Durant molts anys, les plataformes de vídeo sota demanda (OTT) eren espais on el català tenia una presència testimonial o directament inexistent. Malgrat que moltes de les pel·lícules i sèries disponibles comptaven amb un doblatge en la llengua elaborat per TV3 o per la seva estrena als cinemes, no es podia gaudir digitalment. Aquesta situació ha fet un important gir de volant en els darrers anys, en bona part gràcies a la pressió per part del públic català i d’usuaris i moviments concrets que han coordinat estratègies i visibilitzat el contingut existent. Una d’aquestes persones és Àlex de la Guia, tècnic superior de química ambiental que el 2021 va crear el web Desdelsofà.cat, un directori d’obres audiovisuals disponibles a les plataformes en català, versió orignial subtitulada en català (VOSC) i occità. “Vaig pensar que estaria bé tenir un JustWatch només en català, on poguessis buscar per gènere, versió, llengua o plataforma”, rememora De la Guia, que va decidir impulsar el portal després de fer una sèrie d’estudis sobre la presència de la llengua en tots aquests serveis i adonar-se de l’interès que suscitava en la societat. Després de més de dos anys amb la web en marxa, l’impulsor de Desdelsofà.cat recopil·la tota aquesta experiència en el llibre El català a la carta (Onada Edicions), en què s’analitza els orígens del doblatge a Catalunya i el tracte que ha tingut cada plataforma amb el català.

Fa només cinc anys, les plataformes digitals, a excepció de Filmin, eren un erm de contingut en català. Què ha canviat?

El que va afectar més va ser la reacció dels usuaris i la de les institucions al mateix temps. Quan al confinament hi havia poques coses en català, la gent se’n va adonar i va començar a reaccionar a les xarxes, però la Generalitat no ho va fer, encara. I, de fet, crec que el català a les plataformes va 10 anys tard per culpa de la reacció de les institucions, que han tardat 10 anys. En aquest cas, el canvi de xip de les plataformes va venir per la pressió a les xarxes i a l’atenció al client que han anat rebent els últims anys, sobretot a partir de la pandèmia i de l’arribada de Disney+. A partir d’aquestes queixes, van començar a aparèixer cosetes a les plataformes i a fer algunes difusions. Prime anava incorporant alguna cosa en català, algunes distribuïdores catalanes van començar a afegir-hi els seus àudios en català… Els comentaris de la gent van ajudar i, des de l’últim canvi de govern, l’impuls va millorar molt, perquè es va notar un canvi de polítiques respecte a les plataformes. Fins aleshores, pràcticament no hi havia comunicació, les ignoraven o no creien que fos una prioritat, i el darrer govern va creure que sí, va parlar amb les plataformes, va negociar amb Prime i Netflix perquè doblessin contingut propi en català, va afegir subvencions perquè les plataformes poguessin doblar sèries, va arribar a acords amb plataformes per afegir els àudios de TV3… Són les dues potes que, quan s’han unit i han anat al mateix ritme, la cosa ha anat millorant. Perquè, per molt que ens queixem, si al costat no hi ha una institució que parli amb les plataformes, les ajudi, els faciliti la feina i les subvencioni si cal, els costa. Però passaria el mateix al revés: per molt que una institució li digui a una plataforma “et regalo aquests àudios”, si les plataformes veuen que els usuaris no volen o no consumeixen, al final diran “mira, no em compensa que m’ho regalis, perquè he de tenir un treballador una hora penjant l’àudio i després no ho veu ningú”. Però si els dos van, les plataformes ho han de fer, perquè és el mercat.

Ha remarcat la rellevància de l’arribada de Disney+ a Espanya. Per què és important?

