La intel·ligència artificial generativa ja no només s'utilitza per estudiar, programar o redactar textos. Cada vegada més persones també hi recorren per parlar de les seves preocupacions personals, gestionar emocions o buscar orientació davant situacions d'estrès. Aquest fenomen, especialment estès entre els més joves, és el que analitza un estudi liderat per la Universitat Rovira i Virgili (URV), que conclou que el 17,2% de la població catalana ja ha utilitzat ChatGPT com a recurs de suport per a la salut mental.

La investigació, publicada a la revista científica Journal of Public Health, apunta que aquesta pràctica és especialment habitual entre adolescents i adults joves, que valoren sobretot la rapidesa, l'accessibilitat i la disponibilitat permanent de l'eina. Tot i això, els investigadors alerten que ChatGPT no és una eina terapèutica validada i recorden que no pot substituir l'atenció dels professionals de la salut mental.

Quatre de cada deu adolescents ja hi recorren

L'estudi, liderat per la investigadora del Departament de Psicologia de la URV Anna Huguet juntament amb Llorenç Díaz, estudiant del màster en Psicologia General Sanitària, es va desenvolupar en dues fases. Primer es van entrevistar estudiants universitaris per comprendre com utilitzaven ChatGPT davant del malestar emocional i, posteriorment, es va elaborar un qüestionari que van respondre 500 persones catalanoparlants majors de 16 anys residents a Catalunya.

Els resultats mostren que el 74,6% dels participants havia utilitzat ChatGPT almenys una vegada, mentre que un 17,2% afirmava haver-lo fet servir específicament per gestionar qüestions relacionades amb el seu benestar emocional.

La diferència més significativa apareix quan s'analitzen les franges d'edat. Entre els adolescents de 16 a 19 anys, el percentatge s'enfila fins al 39,5%, fet que confirma que la intel·ligència artificial s'està convertint en una nova porta d'entrada per abordar preocupacions emocionals entre les noves generacions.

Estrès, ansietat i relacions personals, les consultes més habituals

Les persones que utilitzen ChatGPT amb aquesta finalitat ho fan principalment per abordar situacions d'estrès, ansietat o preocupacions generals, presents en el 64% de les consultes.

També són habituals les preguntes relacionades amb conflictes interpersonals (53,5%) i amb el creixement personal (51,2%). En menor mesura, l'eina s'utilitza per parlar de tristesa, problemes de son, soledat, experiències traumàtiques, addiccions o conductes autolesives.

El 17,2% dels catalans ja ha utilitzat ChatGPT per gestionar preocupacions relacionades amb la salut mental, segons un estudi de la URV.

Pel que fa a l'ús concret que se'n fa, el 73,3% busca consells o estratègies per gestionar les emocions, mentre que un 61,6% l'utilitza per obtenir una nova perspectiva sobre un problema i un 53,5% per ordenar els seus pensaments.

Altres persones expliquen que també recorren a ChatGPT per prendre decisions personals, sentir-se escoltades, buscar informació sobre serveis professionals o, fins i tot, intentar obtenir un possible diagnòstic.

Un suport útil... però amb límits

La valoració que en fan els usuaris és positiva, encara que matisada. El 55,8% assegura que ChatGPT els ha ajudat de manera moderada o elevada, mentre que un 38,4% considera que només els ha estat útil ocasionalment. Només un 5,8% afirma que no els ha aportat cap ajuda.

Segons la investigadora Anna Huguet, aquests resultats mostren que la IA pot actuar com un primer recurs davant preocupacions quotidianes relacionades amb el benestar emocional, especialment entre els joves.

Entre els adolescents de 16 a 19 anys, gairebé quatre de cada deu han recorregut a ChatGPT per parlar d'estrès, ansietat o altres preocupacions emocionals.

"Els resultats suggereixen que ChatGPT pot actuar com un recurs complementari i de primer accés per a preocupacions quotidianes relacionades amb el benestar emocional, especialment entre adolescents i adults joves", explica. Tot i això, adverteix que "no es pot considerar un substitut de l'atenció professional".

L'estudi també observa que, encara que la majoria considera que ChatGPT no condiciona la decisió de buscar ajuda psicològica, més de la meitat dels usuaris reconeixen que l'eina ha influït, en algun grau, en aquesta decisió.

Rapidesa, accessibilitat... i dubtes sobre la fiabilitat

Els investigadors també han analitzat quins factors expliquen aquest ús creixent. Els principals avantatges identificats pels participants són la rapidesa amb què ofereix respostes, la seva disponibilitat les 24 hores del dia, la facilitat d'ús i l'accessibilitat immediata, característiques que expliquen que moltes persones hi recorrin en moments de dubte o malestar.

La recerca conclou que la IA pot actuar com un recurs complementari per al benestar emocional, però adverteix que no pot substituir l'atenció professional.

Per contra, també emergeixen preocupacions importants. El 60,5% dels usuaris manifesta dubtes sobre la fiabilitat de les respostes, mentre que altres assenyalen la manca d'interacció humana, els riscos relacionats amb la privacitat, el caràcter impersonal de les respostes o l'absència d'evidència científica que avali la seva eficàcia terapèutica.

Un fenomen emergent que obre nous reptes

Per als autors, l'estudi confirma que la IA generativa està començant a ocupar un espai fins ara reservat a altres recursos digitals o a les primeres consultes informals sobre salut mental.

Per això, Llorenç Díaz considera necessari promoure un ús responsable d'aquestes eines. "Si cada vegada més persones, especialment joves, les utilitzen per parlar de preocupacions emocionals, caldrà explicar-ne bé les possibilitats i els límits, identificar en quines situacions poden ser útils i deixar clar quan és necessari buscar ajuda professional", assenyala.

Els investigadors conclouen que aquest és un fenomen emergent amb implicacions per a la salut pública, que haurà d'anar acompanyat de més recerca, evidència científica i garanties perquè la intel·ligència artificial complementi, però mai substitueixi, l'atenció professional.