Fa un any que no gaudisc de les classes presencials, un any. Fa un any que no passege pels passadissos de la meua facultat entre classe i classe. Fa un any que no puc anar a fer el cafè quan tinc 10 minuts de descans. Fa un any que una gran part dels universitaris estem fent classes en línia. Al principi tot ens pareixia nou, i és clar, tot allò nou atreu, però quan vam veure que la cosa es posava més seriosa i que estar de cara a l’ordinador tota una jordana no era només per 15 dies, ens vam posar les mans al cap.

Quan tot va començar, no podíem fer res. Ens vam adaptar a la situació tenint en compte certa ineptitud de la universitat. Ara bé, quan va començar el curs 2020-2021 la situació va empitjorar: ens vam sentir enganyats. Sense deixar de pensar en la pandèmia que ens ocupa, i tenint molt present que des de dalt han de prendre les mesures necessàries perquè les universitats siguen segures, crec que la situació s’haguera pogut gestionar de manera diferent, oferint classes presencials i deixant que l’alumnat gaudisca d’una vida universitària que correspon al preu de la matrícula que paguem.

És molt dur estar davant de l’ordinador tot el dia perquè el que no es té en compte és que després de les classes en línia, els estudiants hem de continuar de cara a l’ordinador per fer treballs, enviar correus, llegir articles… Per no parlar que la majoria de les activitats que fem fora de la universitat també estan relacionades amb una pantalla: xarxes socials, pel·lícules, sèries, videotrucades… Vivim en una societat totalment tecnològica, i la nostra feina d’anar a la facultat, estar a una aula aprenent allò que ens agrada i relacionant-nos amb els nostres companys s’ha convertit en una pantalla més per a nosaltres.

"Estar a una aula aprenent allò que ens agrada i relacionant-nos amb els nostres companys s’ha convertit en una pantalla més per a nosaltres"

Aquesta situació per la qual han passat els estudiants que no s’han assegut a una cadira de la facultat des de fa un any la podem relacionar amb la salut mental. Hem escoltat diverses vegades als mitjans de comunicació que el cas de les malalties mentals ha augmentat molt entre els estudiants els darrers mesos, i crec, personalment, que les classes en línia han influenciat molt. Ens han allunyat de la realitat i sobretot, ens han tret una de les millors experiències de la nostra vida: la universitària. Passar-se vuit hores cara una pantalla prenent apunts amb totes les possibles distraccions que comporta ser a casa, suposa una concentració que molts de nosaltres no acabem d’aconseguir. El fet de poder agafar el mòbil quan siga o fer qualsevol tasca domèstica a la mateixa hora que el professor t’està explicant el temari de l’examen és un cas que mai ens hauríem imaginat i que ara és d’allò més normal. La distracció i la pèrdua de control a les classes en línia han passat a formar part de la nostra vida estudiantil.

"Les classes en línia ens han allunyat de la realitat i ens han tret una de les millors experiències de la nostra vida: la universitària"

Un altre tema que m’agradaria destacar en relació amb les classes en línia és la connexió que requereixen els estudiants per poder accedir-hi. Tothom hui dia té connexió a internet a casa, però no tothom té una bona xarxa per a estar gaudint d’una connexió de vuit hores al dia. Moltes vegades ens hem trobat en situacions on ens ha fallat l’internet o, fins i tot, li ha fallat al professor. Aquest fet suposa una pèrdua de temps per a tots dos que presencialment no es donaria.

En definitiva, els universitaris de hui en dia estem passant per una situació excepcional i no entenem com encara no hem pogut tornar a les aules quan veiem que la vida va renaixent de nou i nosaltres continuem a casa tancant involuntàriament. Estem disposats a adaptar-nos a les mesures que facen falta per a assegurar que les classes siguen segures. Estem desficiosos per tornar, volem recuperar el temps perdut, i si més no, demostrar que el jovent universitari és responsable i que podem seguir les mesures que se’ns indique per tal de poder gaudir de les classes presencials i tornar a omplir les aules d’alegria.