principi pensava que s’havia de ser superquadriculat, però cada cop penso més que cal ser una persona amb la ment molt oberta, amb ganes de crear, dissenyar i tenir molta imaginació. Al final, les enginyeries consisteixen a trobar solucions per resoldre problemes. Una persona a qui li agradin les mates, però que no tingui iniciativa, potser no és el perfil adequat".

L’empresa també es fixa en l’àmbit digital

Sigui com sigui, la tecnologia ha assolit una condició tan transversal que és complicat no veure-la present en tots els sectors productius. Més encara després de la pandèmia, una situació que ha forçat una digitalització accelerada en tot l’àmbit empresarial. Aquest és un dels motius pels quals ESIC Barcelona ha decidit impulsar un nou grau en Digital Business, una variació de l’habitual grau en Administració i Direcció d’Empreses, però adaptat a la nova economia. “Tothom és molt digital i sap fer servir les xarxes a escala d’usuari, però no hi ha professionals. Volem fer-los capaços de crear totes aquestes eines digitals”, rebla la responsable d’orientació universitària d’ESIC, Cristina Borreguero.

El centre, adscrit a la URV, s’especialitza en màrqueting, però per aquesta nova titulació ha decidit apostar fermament per una formació més transversal. “Les necessitats han canviat i les empreses s'han hagut d'adaptar. Avui dia no s'entén un negoci que no tingui la seva part digital, així que has de crear perfils que sàpiguen com gestionar xarxes o com posicionar els continguts a través de SEO", considera Borreguero.