Lliga.cat i la història de les aplicacions per lligar en català
De TinderCat i GentComTu a Lliga.cat, diverses iniciatives han intentat crear espais per conèixer gent, trobar parella i lligar en català, amb models i enfocaments diferents.
Categories:
Lligar per internet és una pràctica consolidada, però fer-ho en català continua sent una experiència minoritària dins de les grans plataformes de cites. És el buit que els manresans Martí Vila Codina i Teo Garcia Millet van detectar fa més d’un any i que els va portar a crear Lliga.cat, una plataforma que vol connectar persones catalanoparlants a partir d’una idea senzilla: que compartir llengua, proximitat i cultura també pot ser una manera de trobar punts en comú.
El projecte ha tingut una acollida inicial que ha superat les expectatives dels seus creadors. Segons les dades facilitades a Metadata, Lliga.cat rep actualment uns 1.000 usuaris nous cada setmana, amb pics de més de 100.000 visites al web, i els fundadors asseguren que reben desenes de missatges cada dia.
“La idea va sorgir fa més d'un any. Vam detectar que, per molt que les grans plataformes globals funcionin a nivell de volum, faltava un espai que entengués la culturalitat pròpia, la proximitat i la llengua com a eixos centrals de la connexió personal”, expliquen Vila i Garcia.
Una aplicació de cites amb la llengua com a punt de partida
Per als creadors de Lliga.cat, el català no és simplement l’idioma en què està escrita la plataforma. És l’element al voltant del qual volen construir la comunitat.
“La llengua no és només una capa estètica o una traducció de botons a la interfície; és el mitjà a través del qual abracem tota la nostra cultura i el llegat que ens ha deixat la història del país”, assenyalen.
La seva proposta parteix de la idea que compartir una llengua també implica compartir referents, expressions, formes de relacionar-se o sentit de l’humor. “L’idioma és un vehicle de complicitat i identitat”, resumeixen.
Lliga.cat vol convertir el català en una llengua habitual per conèixer gent i lligar a internet
Aquesta filosofia també es trasllada a les funcionalitats de la plataforma. El xat incorpora, per exemple, el joc ‘Jo Mai Mai’, pensat per facilitar que dues persones es coneguin d’una manera més informal, i els perfils permeten afegir-hi una dita preferida en català.
Per als fundadors, crear una plataforma específica el 2026 respon també a una percepció sobre la presència de la llengua a internet. “Volíem evitar que aquesta tendència arribés a l’àmbit de cites, de manera que vam decidir passar a l’acció”, expliquen.
Un test de català per entrar a la comunitat
Una de les particularitats de Lliga.cat és el sistema d’accés. Abans d’entrar a la plataforma, els usuaris han de completar un petit test de català de nivell B2, amb tres frases senzilles.
Els creadors el defineixen com una “declaració de principis” i no com un examen lingüístic convencional. “És un exercici simbòlic que obliga a tothom a completar 3 frases fàcils en català, i serveix per assegurar-nos que la persona el sap parlar”, expliquen.
L’objectiu és que compartir l’idioma sigui un punt de partida comú per a totes les persones que entren a la plataforma, independentment del seu lloc de naixement.
Sense algoritme per decidir qui veu qui
Un dels elements més singulars de Lliga.cat és que no utilitza un algoritme de recomanació de perfils.
Un cop aplicats els filtres, els perfils apareixen en ordre aleatori i tots tenen la mateixa probabilitat de ser mostrats. La proposta vol diferenciar-se així del funcionament de les grans aplicacions de cites, on els algoritmes determinen quins perfils tenen més visibilitat.
La plataforma aposta per mostrar els perfils sense algoritmes de recomanació i en ordre aleatori
“Un dels principals avantatges de Lliga.cat és que no hi ha un algoritme: un cop aplicats els filtres, els perfils es mostren en ordre aleatori i amb la mateixa probabilitat”, expliquen els fundadors.
La proximitat territorial també forma part de l’experiència, però sense convertir-se en un sistema automatitzat de recomanacions. L’usuari pot filtrar els perfils segons la localització i explorar les persones disponibles.
Una comunitat transversal
Tot i que Lliga.cat neix amb una mirada especialment vinculada als joves catalanoparlants, les dades inicials que faciliten els seus creadors mostren una comunitat més transversal.
El grup d’edat amb més usuaris és actualment el de 25 a 34 anys, tot i que el segueixen les persones de més de 45 anys i, a poca distància, els usuaris d’entre 18 i 24 anys.
“No estem identificant cap tendència quant a l’edat, i això ens fa molt feliços”, expliquen. La voluntat, asseguren, és que Lliga.cat sigui una comunitat oberta a persones de diferents edats.
L’acollida territorial també ha estat més àmplia del que preveien inicialment. El projecte vol créixer ara cap a tots els Països Catalans, una de les peticions que, segons els creadors, reben més sovint dels usuaris.
Un model de negoci sense anuncis
Lliga.cat també vol diferenciar-se de les grans aplicacions en el model de negoci. La plataforma és gratuïta inicialment i disposa d’un sistema prèmium per ampliar-ne l’ús.
Els fundadors asseguren que volen mantenir un preu baix i prescindir de la publicitat, amb l’objectiu que el servei sigui accessible i que els ingressos no depenguin d’incrementar el temps que els usuaris passen dins de la plataforma.
El projecte posa llengua, proximitat i cultura compartida al centre de les connexions personals
“No volem monetitzar la desesperació dels usuaris ni inundar la pantalla de publicitat invasiva”, expliquen. La seva aposta és, segons diuen, per “un model de baix cost honest i sostenible”.