Perquè Disney té molt contingut doblat, de molta qualitat i majoritàriament infantil. Si tu com a adult vols veure una sèrie o una pel·lícula en català, i no pots, potser no t’importa tant. Però si el teu fill vol veure Cars en català i no pot, potser la reacció és diferent, i ja et preocupes més. Això va fer un canvi de mentalitat, més enllà del confinament. Perquè arriba Disney+, amb moltes pel·lícules amb doblatge en català, com Toy Story, Frozen o Vaiana, i no n’ofereixen cap. I et trobes que el teu fill o filla és fan de Frozen i no la pot veure en català. És més probable que per un fill enviïs un correu a Disney+ que no a Netflix perquè no pots veure Breaking Bad en català. Això va fer que la gent reaccionés i que també s’adonés que ells tampoc podien veure la seva pel·lícula i sèrie en català a Netflix o a Prime.

"És més probable que per un fill enviïs un correu a Disney+ que no a Netflix perquè no pots veure Breaking Bad en català"

Quines estratègies funcionen millor a les xarxes socials per aconseguir més contingut en català?

El que funcionen millor són les campanyes constructives. És a dir, fer tuits demanant que s’afegeixi quelcom en català, o que es dobli alguna pel·lícula o sèrie nova, perquè són tuits que no generen rebuig a les empreses. Si demanes una cosa de bones maneres, potser no t’escoltaran, però et van mirant. Perquè les plataformes es llegeixen els tuits, i si veuen que el català el demanem de forma violenta, és més probable que els generem rebuig. Si comencem a fer tuits dient “afegeix aquest àudio en català o me’n vaig a la pirateria”, les plataformes relacionaran català i pirateria i decidiran no doblar-ho o no afegir-ho perquè ho agafaran i ho penjaran a internet, o perquè venen amb males maneres. Però si tu dius “aquest àudio existeix, m’agradaria poder-lo veure”, potser no et faran cas a la primera, però t’aniran llegint, fent cas i, al final, funcionarà. I fa poc s’ha demostrat: aquest divendres [31 de maig] s’estrena la pel·lícula de Haikyū!!, un anime que es va emetre pel SX3 fa poc, i s’ha doblat per les dues potes: perquè la gent ho va demanar de bones maneres, molt insistentment, però de bones maneres (en cada tuit de l’empresa deien ‘volem això en català’, els etiquetaven als tuits, es van recollir firmes…), i, al seu temps, la Generalitat va contactar amb ells i els va dir “mireu la que s’està muntant, això és important que ho dobleu al català. L’anime en català dona bons resultats, mireu com funciona a les pel·lícules”. I com que les demandes eren constructives i la Generalitat va fer la seva feina, ha acabat funcionant, i això és perquè s’ho llegeixen.

Quines plataformes han avançat més en la incorporació de la llengua en els darrers anys?

Òbviament, Filmin: són d’aquí, coneixen la casuística del català, són els únics que tenen la interfície en català, les xarxes socials en català, l’atenció al client en català… Quan va començar la web [Desdelsofà.cat], tenien uns 800 àudios i 1.600 subtítols en català, i ara estan arribant als 1.200 àudios i als 2.500 subtítols. La que millor tracta el català i ha evolucionat millor és Filmin. Si anem a les internacionals, la que ha evolucionat més i millor segurament és Prime, perquè quan vaig fer els estudis, tenia uns 70 títols en català, i entre tots els que faltaven, hi havia sèries catalanes que només estaven en castellà, com per exemple Cites. D’aquests 70 de fa tres anys, han passat a més de 700 títols en català, han multiplicat per 10 l’oferta, i fa dos anys que doblen i subtitulen contingut propi en català pagant ells, cosa que no havia passat mai, a banda de TV3. Doblen i subtitulen contingut per a tots els públics, joves i adults, i és la que ha evolucionat millor en els últims tres anys. En l’últim any, crec que és HBO Max, que ara és Max, perquè ha passat d’ignorar el català a tenir el 12% del contingut en català. Ara mateix, és la plataforma internacional amb el percentatge més alt. També és veritat que a Prime hi ha 15.000 títols i a Max, 2.000 i poc. Es veu un canvi de mentalitat. Han començat a doblar pel·lícules en català, amb subvenció, però també han començat a subtitular pagant ells. I Netflix va fent, també doblen i subtitulen pagant ells, com Prime, però només contingut infantil, i dobla menys hores que Prime, només unes 20-25 a l’any, com van anunciar.

