Qui no ha comprat un producte o contractat un servei a través d’internet en els darrers mesos? El comerç electrònic s’ha disparat en els últims anys i s’ha anat consolidant en el dia a dia dels consumidors, arribant a deixar en un segon pla les botigues físiques i els establiments amb més tradició. Segons dades de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), al primer trimestre de 2023 a l’Estat Espanyol la facturació de l’ecommerce va créixer un 22,7% interanual i va arribar als 19.175 milions d’euros. “Lluitar contra aquests gegants és extremadament dur”, reconeix el secretari general de l’Agrupament de Botiguers i Comerciants de Catalunya, Emiliano Maroto.

Molts locals centenaris de grans ciutats i petits pobles han hagut d'abaixar les persianes, mentre que d’altres s’han reinventat i han fet el salt a la digitalització. “El canal en línia ha vingut per quedar-se i cada cop ocupa un percentatge més gran del total de vendes final”, assenyala el director general i cofundador de l’empresa de gestió de botigues en línea Etailers, Santiago Sánchez. “El comerç físic continuarà competint, com ja ha succeït en el passat quan van aparèixer els centres comercials o els outlets. Sempre ha estat en transformació, i sí, alguns estaran obligats a tancar-se, però d’altres hauran de redefinir-se. Els consumidors no són ni online ni offline”, afegeix.

Una convivència que, per la professora dels Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Ana Isabel Jiménez, ja succeeix en l’actualitat de forma natural. L'acadèmica ho exemplifica a través de sectors com el de la roba, en què molts productes de petits comerciants tenen presència en les grans plataformes. Alhora, apunta que hi ha diferents maneres d’afrontar aquesta competència com ja fan alguns comerços entrant a competir directament o com d’altres que es desmarquen i usen internet per a fer publicitat i que els clients els visitin a l’establiment.

Especialització i tracte, les solucions del petit comerç

L’adopció dels mètodes en línia s’ha accelerat en els últims anys, sobretot, arran de moments puntuals com la pandèmia del coronavirus o la inflació de preus del 2022 pel conflicte d’Ucraïna i Rússia. Com apunta un informe de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), una tercera part de les empreses catalanes (33,6%) de deu treballadors o més venen a través d’internet. Aquesta xifra, tot i ser menor que fa un any (36,8%), representa un augment de més de deu punts respecte a una dècada enrere (21,9%).

Santiago Sánchez veu com a causants d’aquestes dades altres aspectes empresarials: “En els últims anys han anat apareixent cadenes integrades verticalment com Decathlon o Ikea, que, a més de vendre, produeixen ells mateixos els productes. També les companyies multimarca, com supermercats o les plataformes específiques de comerç electrònic. Està clar que les grans cadenes ja s’han aprofitat de la digitalització, que la fan servir com una porta més per fer negoci. El mercat s’està reorganitzant i tots han anat ocupant el seu espai”.

Sánchez: “El petit negoci ha d’apostar per la proximitat i el tracte personal, on les plataformes digitals tenen més complicat entrar-hi. La solució es redueix a l’especialització o l’assessorament”

Pel que fa al comerç independent, el cofundador d’Etailers assenyala que requereix especialització en els productes, com ja fan els elaboradors de frescos com fruites, verdures o carn. “La resta, tenen una oportunitat seriosa per poder vendre en línia. El que no s’especialitza, que s’ha convertit en una mena de petit magatzem, ho té més complicat, com la ferreteria de barri”. Per aquesta classe de negocis, Sánchez considera que cal apostar per la proximitat i el tracte personal, dos valors “on els negocis totalment digitalitzats ho tenen molt difícil”. “La solució es redueix a l'especialització o a l'assessorament”, sintetitza. 

Emliano Maroto qualifica el poc coneixement d’eines digitals i la falta de relleu generacional com dues de les principals dificultats a les quals ha d’afrontar el petit comerç. “Les noves botigues que obren són més capaces d’esquivar aquests esculls digitals, però han de tenir molta paciència. És molt complicat competir amb les més grans, ja que aquestes es poden permetre el luxe de no guanyar diners durant un període o assumir riscos”, explica.