Aquesta filosofia està relacionada també amb la seva crítica al funcionament de les grans plataformes. L’objectiu de Lliga.cat, defensen, és facilitar que dues persones es coneguin, i no allargar artificialment el procés.
Privacitat abans de compartir el telèfon o Instagram
La plataforma també manté ocultes algunes dades de contacte. El número de telèfon i el perfil d’Instagram no són visibles d’entrada i només es poden compartir quan l’usuari ho decideix.
Per als creadors, és una qüestió relacionada amb la seguretat i amb el control sobre la informació personal. “Compartir el telèfon o les xarxes socials personals ha de ser una decisió lliure i un pas endavant que prenguin els usuaris quan realment hi hagi confiança mútua”, assenyalen.
El funcionament bàsic, en canvi, és similar al d’altres aplicacions: cada persona crea un perfil amb fotografia, edat i descripció, pot explorar altres usuaris i indicar que li agraden. Quan l’interès és mutu, s’obre un xat. “Volem que les persones se sentin totalment lliures d’explorar i xatejar dins de l’entorn de l’app sense pressions externes.”, expliquen els fundadors.
De l’aplicació de cites a una comunitat
Lliga.cat no vol quedar-se només en el match. Els fundadors plantegen convertir la plataforma en un punt de connexió social per a la comunitat catalanoparlant.
El projecte preveu incorporar activitats de grup, sortides a l’aire lliure i punts de trobada culturals. L’objectiu és que les aficions compartides —des de les excursions fins a la bicicleta o els castells— també serveixin per conèixer persones noves.
Lliga.cat vol créixer cap als Països Catalans i convertir-se en un punt de connexió social més enllà de les cites.
“No volem que Lliga.cat sigui només una aplicació per ‘fer coincidència’ amb una persona desconeguda, sinó un punt de connexió social per a la comunitat”, expliquen.
Aquesta evolució també vol portar la plataforma més enllà de la web. Els creadors preveuen llançar les aplicacions mòbils les properes setmanes, amb una versió actualitzada que incorporarà les funcionalitats més demanades pels usuaris.
No és el primer intent de lligar en català
Tot i que Lliga.cat es presenta com una nova aplicació de cites pensada específicament per a la comunitat catalanoparlant, no és el primer projecte que ha intentat portar les cites o les relacions personals al català.
El 2023, per exemple, va aparèixer Gaudi, una aplicació de cites orientada especialment al col·lectiu LGTBIQA+, sobretot a homes gais, que va incorporar el català entre els seus idiomes. La versió catalana va néixer arran de la iniciativa d’una treballadora de l’empresa creadora de l’aplicació i va ser presentada aleshores com la primera app de cites en català per a aquest col·lectiu.
També hi ha hagut iniciatives de caràcter més presencial. CitesPremium.cat organitza trobades de speed dating en català fora de Barcelona. El projecte, impulsat per tres emprenedors, proposa cites de set minuts entre participants i actualment programa esdeveniments a diferents localitats catalanes. El projecte té, per tant, una aproximació diferent de Lliga.cat: mentre Lliga.cat vol construir una plataforma digital de perfils i converses, CitesPremium aposta per recuperar la trobada presencial i portar les cites ràpides a ciutats i pobles del territori.
TinderCat va portar les cites en català a Twitter, mentre que altres projectes han explorat models presencials o adreçats a comunitats concretes.
També existeixen plataformes de cites en català amb una trajectòria més llarga. GentComTu permet crear perfils, buscar persones per diferents criteris, enviar missatges i participar en activitats de grup, i actualment afirma tenir més de 146.000 usuaris inscrits. I QuedemOnline, actiu des del 2003 segons la mateixa plataforma, ofereix perfils, missatgeria i eines per trobar parella i amistats a Catalunya.
Abans d’aquestes iniciatives, també hi havia hagut propostes més puntuals com TinderCat, que el 2021 va convertir Twitter Spaces en un espai improvisat per conèixer persones i buscar parella en català. L’experiència va arribar a reunir més de 300 persones en una sala.
Per tant, Lliga.cat no parteix d’un desert absolut, sinó d’un ecosistema dispers de projectes que han abordat les cites en català des de perspectives diferents: plataformes generalistes, serveis per a comunitats concretes, trobades presencials o iniciatives espontànies a les xarxes.
Dos joves manresans darrere del projecte
Lliga.cat està impulsat per Martí Vila Codina, de 20 anys, i Teo Garcia Millet, de 19, dos perfils amb trajectòries diferents però vinculats a l’emprenedoria i la tecnologia.
Vila ha estudiat Batxillerat i un cicle formatiu de grau superior de Programació de la Producció i explica que abans de Lliga.cat ja havia iniciat diversos projectes, entre els quals una marca de bicicletes i una botiga en línia.
Garcia estudia segon de Matemàtiques a la Universitat de Barcelona després d’haver cursat Batxillerat i combina els estudis amb la docència de classes particulars i una petita botiga en línia.
Ara tots dos volen portar el projecte més enllà de la fase inicial. L’objectiu per als pròxims dos o tres anys és convertir Lliga.cat en una plataforma de referència per a les cites i les connexions en català, mantenint el model que han definit durant els primers mesos.
“Volem consolidar-nos com el referent absolut de la connexió i les cites en l’àmbit catalanoparlant, mantenint sempre l’essència propera i transparent amb la qual vam néixer”, expliquen.