"En l’últim any, Max ha passat d’ignorar la llengua a tenir el 12% del contingut en català"

I les que menys hi han apostat?

Disney+, sense cap dubte. I és curiós, perquè és la que va fer que hi hagués un impuls del canvi de mentalitat. Disney+ és la que tracta pitjor el català, perquè les dades no van millorant. Fa un any i mig o dos que només afegeixen àudios en català de les estrenes a cinema. I de les pel·lícules i sèries que ja tenen a la plataforma, no afegeixen els àudios, com sí que fan les altres plataformes. L’últim any, només van afegir Indiana Jones, Elemental i Wish, les tres estrenes a cinemes. I aquest any té tota la pinta que passarà el mateix. A més a més, ara mateix, és l’única plataforma que té una pel·lícula produïda en català i que no l’ofereix en la llengua: Floquet de Neu, produïda a Catalunya per Filmax, l’ofereixen doblada a l’anglès i al castellà. I les altres plataformes que l’ofereixen, Filmin i Rakuten, sí que ho fan en català. Això fa que encara sigui més evident la marginació de Disney cap a la nostra llengua.

Al web registreu gairebé 900 obres amb doblatges o subtítols en català que actualment estan descatalogades. Quantes d’elles es poden veure a plataformes en altres llengües?

Són títols que, en algun moment, alguna plataforma ha ofert doblats o subtitulats en català. N’hi ha uns quants que segueixen a altres plataformes, però que no l’ofereixen en la llengua. Per exemple, la pel·lícula Atlantis, de Disney, només la té Rakuten en català, Disney+, no. Si demà desapareix del catàleg de Rakuten, passaria a estar descatalogada. 

On falla la cadena perquè aquests doblatges no es puguin recuperar a les plataformes?

Depèn de cada cas concret. Amb les pel·lícules d’Universal, Paramount i les seves filials, falla la productora, perquè no faciliten els àudios en català, d’entrada, a les plataformes. Ara que parlàvem de les descatalogades, una d’elles és ¡Canta! 2, perquè va estar a Movistar+ en català, i actualment la tenen Amazon, Rakuten, Apple i altres plataformes, però cap la té en català, i això és perquè Universal només va facilitar l’àudio a Movistar. En aquests casos, és culpa de les distribuïdores o productores, perquè les bases de les subvencions per a cinema les obliguen a facilitar l’àudio en català a plataformes o format físic, i Paramount i Universal s’agafen molt a aquesta ‘o’, i ho posen o a una plataforma, o a un DVD. En altres casos, el que falla és la mateixa plataforma. És el cas de Disney+, que no ho volen afegir. Tots els àudios són seus, no han de demanar permís a cap distribuïdora, productora o televisió. Tots els doblatges de Disney els té Disney als seus estudis, al seu magatzem a Madrid o a on sigui. Amb Prime, ja fa un temps que en el contingut que compra ja incorpora al contracte que, si té versió en català, basc o gallec, s’ha d’incorporar, però només a les seves. A les que hi ha de lloguer, no entra, perquè són pel·lícules que afegeixen les productores i distribuïdores directament. I Netflix, si els ho dones, ho posen, però si han de preguntar, no ho fan.

"Prime Video no ho dobla tot ni la majoria al català, però normalment seleccionen les sèries clau, com ‘Els anells del poder’, ‘The Boys’ o ‘Jack Ryan’"

El doblatge del contingut original és la norma o l’excepció?