A més a més de la dificultat tecnològica i l'especialització, Jiménez introdueix un tercer obstacle vital per als petits botiguers: la manca de temps i d'inversió. Per l’Agrupament de Botiguers i Comerciants de Catalunya, un dels focus s’ha de posar en la logística, que qualifiquen de “principal punt de fracàs”: “Si en el moment de donar resposta a les demandes no pots donar un servei ràpid, més val no ficar-s’hi. A l’hora de la veritat, tota la inversió feta pot no servir per res”.

L’associacionisme per competir amb els gegants

Un dels camins que han seguit alguns dels comerços tradicionals per fer-se un lloc entre les plataformes d’ecommerce és apostar per l’associacionisme, que englobi diferents sectors o territoris. Els costos d’entrar en grans mercats com Amazon o Rakuten són molt elevats, ja que es queden un gran percentatge de les vendes a canvi de visibilitat. Amb l’objectiu d’unir esforços i rebaixar preus vinculats a la logística o publicitat, hi ha diferents iniciatives que han anat apareixent al mercat per fer front des de l’àmbit local a les companyies mundialment consolidades.

En els últims anys s’han llançat al mercat diferents projectes d’associacionisme com BCN Market o kmCAT per fer front, des d’un àmbit local, a les companyies mundialment consolidades

Una de les iniciatives d’aquest estil que es van impulsar va ser BCN Market, que va arrencar a finals de 2021 amb uns 2.500 establiments barcelonins adherits i al cap de sis mesos va deixar de funcionar. “Era un bon projecte, amb molt capital darrere i amb el suport de l’administració pública. Des dels ajuntaments encara queda molt per fer, ja que sempre que s’ha intentat una plataforma de comerç proper i de la localitat, tendeix a estar poc actualitzada i sense manteniment”, valora Emiliano Maroto.

Amb uns objectius semblants, es va llançar fa tres anys kmCAT, una xarxa cooperativa que té la consciència social i la sostenibilitat com pilars fonamentals. El seu president, Pere Pugès, explica el seu naixement com “una forma d’introduir conceptes com la proximitat i la sostenibilitat, valors que van en contra de les grans plataformes que aposten per la globalització i no es fixen en el dany mediambiental”. A la vegada, denuncia aspectes com el condicionant de preus o el pobre tractament als productors que integren les grans companyies.

“La majoria de les iniciatives que han anat sortint durant la pandèmia han anat tancant. No eren competitives, perquè no oferien prou articles i no amb la mateixa velocitat i eficiència que les grans companyies”, assenyala Pugès. “No calia inventar-se res, era crear una xarxa i apostar per la microeconomia. Hem incorporat botigues i comerços com a punts de distribució. Així volem fomentar que els usuaris vagin a les botigues de barri i, alhora, fem que es fixin en els productes”, afegeix.

El canvi de consciència de la població

La població catalana cada cop té més en compte la proximitat dels productes que consumeix, tal com apunta un estudi de l’Agència Catalana de Consum del 2022. A l’hora d’escollir un article en el mercat, sigui aquest físic o digital, el primer en què es fixen els consumidors és en el preu, mentre que després ja el segueix la procedència. Altres informacions que es miren cada cop més són l’ecologia, el compromís social, l’etiquetatge en llengua catalana o que tingui un descompte aplicat.

Segons l’Agència Catalana de Consum, la proximitat és el segon aspecte que més valoren el consumidors catalans, per darrere del preu, a l’hora d’escollir una opció en el mercat

Aquesta manera de fer, d'acord amb Ana Isabel Jiménez, ha canviat en els últims anys: “Cada vegada hi ha més col·lectius que aposten pel comerç de proximitat, hi ha més pedagogia. La gent és conscient de l’impacte que tenen els petits comerciants a la vida de barri o de poble, ja que són un agent social de gran valor”. Per Pere Pugès, part d’aquest canvi de consciència a favor del comerç físic tradicional i de proximitat s’explica com “una resposta i reacció del que representen Amazon i les altres grans companyies”.

Tot i que hi ha molts consumidors que han canviat la seva forma de comprar, les crisis econòmiques són un impediment per acabar de consolidar aquesta transformació. “El moment que vivim no ajuda a fer que la sostenibilitat sigui el primer aspecte per la compra. Davant l’encariment general, el preu passa per davant de si el producte està al costat de casa o no. Un cop passi aquesta onada, veurem quin serà el criteri principal per fer una compra en línia”, assenyala Santiago Sánchez.