“Som un camaleó en un món de dinosaures”. Així defineix Filmin el seu cofundador i director editorial, Jaume Ripoll, una de les cares més visibles del servei audiovisual barceloní que enguany compleix 12 anys oferint pel·lícules i sèries als seus usuaris. 12 anys des del llançament de la nova plataforma, però no des del seu origen: la idea nuclear va sorgir el 2006, l’empresa es va fundar el 2007, i el 2008 es va publicar una primera pàgina web que no va acabar de funcionar. “Sense referents tot és més difícil”, lamenta Ripoll, però l’experiència els va servir per replantejar un projecte que ja ofereix més de 15.000 títols, que ha produït sèries i pel·lícules originals i que lidera l’oferta audiovisual en català entre les plataformes OTT.

Com era la plataforma del 2010 que us va garantir l'èxit?

Per una banda, el model de negoci canvia i introduïm la subscripció com a model innovador. En aquest país ningú tenia subscriptors, i això era molt trencador i controvertit, per què no dir-ho. Un cop decidim que aquest és el model, la companyia de disseny i usabilitat Vostok, dirigida per Javier Cañada, ens acompanya en el redisseny de la plataforma, fent-nos entendre que menys és més. Abans les plataformes tendien a ser molt barroques, amb molts botons i elements, que gairebé tots eren innecessaris i només confonien els usuaris que encara no estaven acostumats a la plataforma.

Han passat 12 anys des d’aleshores. Com ha anat evolucionant Filmin i quins han estat els moments més importants?

El 2010 llancem la subscripció, i el 2015 traiem el nou Filmin, una nova versió on vam canviar el logo i vam deixar enrere un gos que era icònic. El 2020, amb la pandèmia, vam fer el llançament de la nova estructura de blogs, i enguany hem fet una nova iteració. A escala de fites, han passat tantes coses… des de Carmina o revienta com a gran estrena o Barcelona nit d’estiu com a primera producció, fins a Doctor Portuondo, la nostra primera sèrie original. Tecnològicament, hem passat de ser una plana web a ser una plataforma, i això implica moltes coses. Recordo que Filmin va ser la primera plataforma de cinema europea que va llançar una aplicació per iPad. Aquest canvi, aquest trasllat de web a plataforma, requereix moltes coses: entendre que la usabilitat és diferent en funció del dispositiu, que molts dispositius tenen molts sistemes operatius, i que no només hem de llançar l’app, sinó també mantenir-la; també que els timings per poder fer-ho no són els mateixos en web que en app, i que els costos de tot això són molt més elevats. És un canvi que no ha estat senzill, però del qual estem contents i orgullosos.

"El 2010 ningú tenia subscriptors digitals, i això era molt trencador i controvertit"

Algunes plataformes han buscat innovar en el visionament, com és el cas de Prime Video amb les watch party. De cara al futur, teniu al cap alguna novetat d’aquest estil?

Ho vam fer abans! Fa 10 anys o així, amb el Nacho Vigalondo, vam fer una sessió d’Extraterrestre, on el Nacho feia comentaris amb tuits en directe mentre la gent la veia a Filmin. Fèiem una watch party entre Twitter i Filmin. També vam llançar The Filmin Times com a nou element per descobrir catàleg. Quant a experiències de visionament, no et diria que som tradicionals, però tenim el festival híbrid més gran del món, l’Atlàntida, i això ja és una part d’innovació. És possible que hàgim d’obrir més coses, però al final l’experiència del visionament és clau.

Quines xifres manegeu en aquests moments, quant a subscriptors i obres al catàleg?

La xifra de subscriptors no és pública. Quant a obres, 15.000 títols de pel·lícules i sèries.

Les pel·lícules són molt més abundants al vostre catàleg que les sèries. A què es deu?

No diria que és tan així. Potser és una percepció, però realment tenim moltes sèries. Les sèries, a nivell de visionament, representen el 40% de la plataforma. La gent pensa en Filmin com una companyia de cinema, hem creat aquesta imatge, però, així i tot, tenim sèries de primer nivell internacional. Hem portat a Espanya El Colapso, Adult Material, In My Skin… fenòmens que, després, han estat a altres plataformes.

"L’arribada de Netflix va ser positiva pel mercat. Va fer que pagar per veure obres a casa per internet fons una cosa quotidiana"

Netflix va arribar a Espanya el 2015, quan vosaltres ja feia cinc anys que estàveu en funcionament. Com viviu la convivència amb les grans plataformes?

L’arribada de Netflix va ser positiva pel mercat. Va ampliar el mercat i va fer que una cosa que abans semblava excepcional, fos quotidiana: el fet de pagar per veure obres a casa per internet. L’arribada de més plataformes va ampliar la competència, i això dificulta els continguts i fa més complex arribar a la fidelitat dels subscriptors, però és el món en què vivim, on hi ha gegants. Filmin és un camaleó en un món de dinosaures.

Filmin destaca per la seva aposta pel cinema d’autor. Quina és la vostra filosofia per escollir obres?

La qualitat. La gent que ve a Filmin cerca qualitat, tant en l’entreteniment com en la perfecció. Qualitat no vol dir només transcendència del món del drama, pel·lícules europees… L’Apartament és qualitat, i va guanyar l’Oscar a millor pel·lícula. Aquest és una mica el segell que tenim. D’alguna manera hem anat expressant una manera de ser a partir de les obres que tenim, i sabem que un ve a Filmin a recordar, però també a descobrir.

Se us ha penjat l’etiqueta de plataforma de cinema europeu independent. Què en penseu?

