Veient el cinquè capítol d’aquella sèrie a la qual t’has enganxat t'adones que, potser, estava disponible la versió catalana, però no vas pensar de buscar-la. Una de les eines per impedir situacions com aquesta i visibilitzar el contingut en català de les plataformes és Desdelsofà, un catàleg de tots els títols presents a les plataformes de streaming i a les televisions que emeten per internet o tenen servei a la carta. La web ha complert dos anys i, conjuntament amb una iniciativa molt similar com és Goitaquefanara, està servint de brúixola per facilitar l’accés a les versions doblades o subtitulades en la nostra llengua (també en aranès) enmig de la immensa oferta audiovisual sota demanda que inunda tauletes, mòbils i televisors i aclapara l’espectador mitjà.

“Vam arrencar el projecte amb 3.000 títols indexats i ara arribem a més de 7.000. I de la vintena de plataformes que oferien continguts en català hem passat a controlar-ne 40”, ha explicat Àlex De la Guía, un tuiter que va emprendre la tasca de tirar endavant Desdelsofa per amor a l’art i ara és l’alma mater d’un portal que, malgrat la seva valuosa funció, segueix sense tenir ànim de lucre. Tanta importància té el foment de la llengua en aquest sector, que la celebració de l’aniversari de la web ha aplegat la vicepresidenta de Plataforma per la Llengua, Mireia Plana, la presidenta de l’Ateneu Barcelonès (i ex de l’Acadèmia del Cinema), Isona Passola, i fins i tot la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, en un acte on, a banda de felicitar-se per la feina feta, ha servit per donar-se ànims mutus i llepar-se algunes ferides. 

“El panorama ha millorat, però cal tenir en compte que dels 100.000 continguts que ofereixen les diferents plataformes, només el 7% està en català. A l’Estat, hi ha plataformes que disposen de més pel·lis en versió francesa que en els quatre idiomes cooficials junts”, ha recordat De la Guía, qui ha desvelat que Prime Video, Netflix, Disney Plus, Filmin i HBO MAX són, per aquest ordre, els serveis més buscats pels usuaris del portal: “HBO concentra el 8% de les cerques, quan abans de l’acord amb la Generalitat no arribava ni al 0,5%”.

La cessió de títols ja doblats anteriorment per a TV3 han començat a donar fruits, amb un total de 3.000 àudios i 4.000 subtítols que s’han posat a disposició dels diferents serveis de streaming. “A banda de la quantitat, la nostra estratègia és detectar els grans èxits i fomentar-ne el doblatge i la subtitulació perquè les versions en català arribin al màxim nombre de gent possible”, ha relatat la consellera, Natàlia Garriga. Avatar, Indiana Jones o Barbie en són alguns exemples del darrer any i escaig. “A HBO van ser molt receptius i la relació ha sigut bona. Sols els ho hem hagut de posar fàcil i això ha obert el camí”, ha comentat Garriga, que ha destacat la injecció d’1,5 milions d’euros anuals per produir quatre pel·lícules o sèries originalment en català que puguin ser competitives, com enguany són els casos de Saben Aquell (el biopic de l’humorista Eugenio) o Això no és Suècia, que actualment emet la tele pública.

Dècada complicada pel doblatge

A banda dels doblatges servits en safata pel Govern, les plataformes s’estan animant a fer-ne pel seu compte, fet que contribueix a superar una crisi en aquest àmbit que s’ha arrossegat durant la darrera dècada.“Històricament, TV3 ha estat el pal de paller del doblatge en català, però a partir del 2015 la qualitat va baixar notablement per culpa d’un canvi en els criteris en la licitació pública, que va començar a primar aspectes econòmics per sobre dels tècnics i els artístics”, ha exposat Roger Isasi, actor de veu i president de l’associació sindical Doblatge Unida de Barcelona. “Quan anem a fer doblatge per a plataformes notem que està més ben cuidat i força millor pagat, al voltant de 100 euros el minut, quan a TV3 ha arribat a situar-se als 49. Hem aconseguit ara que pugi fins als 80, però hem d’aconseguir que s’iguali”, ha reclamat Isasi, que denuncia un bloqueig dels sindicats majoritaris que impedeix als professionals del sector a Catalunya tenir un conveni col·lectiu. “Això fa que les condicions laborals d’actors, ajustadors i directors faci molt que estan estancades”, ha reconegut. I alguns doblatges, al seu torn, han vorejat la mediocritat, afegint més obstacles a fer atractives les versions en català d’alguns gèneres.

Totes les vicissituds d’aquesta “emergència lingüística” —un concepte força en voga darrerament, i que utilitza la Plataforma per la Llengua per descriure la situació de la llengua també al panorama audiovisual globalitzat— es recolliran en un llibre que està ultimant el mateix ‘pare’ de Desdelsofa, Àlex De la Guía, i que repassarà, a través de dades, cronologia i alguna anècdota, la breu però esforçada història del català a les plataformes.