Ada Lovelace Day: reivindicar les dones que fan avançar la tecnologia
La jornada internacional homenatja cada segon dimarts d’octubre les aportacions femenines a la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques.
Categories:
L’Ada Lovelace Day se celebra aquest dimarts, 13 d’octubre, per reivindicar les aportacions de les dones a la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques (STEM, per les sigles en anglès). La jornada vol donar visibilitat a les seves fites, generar nous referents i animar més nenes i joves a explorar carreres científiques i tecnològiques, així com donar suport a les professionals que ja treballen en aquests àmbits.
La commemoració pren el nom d’Ada Lovelace, considerada la primera programadora de la història, que al segle XIX va descriure un algoritme destinat a ser processat per una màquina. La iniciativa va néixer el 2009 a proposta de l’escriptora i periodista Suw Charman-Anderson i se celebra cada any el segon dimarts d’octubre. Amb el temps, s’ha estès arreu del món amb activitats que van des de conferències i trobades fins a iniciatives educatives i editatons de la Viquipèdia.
Ada Lovelace, una pionera de la programació
Nascuda a Londres el 1815, Augusta Ada Byron —coneguda com a Ada Lovelace— va rebre una formació en matemàtiques i ciències poc habitual per a les dones de la seva època. La seva mare, Anne Isabella Noel Byron, va impulsar aquesta educació i va afavorir el contacte de la jove amb figures del món científic, entre les quals hi havia la matemàtica i astrònoma Mary Somerville.
El seu treball més destacat va estar vinculat a Charles Babbage i la màquina analítica, un projecte de dispositiu mecànic programable que anticipava alguns dels principis dels ordinadors moderns, tot i que no es va arribar a construir completament en vida dels seus creadors.
Ada Lovelace és considerada la primera programadora de la història gràcies a un algoritme per calcular els nombres de Bernoulli.
Lovelace va traduir un article sobre aquesta màquina i hi va afegir un conjunt de notes que ampliaven considerablement el text original. En la nota G, va descriure un procediment per calcular els nombres de Bernoulli, una seqüència matemàtica. Aquest treball es considera un dels primers exemples d’algoritme concebut perquè una màquina el pogués executar.
La seva aportació anava més enllà del càlcul: Lovelace també va intuir que una màquina d’aquest tipus podria manipular símbols i treballar amb altres continguts, sempre que es poguessin expressar mitjançant regles. Una visió avançada per a un moment en què els ordinadors encara eren una idea teòrica.
El reconeixement a la seva figura ha arribat de diverses maneres. El 1979, el Departament de Defensa dels Estats Units va batejar amb el seu nom el llenguatge de programació Ada, desenvolupat per a aplicacions de gran complexitat.
Més de 58.000 dones al sector TIC català
Més de dos segles després de les aportacions de Lovelace, la presència femenina en la tecnologia continua sent un repte. A Catalunya, el sector TIC supera les 58.000 professionals, després d’incorporar prop de 7.000 dones en un any, segons el III Baròmetre de la DonaTIC 2026, impulsat pel Cercle Tecnològic amb el suport de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració de la Cambra de Comerç de Barcelona.
Tot i aquesta evolució positiva, les dones representen el 30% de la força laboral del sector, que ocupa unes 193.500 persones. La proporció baixa fins al 21,8% entre els especialistes TIC i encara és inferior en els llocs de responsabilitat: només el 19,7% dels càrrecs directius de les empreses tecnològiques estan ocupats per dones.
El sector TIC català supera les 58.000 dones professionals, després d’incorporar-ne prop de 7.000 en un any.
Les desigualtats també es manifesten en les vocacions. Segons el mateix baròmetre, menys de l’1,5% de les noies de 15 anys aspiren a treballar en professions TIC. En l’àmbit universitari, les dones representen aproximadament un de cada cinc estudiants dels graus tecnològics, mentre que en disciplines com la intel·ligència artificial la proporció arriba al 35%.
Aquestes dades apunten a la importància de fomentar les vocacions des de les primeres etapes educatives i de fer visibles les professionals que ja desenvolupen projectes de recerca, creen empreses o lideren equips tecnològics. La diversitat també és rellevant per al desenvolupament de tecnologies més representatives de la societat, especialment en camps com la intel·ligència artificial, on la manca de diversitat pot contribuir a reproduir biaixos.
Referents femenins en la ciència i la innovació
La visibilització de dones referents és un dels objectius centrals de l’Ada Lovelace Day. En aquest context, el rànquing de les 50 dones més influents de Catalunya publicat per Forbes el juny del 2026 inclou diverses professionals vinculades a la ciència, la tecnologia i la innovació.
Entre elles hi ha Núria López-Bigas, investigadora de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Barcelona, reconeguda per la seva feina en l’estudi del càncer i la genòmica; Elena Carrera, directora d’Operacions i Tecnologia del Banc Sabadell; Therese Jamaa, vicepresidenta d’Aliances Estratègiques d’OpenChip; i Montserrat Vendrell, sòcia d’Asabys Partners, firma d’inversió especialitzada en ciències de la vida.
Núria López-Bigas, Elena Carrera, Therese Jamaa i Montserrat Vendrell són algunes de les professionals vinculades a la ciència, la tecnologia i la innovació incloses en el rànquing de dones influents de Catalunya de Forbes.
La llista també recull trajectòries d’emprenedoria i innovació empresarial, com la de Mar Alarcón, fundadora i consellera delegada de SocialCar, i Carlota Pi, presidenta executiva d’Holaluz. Tot i que el rànquing no és exclusivament tecnològic ni científic, permet identificar dones que contribueixen des de diferents àmbits al desenvolupament econòmic, científic i digital del país.
L’Ada Lovelace Day recorda que el reconeixement de les pioneres és només una part del camí. Ampliar les oportunitats de formació, facilitar l’accés a llocs de responsabilitat i donar visibilitat a les dones que treballen en STEM són mesures necessàries perquè el talent femení tingui més presència en els sectors que marcaran el futur de Catalunya.