És reduccionista. Qui pensa que som els rars o els que tenen coses estranyes no s’ajusta a la realitat. Tenim un catàleg superampli, amb una personalitat marcada, però que pot agradar a molta gent. Qui pensa que només tenim una cosa molt concreta no ens ha visitat ni ha vist les nostres sèries. Recentment, hem estrenat una sèrie com The Control Room, que al Regne Unit va fer milions d’espectadors a la BBC.

"No hi ha espai per 15 plataformes legals. Anem cap a plataformes consolidades"

Vau néixer en un moment on la pirateria era la norma a internet. Amb l’auge de les plataformes, això ha canviat, però el nombre creixent de subscripcions i les pujades de preu d’algunes d’elles comença a crear soroll. Cap a on creu que anem?

Nosaltres no hem apujat preus en 15 anys! Imagina’t si no contribuïm a aquest sistema. Hi haurà fusions, però ja ho estem veient ara. HBO i Discovery, Paramount amb Universal… No hi ha espai per 15 plataformes legals. Anirem cap a plataformes consolidades.

Un dels punts diferencials de Filmin és la vostra tasca de curació de continguts, amb canals i col·leccions temàtiques. Com els treballeu?

Editorialment, les col·leccions serveixen als usuaris per descobrir títols. Són una porta a la descoberta d’obres, no per l’obra en si, sinó per un tema, una idea o un referent. Rosalía, Gaspar Noé, Kurosawa o Qué ver cuando te deja tu pareja. Crec que això és un element diferencial. Altres plataformes s’ho han fet seu, però encara és singular i té molt pes a casa nostra. Això ho fem l’equip editorial: cada setmana plantegem quantes col·leccions creem o, si hi ha un tema d’actualitat, ens hi posem i en creem una col·lecció.

Amb quina visió creeu aquestes col·leccions? Són canals fixes o efímers?

Per un costat, hi ha les col·laboracions que són efímeres: amb el CCCB vam fer Pasolini, i hi continuarem col·laborant, però també tenim un canal anomenat Filmin Books on editorials com Anagrama, Debate o Impedimenta participen en la curadoria d’aquell espai. Després hi ha col·leccions de temes d’actualitat, com la nevada de Madrid, unes eleccions, un polític… I n’hi ha d’altres que sempre funcionen: del llibre a la pantalla, grans èxits que mai has vist, les pel·lícules preferides de Scorsese… Aquestes es queden perquè no passa el temps per elles. Depèn de si la fruita està madura o té floridura. Són coses que veus si és el moment o si ja ha passat.

Funcioneu tant per subscripció com per lloguers individuals. Com s’entrellacen ambdós sistemes?

Fa uns anys et diria que el model de lloguer tenia molt més pes del que té ara, perquè hi havia menys plataformes i sabies que havies de llogar per veure-la. Ara és probable que moltes d’elles acabin estant en subscripció en molt poc temps. Per tant, a no ser que tinguis poca paciència, la pots veure en una altra plataforma, o dins de Filmin mateix. El pes transaccional del lloguer ha baixat moltíssim des de fa 10 anys, i ha crescut molt el tema de la subscripció. A Filmin el que tenim molt clar des del principi és que hi ha dos blocs molt diferenciats: un amb les pel·lícules que només es poden llogar i un amb les que només es poden veure per subscripció. La decisió la pren la distribuïdora.

"El pes transaccional del lloguer ha baixat moltíssim des de fa 10 anys, i ha crescut molt el tema de la subscripció"

Sou la plataforma que més contingut en català ofereix als seus subscriptors, i l’única amb la interfície traduïda. A què es deu l’aposta per la llengua?

Som una plataforma de Barcelona, catalana. Hem nascut aquí, encara que també tinguem seus a Madrid i Mallorca. Fa anys que teníem el català en ment, vam fer primer una col·laboració amb el diari ARA en què oferíem pel·lícules subtitulades o doblades en català, i ja el 2017, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, vam poder desenvolupar la idea de FilminCAT, que no és una traducció, sinó una plataforma curada en virtut dels continguts que té i de les realitats de Catalunya. El dia de Sant Jordi, el Barça, els Gaudí, curts d’autors catalans… Crec que això és rellevant. Tenim milers de continguts en català, no necessitem que la llei ens digui que doblem o subtitulem en català, ho fem per convicció.

Com decidiu si subtitulareu o doblareu una nova obra al català?

Pel que fa a les nostres produccions originals, fa poc hem anunciat que hem començat el rodatge de la nostra nova sèrie original SELFTAPE, creada per la Joana i la Mireia Vilapuig i dirigida per la Laura Ferrer, que és una sèrie rodada en català i en castellà. Nosaltres no mirem quotes, parlen els dos idiomes. El més natural és no forçar-ho, celebrar que hi són. En el cas de Doctor Portuondo, ningú parla català, perquè era un doctor cubà. En el cas dels continguts propis, doblem poc, perquè doblar és molt car, i subtitulem més perquè és més econòmic. No tenim previst augmentar el pressupost de doblatge.

Sembla que, a poc a poc, Prime Video i Netflix estan començant a doblar noves obres. Creieu que poden amenaçar aquest lideratge que manteniu?

Celebro que s’inverteixi en el doblatge. Nosaltres hem doblat, amb acords puntuals, amb la Generalitat de Catalunya amb títols puntuals. M’encantaria poder tenir un acord marc, com han fet altres plataformes, que ens puguin permetre oferir més de les nostres sèries de qualitat també al català gràcies al suport de la Generalitat.