Espanya és el país europeu on més usuaris utilitzen WhatsApp com a principal canal de comunicació, segons un informe de l’Organisme de Reguladors Europeus de les Comunicacions Electròniques (BEREC). I és que aquesta aplicació de missatgeria instantània està instal·lada en els terminals del 98% dels usuaris, tal com assenyala el CIS, i s’ha encarregat de modelar progressivament les nostres estructures de socialització i de treball. Abans, quan calia parlar amb algú, la trobada personal o la trucada per quedar presencialment eren l’opció principal, ara, preferim les pantalles. “Sense adonar-nos, WhatsApp, Facebook, Twitter o Instagram han fet que ens relacionem d’una manera diferent a com ho fèiem fa 15 anys, i que la parla de tu a tu i en persona ja no sigui l’opció preferida perquè no ens aporta la immediatesa que facilita la tecnologia”, explica la sociòloga Marta Cervera.

Cada cop surten més veus conegudes que afirmen haver sentit “llibertat”, “independència”, “alleugeriment” o “recuperació de la vida pròpia” després de prendre la decisió de deixar aparcat el telèfon i qualsevol app que permeti l’enviament de missatges. Des de l’escriptor i filòsof Umberto Eco, fins a l’actor i director Daniel Guzmán, passant per un bon grapat de persones anònimes que no fan més que agrair el pas. “A vegades, ens oblidem que podem trucar algú i resoldre un problema o fer una consulta en qüestió de segons només perquè hem integrat l’escriure en un xat, rebre resposta al moment i convertir-ho en una conversa”, apunta l’experta. D’aquí que les noves generacions que pràcticament han nascut amb un dispositiu tecnològic entre les mans marquin cada cop menys números de telèfon i prefereixin els missatges de veu. “Ens adrecem a persones concretes i que, en la majoria dels casos, coneixem, però preferim la despersonalització que permeten les aplicacions”, afegeix, “tendim cada cop més a deixar les trobades personals com una cosa de valor afegit, fins i tot preferim deixar les males notícies per a aquests canals que són menys compromesos”.

Enviar un missatge, rebre resposta immediata i convertir-ho en una conversa llarga ja és part del dia a dia

Una qüestió d’actitud i context

La tecnologia canvia i ho fan amb ella les relacions, però podem fer una passa enrere? “Indubtablement”, respon Cervera, “tot passa per entendre que la missatgeria instantània no ha de servir per qualsevol context, i que un dels altres motiu pel qual ha arrelat és la seva gratuïtat”. Actualment les operadores inclouen els SMS sense cost als plans tarifaris, una proposta molt allunyada dels entre 5 i 25 cèntims que podíem trobar anys enrere. Aquesta via ofereix també rapidesa i despersonalització, però no resposta immediata. “És menys intrusiva, però no té la flexibilitat a la qual ja estem acostumats”, afirma, “i cal recordar que gairebé es va oferir el servei gratuïtament alhora que arribava la missatgeria instantània, així que la batalla estava perduda”. “Si pensem en fred i deixem de banda el component gratuïtat, ens adonarem que no és una eina per a qualsevol moment, missatge i persona”, recalca.

Qui també té clar que tenir un bon o mal comportament amb aquestes eines es troba en mans del mateix usuari és el membre de la comissió TIC del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya i director del Màster de Salut digital de la UOC, Antoni Baena. “Amb WhatsApp, sabem que tenim un canal de comunicació immediat i disponible en qualsevol moment”, assenyala, “això és igual per a tothom, de manera que som conscients que la resposta pot ser també immediata i, si no ho és, pot generar empipades i interpretacions allunyades de la realitat”. Si no es controla aquesta actitud davant la tecnologia, podria derivar en un cas d’ansietat, conclou.

Cervera: “Si pensem en fred i deixem de banda el component gratuïtat, ens adonarem que no és una eina per a qualsevol moment, missatge i persona”

Ara bé, Baena recorda que la tecnologia també “pot ser molt útil si aprenem a utilitzar-la”. Ha quedat molt clar durant la pandèmia, on hem comprovat com els ordinadors i telèfons mòbils han permès mantenir l’activitat en sector com l’educació o la salut, però també ha garantit la socialització: “Hem patit l’allau de missatges en grups on, de cop, et podies trobar 30 o 40 missatges de gent saludant o donant les gràcies, que són coses que ens podem estalviar si entenem que genera més molèstia que respecte, però WhatsApp també ens ha ajudat a mantenir una mínima salut mental durant el tancament gràcies als xats i les videotrucades amb amics i coneguts”.

Per això, el psicòleg recomana reflexionar sobre els missatges que enviem a través de la plataforma. “Tenim a les mans una gran eina i cal que definim bé què volem dir i a qui per evitar que un comentari al xat afecti un altre”, insisteix. Davant de períodes de vacances o de desconnexió personal, Baena recomana explicar als contactes que ens escriguin un missatge que no tindrem accés a WhatsApp o optar per no respondre i deixar la lectura de les comunicacions per al retorn. Una altra de les opcions és indicar a l’estat que no es respondran els missatges; i en casos extrems, silenciar les persones que no respecten la desconnexió digital.

Una eina imparable

El terme addicció s’ha associat al telèfon, internet i les xarxes socials per la seva capacitat de retenir l’atenció dels usuaris. Tot i que el psicòleg reconeix que poden sorgir problemes, es mostra prudent i matisa la concepció: “Quan parlem de la xarxa, definir addicció és difícil perquè tenim aparells que fan moltes coses. Algú pot estar el mòbil tot el dia, però alhora pot estar fent 20 activitats diferents per la seva versatilitat”.

Baena: “Tenim a les mans una gran eina i cal que definim bé què volem dir i a qui"

L’element fonamental per comprendre-ho és el concepte d’alfabetització digital, que fa referència als coneixements de les persones per utilitzar les eines tecnològiques. “Quan tenim consciència del poder que tenen, el que ens permeten i de quin comportament hem de tenir amb elles, és quan se’n fa un ús raonable”, explica. Per aquest motiu, rebutja la mirada negativista que sovint envolta les plataformes i apps i posa com a exemple bones pràctiques en l’ús de la missatgeria instantània en l’entorn sanitari: “Hi ha grups de persones que estan passant per un mateix procés clínic que es veuen un cop al mes, però que es donen suport la resta del temps, intercanvien pors, neguis i fites. Anys enrere el mecanisme ja s’utilitzava amb els SMS en el tractament de l’addicció al tabac, ara WhatsApp permet una comunicació més fluida i immediata que els és de gran ajuda”.