A Disney.. Bé, a Disney són inexistents. A Netflix són l’excepció, perquè de totes les hores que produeix a l’any, només en doblen 20. I a Prime també és l’excepció, però no tant. No ho doblen tot ni la majoria, però normalment seleccionen les sèries clau. La sèrie clau de fa dos anys va ser Els anells del poder i la van doblar al català. The Boys, que és una sèrie insígnia de la plataforma, l’han doblat al català. Jack Ryan, que també és una sèrie bastant important dins de la plataforma, l’han doblat al català. També altres sèries que poden agradar a aquest públic, o minisèries d’una temporada per provar si pot funcionar o no, com la primera sèrie que van doblar, La llista final. I això crec que està molt bé, perquè si has de triar, tria allò que saps el que la gent mirarà. Netflix dobla el que sap que els nens miraran, però els adults que tenen Netflix potser també tenen dret a veure Sandman en català, per exemple.

I en les altres plataformes?

Sense subvenció, que és el cas de Prime i Netflix, no. Hi ha altres plataformes que doblen, Max i Filmin, amb subvenció. El cas de Filmin és diferent, perquè d’entrada ja té molt contingut en català, i és difícil saber quina pel·lícula han doblat ells, quina la distribuïdora o per cine… Perquè el contingut que produeix Filmin, com que és en castellà, no entra dins de la subvenció de doblatge. Per tant, doblen pel·lícules i sèries de productores i distribuïdores externes.

Quins gèneres de pel·lícules i sèries tendeixen a tenir més obres en català?

El gènere que té més contingut al web és el drama, també perquè és molt més ampli. Comèdia també n’hi ha bastant, infantil també, perquè Disney i la majoria de les distribuïdores, tot el que doblen és infantil. I d’acció també n’hi ha força. De documentals n’hi ha bastants, però això és gràcies al 33.

Al llibre repassa la història del doblatge en català des dels seus inicis. Què n’ha descobert?

Em va xocar que, durant el franquisme, es va intentar doblar clandestinament al català una pel·lícula espanyola, El Judas, i quan ja estava tot molt avançat, els van enxampar i ho van cremar tot. Tota la feina va desaparèixer i no es va poder doblar, i no es coneix qui hi havia darrere del doblatge, quins actors havien de participar, a quin estudi s’anava a fer o si es feia a casa d’un amb una ràdio amb micro… I crec que és una cosa que s’ha d’investigar bastant més. Ho van intentar i no van poder i, segurament, si no ho haguessin intentat, al cap d’uns anys no s’hagués aconseguit el primer doblatge que no era en castellà al franquisme, perquè a mitjans dels anys 60 es va poder doblar una pel·lícula al català, Maria Rosa [basada en l’obra de teatre homònima d’Àngel Guimerà], que es va arribar a emetre a Sevilla en català.

"El doblatge en català està vivint ara un moment semblant a quan va néixer TV3, però amb el canvi de xip de les plataformes"

S’ha depès massa de TV3 per poder veure cinema en català?

Sí i no. Sí que s’ha depès molt, però és normal, perquè és la televisió pública i són moltes hores d’emissió, han d’omplir la graella i tot el que emeten ho han de fer en català. Això és bo perquè gràcies a TV3 s’ha doblat molt, però és dolent pel mateix; si hi hagués una televisió catalana privada, que també emetés sempre en català i fes doblatges, hauria anat molt millor, perquè no dependríem només de TV3 per tenir sèries doblades, perquè fins fa poc eren els únics que doblaven sèries. Ara no ho fa una televisió privada, però han començat a doblar al català les plataformes, i això també ha sigut un impuls, tant per la quantitat com per la qualitat. El doblatge en català està vivint ara un moment semblant a quan va néixer TV3, però amb el canvi de xip de les plataformes.

Com afectarà l’aposta de la televisió pública pel format digital amb la plataforma 3Cat?

No crec que es dobli molt contingut només per a la plataforma. Crec que tot el que sigui contingut nou seguirà sent com fins ara: es doblarà per emetre per TV3 i després s’afegirà a la plataforma. Però pot tenir un bon impuls pel que fa a l’audiovisual en català en general perquè amplia molt l’oferta del que era abans el 3 a la carta. Ara bé, és contingut que ja s’havia doblat, com Sí, ministre o Els joves. No crec que amb el 3Cat tinguem molt més contingut doblat que quan era TV3 i 3 a la carta.

