No tothom sap fer un nus de ballestrinca, comprèn quina distància suposa una iarda o pot diferenciar entre babord i estribord. Tanmateix, això no ha estat obstacle perquè més del 97% dels catalans siguin considerats internautes, mariners dels mars digitals que passen més temps entre xarxes que en terra ferma. L’associació del vocabulari oceànic amb les dinàmiques d’internet és una realitat des dels inicis de la informàtica domèstica, però durant les darreres dècades ha experimentat una metamorfosi semàntica que ha capgirat el seu significat. 

Aquesta és, almenys, la tesi principal d’Internet i la perversió de la metàfora oceànica, l’exposició organitzada pel Museu Marítim de Barcelona per celebrar els 30 anys del llançament de la seva pàgina web. “En els 60 i els 70, a Califòrnia hi ha una gran inspiració del moviment hippie, i la informàtica que neix concep la metàfora del mar com una idea per imaginar un nou món digital amb valors com l’exploració, la germanor i la interconnexió”, explica la comissària de la mostra, la periodista i investigadora Cristina Garde. L’experta, que ha ideat aquesta exhibició a partir de la seva tesi doctoral, associa aquest fet a la tradició literària europea: “Des d’Ulisses als Argonautes, o fins i tot la Bíblia amb l’arca de Noè; sempre s’ha entès que el mar era aquell espai indòmit que calia explorar per arribar a nous llocs”. 

Garde: “La informàtica neix amb la metàfora del mar com una idea per imaginar un nou món digital amb valors com l’exploració, la germanor i la interconnexió”

El concepte d’internet com un “mar que ens embolcalla” era molt present en les ments dels pioners del món digital, que recorrien a termes propis de la nàutica a l’hora d’imaginar els elements tècnics que avui considerem bàsics. Un exemple clar el trobem en l’enllaç: “Ted Nelson, el creador del hyperlink, explica que la idea d’interconnexió li va néixer quan anava a navegar i a pescar amb el seu avi i el seu pare, quan tocava l’aigua amb la mà i veia com li passava entre els dits”. En un principi, Nelson imaginava l’enllaç com una mena de “mapa que vas explorant”, de manera que mai oblidessis “d’on venies i cap a on anaves”. 

La “traïció” dels tecnòcrates

Tot i que durant els anys 80 internet s’entenia com un oceà que evocava a una “navegació per interconnectar a tothom”, Garde argumenta que la metàfora marina va anar pervertint-se a poc a poc amb l’arribada de “gurús tecnològics” com Mark Zuckerberg, Larry Page o Elon Musk. “Si abans Hernán Cortés agafava un vaixell i anava a conquistar les Amèriques, avui s'adonen que hi ha un altre món, virtual, que també poden conquerir”. Un dels punts d’inflexió per la comissària va ser el moment en què els creadors de Google van optar per orientar-se cap al negoci de les dades: “Arriba un punt, cap al 2001, en què els inversors que han apostat els asseuen i els demanen materialitzar-ho. Allà és quan s’imaginen la idea perversa de vendre les dades de cerca dels usuaris”.

Aquesta “traïció” és assenyalada per personalitats com el mateix Ted Nelson, qui va veure com la seva idea d’enllaç es veia reduïda a un sistema tan simplificat que elimina tot el context de navegació. Malgrat el canvi de rumb, els nous emprenedors del món digital van optar per mantenir el vocabulari marítim a les seves iniciatives, una decisió criticada per l'exposició: “Han agafat idees com la de la germanor en un vaixell, on tots cooperen, cadascú fa la seva funció i fan que el vaixell navegui, per fer-nos creure que estem cooperant, però en realitat estem sent grumets de la seva nau”.

Garde: “Si Taiwan és tan important per xinesos i americans és perquè passa el 70% de la xarxa de fibra òptica del món. Sota la idea de compartir coses immaterials amaguen l’explotació de recursos naturals”

La relació entre la nova economia digital i el món marítim no es limita únicament a metàfores semàntiques, sinó que també té el seu impacte en els oceans de la Terra. “Si Taiwan és tan important per xinesos i americans és perquè hi passa el 70% de la xarxa de fibra òptica del món. Sota la idea de compartir coses immaterials amaguen l’explotació de recursos naturals”, al·lega Garde, qui recomana llegir sobre aquesta temàtica el llibre Atlas de IA, de Kate Crawford.

Pirates i rebels digitals

Davant d’aquest context, la mostra del Museu Marítim dona visibilitat a aquells pirates que “rastregen el web profund per reflotar tresors amagats, que no estan a l’abast de tothom i ho haurien d’estar”. Aquests llops de mars cibernètics conformen la que alguns anomenen “la segona edat d’or de la pirateria”, un àmbit en què conviuen els hackers que aspiren a “impugnar” el sistema i aquells que simplement busquen fortuna, fama o poder. Personalitats com Julian Assange, Chelsea Manning o Edward Snowden es mouen en un “equilibri entre el bé comú i l’aprofitament”, segons Garde, però comparteixen un “origen antisistema” i una concepció d’internet molt pròxima a la de pioners com Nelson. “Snowden, a les seves memòries, explica que era una persona amb problemes greus de socialització, sense capacitats econòmiques per pagar-se uns estudis, i tenir un espai com internet li permetia connectar amb gent amb interessos similars i formar-se”, relata la comissària.

Projectes com la Viquipèdia o Archive.org mantenen els valors d'interconnexió i cooperació que es van adoptar del món marítim durant els inicis d'internet

Així com existeixen pirates digitals que lluiten al marge de la llei contra una hegemonia digital, també es conserven romanents d’aquell internet primigeni, comunitats que aposten pels valors d’interconnexió manllevats originalment del món marítim. Garde reivindica Archive.org, una llibreria sense ànim de lucre que recull milions de materials digitals, especialment pàgines web del passat amb la seva Wayback Machine. Un altre dels projectes arxiconeguts per la població que segueix aquests ideals és la Viquipèdia, un “espai de cooperació comunitària” que té una comunitat catalanoparlant especialment activa.

Entre aquests dos mons de rebel·lia, la mostra llança una crida a la societat per participar en una reapropiació del llenguatge. “Revisant el significat que li dona el món marítim a les paraules que per nosaltres han perdut el sentit, recuperes la idea que ells tenien quan les feien servir”, defensa Garde. L’exposició convida la població a recuperar termes com el de bitàcola, un concepte que “permet tenir el mapa conceptual” de la nostra navegació per internet i que ja va inspirar fenòmens com la blogosfera. Amb aquest objectiu, l’exhibició finalitza amb un enllaç al diccionari nàutic de Washington Garcia, una enciclopèdia que recull gairebé 15.000 termes del món marítim elaborat durant més de 20 anys.