L'accessibilitat no comença quan s'arriba a una platja, sinó molt abans, en el moment de decidir on anar. Saber si hi ha una rampa d'accés, una passarel·la fins a la sorra, una cadira amfíbia o un servei de bany assistit és una informació imprescindible per a moltes persones, però fins ara aquestes dades es trobaven disperses entre les pàgines web dels diferents ajuntaments, patronats de turisme i organismes públics.

Amb l'objectiu de trencar aquesta primera barrera d'accés a la informació, la Càtedra d'Innovació i Recerca Turística Salou - Costa Daurada de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha desenvolupat un mapa interactiu que reuneix en una única plataforma tota la informació sobre l'accessibilitat de les 78 platges i cales dels 13 municipis costaners de la Costa Daurada.

L'eina permet consultar de manera intuïtiva fins a 17 indicadors d'accessibilitat i qualitat, com ara l'existència d'aparcaments reservats, rampes, passarel·les, lavabos adaptats, cadires amfíbies, servei de bany assistit o altres recursos disponibles a cada espai litoral.

Segons explica a Metadata la directora de la Càtedra, Marta Nel·lo Andreu, el projecte va néixer després de constatar que el problema no era tant la manca d'informació com la seva fragmentació. "Per a una persona amb discapacitat, disposar d'informació clara i fiable abans de sortir de casa no és una comoditat, sinó el que determina si pot planificar la visita amb seguretat o, fins i tot, si la pot fer", assenyala.

De la recerca acadèmica a una eina útil per a la ciutadania

El mapa és el resultat directe d'un estudi elaborat durant el 2025 per la Càtedra, que va analitzar l'estat de l'accessibilitat de totes les platges i cales de la Costa Daurada. L'equip investigador va combinar la revisió dels webs municipals, informació dels patronats de turisme, dades de la Xarxa Turisme per a Tothom, treball de camp i verificacions amb tècnics municipals.

La Càtedra d'Innovació i Recerca Turística Salou - Costa Daurada de la URV ha desenvolupat un mapa interactiu que centralitza la informació sobre l'accessibilitat de les 78 platges i cales del litoral.

Durant aquesta recerca, els investigadors van detectar que la informació existia, però estava repartida entre múltiples canals, sovint incompleta o desactualitzada, fet que complicava enormement la planificació de les visites.

Per aquest motiu, en lloc de limitar-se a publicar un informe acadèmic, la Càtedra va decidir transformar aquella feina en una eina digital oberta al públic."La necessitat que vam detectar no era tant la manca de dades, sinó la manca d'un canal únic, fiable i fàcil de consultar. Per això vam decidir no deixar l'informe arxivat i convertir-lo en una eina útil per a tothom", explica Nel·lo.

Tecnologia al servei del turisme accessible

Des del punt de vista tecnològic, els responsables del projecte van apostar per una solució que permetés mantenir la informació actualitzada sense necessitat de desenvolupar una infraestructura complexa.

La plataforma s'ha construït sobre InstaMaps, una eina cartogràfica que facilita la creació de mapes interactius i que permet importar dades de manera automàtica, compartir-les o incrustar-les en qualsevol pàgina web.

La plataforma reuneix en un únic espai dades sobre 17 serveis d'accessibilitat, com rampes, passarel·les, cadires amfíbies, bany assistit o aparcaments reservats.

Per a la directora de la Càtedra, aquesta decisió responia a un criteri molt clar: garantir que el projecte pogués evolucionar fàcilment amb el pas del temps. "La importació de dades és el que realment garanteix que el mapa sigui escalable i actualitzable sense haver de reconstruir-lo cada vegada que un municipi millora un servei o incorpora informació nova", afirma.

Aquesta arquitectura també facilita que la plataforma pugui integrar noves dades en el futur sense modificar-ne l'estructura principal.

Un procés constant de verificació de les dades

Centralitzar la informació de tretze municipis diferents no ha estat, però, una tasca senzilla. Segons explica Nel·lo, el primer repte va ser elaborar una base de dades comuna perquè no existia cap registre únic sobre l'accessibilitat de les platges de la Costa Daurada.

L'equip va haver de revisar la informació municipi per municipi i contrastar-la sobre el terreny, ja que en nombroses ocasions el que apareixia publicat als webs institucionals no coincidia amb la realitat.

L'eina permet que la ciutadania i els ajuntaments actualitzin la informació, convertint el mapa en un projecte col·laboratiu i en constant evolució.

A més, mentre el mapa encara s'estava desenvolupant, diversos ajuntaments van aprofitar els mesos previs a l'estiu per incorporar noves millores als seus espais litorals. "No n'hi havia prou amb incorporar la informació que ja teníem. La vam haver de tornar a verificar perquè molts municipis anaven anunciant noves actuacions mentre l'eina encara estava en desenvolupament", explica.

Per aquest motiu, la plataforma s'ha concebut com un projecte viu que podrà continuar actualitzant-se de manera permanent.

La ciutadania també podrà millorar el mapa

Una de les característiques diferencials del projecte és la seva dimensió participativa. A més de consultar la informació, qualsevol usuari pot comunicar errors, aportar nous serveis detectats o informar sobre millores que encara no apareguin reflectides.

"Per a una persona amb discapacitat, disposar d'informació clara abans de sortir de casa determina si pot planificar la visita o fins i tot si la pot fer", afirma Marta Nel·lo, directora de la Càtedra.

Aquest model col·laboratiu converteix el mapa en un espai compartit entre investigadors, administracions i ciutadania. "Les persones usuàries aporten una mirada que una eina com aquesta no pot tenir per si sola: la de qui realment utilitza el servei. I els Ajuntaments poden informar dels canvis o millores que es vagin incorporant. Aquesta col·laboració és el que farà sostenible el projecte a llarg termini", destaca la directora de la Càtedra.

Un model exportable a altres territoris

Més enllà del seu impacte immediat sobre el turisme accessible a la Costa Daurada, des de la Càtedra consideren que la iniciativa podria reproduir-se en altres territoris.

Nel·lo assegura que moltes vegades la innovació no consisteix a crear noves tecnologies, sinó a ordenar millor la informació que ja existeix: "Moltes vegades els serveis hi són i la informació també. El que cal és ordenar-la, verificar-la i comunicar-la d'una manera clara perquè sigui útil per a les persones que la necessiten", explica.

Els impulsors del projecte defensen que la innovació no sempre consisteix a crear noves tecnologies, sinó a ordenar, verificar i fer accessible la informació que ja existeix.

En aquest sentit, considera que el mapa representa només un primer pas. Tot i que en el futur podria incorporar noves funcionalitats, com informació personalitzada o altres serveis digitals, ara la prioritat és consolidar-ne la fiabilitat i garantir que sigui plenament accessible. “No sempre es tracta de fer grans inversions econòmiques. Aquest projecte demostra que la innovació també consisteix a identificar una necessitat real i trobar una manera intel·ligent de donar-hi resposta", conclou.