Acroface, la IA que identifica casos d’acromegàlia a partir de fotografies

El sistema estudia els canvis facials dels pacients durant els anys i presenta una fiabilitat del 75% en les persones amb la malaltia poc desenvolupada

Categories:

ACN

El programa desenvolupat per l'IRPG i la URV utilitza fotografies anuals dels pacients per realitzar una detecció precoç de la malaltia
El programa desenvolupat per l'IRPG i la URV utilitza fotografies anuals dels pacients per realitzar una detecció precoç de la malaltia | @hgermanstrias (Twitter)

L’acromegàlia és una malaltia molt poc comuna caracteritzada per alterar la forma de la cara, provocada per la producció d’una gran quantitat d'hormones del creixement durant l'edat adulta. Els seus efectes poden arribar a ser mortal si no es tracta, ja que pot provocar afectacions cardiovasculars, càncer de còlon, tiroides o diabetis, entre altres. Amb tot, la seva diagnosi pot trigar més de sis anys en realitzar-se. Per tal de lluitar contra aquesta afecció, un equip de diferents institucions encapçalat per l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP) i la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha desenvolupat Acroface, un programari capaç de detectar els seus símptomes basat en la intel·ligència artificial a partir de fotografies facials.

El software analitza diferents fotografies d'una mateixa persona fetes al llarg dels anys per estudiar-ne l'evolució facial. Per a persones que tinguin poc desenvolupada la malaltia (fins a cinc anys), el sistema té una fiabilitat d'un 75%. En canvi, en els pacients que contrauen la malaltia des de fa uns deu anys, la fiabilitat puja fins al 95%. El doctor Manel Puig, de l’IRGP, ha destacat que, en el primer cas, un metge especialitzat pot tenir una eficàcia d'un 50%, amb la qual cosa el programari permet fer un pas endavant en la diagnosi. Els experts apunten que millorar la detecció és clau per garantir una millor qualitat de vida del pacient i evitar que contragui malalties greus.

Acroface encara no està validada per les autoritats sanitàries, però l'objectiu és fer-lo servir en la pràctica clínica diària. Per aconseguir-ho cal "refinar-lo" a partir d'ampliar la base de dades del sistema, fet que permetrà millorar-ne també la seva eficàcia. Per això, els creadors de l'eina estan buscant fórmules per disposar de fotografies de persones que vulguin col·laborar-hi i, de retruc, saber si poden patir la malaltia. "El prototip ara és altament funcional, però per arribar a tenir les certificacions ens cal millorar la fiabilitat", ha dit Domènec Puig, vicerector de programació acadèmica, docència i professorat de la URV.

La privacitat com a obstacle

Un dels principals problemes amb els quals l’equip s’ha trobat a l’hora d’entrenar el model d’intel·ligència artificial per millorar les seves capacitats és la llei de protecció de dades espanyola, que suposa un “escull” per garantir el tractament correcte de les fotografies i de la privacitat dels participants. En aquest sentit, l'Associació Espanyola d'Afectats per l'Acromegàlia encoratjarà els adherits perquè aportin imatges i establirà acords amb altres entitats de diferents països.

Mirant al futur, Manel Puig ha apuntat que el programari pot evolucionar cap a altres funcions, més enllà de la detecció precoç. Una opció seria fer una "reconstrucció personalitzada de com seria la cara del pacient d'aquí a uns anys, segons l'evolució" de la malaltia, i alhora "com seria la cara del pacient si no hagués tingut acromegàlia". Això permetria, fins i tot, poder retornar al malalt aquest aspecte facial mitjançant cirurgia plàstica.