Catalunya es troba dins del top 5 de països més digitalitzats d’Europa. Ocupa la cinquena posició amb un 61,47%, gairebé 10 punts d’avantatge respecte de la mitjana europea, amb bons resultats en connectivitat, capital humà i serveis públics. Els països nòrdics són els únics que superen els resultats catalans, països que històricament han destacat per la seva estratègia en l’àmbit digital, segons un estudi impulsat pel Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública basat en els indicadors del Digital Economy and Society Index (DESI) 2019.

Amb aquest resultat, el territori català supera Espanya en transformació digital. L’Estat ocupa l’11è lloc, amb una destacada segona posició en servei públics digitals i connectivitat, però amb deures pendents en capital humà.

Accés a la xarxa i serveis públics digitals

Les capacitats, usos i accés dels ciutadans, les empreses i actors públics respecte les xarxes digitals són l’element amb millors resultats en l’índex, impulsat per l’Orkestra-Instituto Vasco de Competitividad de la Universitat de Deusto i el Cercle Tecnològic de Catalunya (CTecno). Catalunya ocupa la quarta posició en aquesta dimensió amb una puntuació del 71,74% i per sobre de la mitjana europea. Destaca el seu lideratge en banda ampla mòbil i segon lloc en banda ampla de caràcter ràpid. No obstant això, compta amb l’elevat cost als serveis de telecomunicacions com una àrea on caldria millorar.

En el cas dels serveis públics digitals, el 78,14% obtingut situa Catalunya com a cinquè dels 28 de la UE i com a líder en e-health amb l’intercanvi de dades mèdiques i l’aplicació de la recepta electrònica. Un resultat destacable, en paraules del coordinador del Lab d’Economia Digital d’Orkestra-Instituto Vasco de Competitividad, Agustín Zubillaga, perquè compara administracions com els ajuntaments de Barcelona i Lleida amb el Bundestag o el Govern francès. “Ens obliga a ser exigents, però representa la realitat de la manera més clara i es demostra que els resultats són bons”, ha apuntat.

Catalunya és líder en ‘e-health’ amb l’intercanvi de dades mèdiques i l’aplicació de la recepta electrònica

L’àrea de dades obertes rep una puntuació menor, tot i que Zubillaga ha assenyalat que recentment s’ha canviat la metodologia per mesurar-ho i que ha afectat tots els estats.

Més professionals TIC

La dimensió del capital humà (58,75%) porta Catalunya al vuitè lloc, novament per sobre de la mitjana de la UE. La ciutadania té les competències bàsiques per accedir a internet i fer ús dels serveis des de les seves llars, tot i que cal millorar les habilitats en la utilització de programaris.

L’índex també destaca un desajust en el sistema educatiu que reverteix en una manca de professionals TIC. Tot i que el Principat és primer en nombre de graduats TIC, queda en 18è lloc en especialistes TIC i en el 14è en dones especialistes en TIC.

Ple ús d’Internet a les llars

Catalunya és el primer país pel que fa a la utilització d’Internet de manera habitual (97,2%), mentre que se situa per sota de la mitjana europea en persones que hi han accedit mai. “És una dada millorable, però la sèrie temporal assenyala que s’ha reduït un 23% en dos anys”, ha apuntat Zubillaga. En canvi, els catalans són els últims pel que fa al consum digital de música, vídeos i jocs (56,8%).

Els catalans són els últims pel que fa al consum digital de música, vídeos i jocs

La ciutadania catalana és també la que més compra en línia de tota la UE-28, tot i que no està habituada a la banca electrònica; i les empreses estan avançades en la compartició electrònica d’informació amb sistemes RPs. L’índex també remarca el foment de les tecnologies digitals avançades com el big data i el comerç electrònic per part de les pimes com àmbits on cal incidir per impulsar-los. “Comprem però no venem prou per internet, o no a tots els llocs en la quantitat que ho fa la mitjana europea”, ha subratllat el coordinador.

Deures pendents

Malgrat que Catalunya supera la mitjana europea en els cinc indicadors que analitza l’índex, i obté uns resultats que el situarien com a cinquè si fos un país de la UE, l’impuls de la política de dades obertes, la venda de productes i serveis en línia, el nombre d’especialistes TIC i el preu de l’accés a la xarxa són algunes de les àrees de millora.

Aquesta és la primera vegada que es presenten els resultats del DESI calculat per a Catalunya d’acord amb la metodologia de la Comissió Europea. A més del Department, l’ Orkestra-Instituto Vasco de Competitividad de la Universitat de Deusto i el Cercle Tecnològic de Catalunya (CTecno), l’estudi també ha comptat amb el suport de la Fundació i2CAT i la col·laboració de l’Idescat.