El salt al digital ha potenciat o ha minimitzat la llengua catalana?

Ha sigut molt negatiu, però no perquè sigui dolent que la gent consumeixi a les plataformes, sinó perquè les institucions s’han posat les piles 10 anys tard. Ara s’està veient un canvi, s’està veient com les plataformes poden ser aliades de la difusió i l’aprenentatge de la llengua catalana, però és que aquest canvi ja l’hauríem d’haver vist fa 12 anys. Quan va arribar Netflix a Espanya, el primer que hauria d’haver fet la Generalitat és trucar-los i dir-los “teniu això que ja està doblat al català, si us plau, afegiu-ho i dobleu contingut en català, us podem ajudar amb subvencions”. Aquesta conversa, que havia de passar fa 12 anys amb Netflix, va passar fa dos anys. Si hagués passat fa 12 anys, les plataformes haurien estat un gran aliat de la llengua catalana i haurien ajudat molt a difondre-la, a crear referents lingüístics, que els joves i adolescents d’aquests 10 anys consumissin continguts en català… Però no ha passat fins ara. És un sentiment contradictori, perquè poden ajudar, però no ho han fet perquè anem tard. I no només les institucions catalanes, les espanyoles també. Disney+ va arribar al mateix temps a l’estat espanyol i a Islàndia, i no hi havia res en català ni en islandès. La ministra de Cultura islandesa va enviar una carta a Disney demanant si us plau que afegissin contingut en islandès a la plataforma, perquè la llengua d’Islàndia és l’islandès i no l’anglès, i al cap de dues setmanes, tots els doblatges existents en islandès estaven disponibles a Disney+, més de 100. Cap ministre de Cultura d’Espanya ha enviat mai aquesta carta a Disney demanant que afegeixi àudios en català, ni el que ho era en aquell moment, Miquel Iceta, ni l’actual. Per tant, això dels 10 anys tard és per la Generalitat però també per l’estat, que no està pendent de fer complir la Constitució pel que fa a la defensa i difusió de les llengües de l’estat.

"Necessitem contingut en català de qualitat, en la màxima quantitat possible, però sobretot de qualitat. I la qualitat humana i artística que pot tenir un actor de doblatge que fa cinc anys que dobla no la té una màquina"

L’ús d’eines d’IA s’ha començat a veure en subtítols i, fins i tot, doblatges. Què pot suposar això pel català?

És complicat. Si amb intel·ligència artificial prement un botó tens doblatges en 50 llengües de cop, pot facilitar que, amb un baix cost, hi hagi molt contingut en català o qualsevol llengua. Ara bé, hi ha un altre problema, la qualitat del doblatge i de la traducció. Són intel·ligències artificials, són robots, ho fan tot automàtic, no tenen sentiments, no poden expressar les emocions com ho pot fer un actor o actriu de doblatge. No poden adaptar el text com ho pot fer un traductor professional. Ens pot ajudar, però a quin preu? Es perdria la part humana, la part artística, i jo això no ho veig bé. Prefereixo tenir el contingut que tenim ara, i avançar a aquesta velocitat, però que sigui un contingut de qualitat, perquè no val doblar a qualsevol preu i qualitat, perquè si el doblatge, la traducció o l’adaptació no són bones, acabes sortint de la pel·lícula o canviant de llengua. Per tant, necessitem contingut en català de qualitat, en la màxima quantitat possible, però sobretot de qualitat. I la qualitat humana i artística que pot tenir un actor de doblatge que fa cinc anys que dobla no la té una màquina. Ens podem trobar que una intel·ligència artificial, quan en castellà digui “te doy cinco pavos”, en català digui “et dono cinc galls d’indi”, i estem parlant de bitllets. Pot ajudar a tenir més doblatges, però no a crear referents lingüístics, a millorar l’aprenentatge de la llengua o a que la gent faci un aprenentatge continu.