Plegables, transparents, corbes, de grans dimensions… Les pantalles són el primer que ens ve al cap quan pensem en el sector audiovisual, i la Integrated Systems Europe (ISE), la principal fira de la indústria, és el lloc ideal per descobrir les més innovadores. Tanmateix, els tubs de raigs catòdics i els panells LED no són l’única tecnologia per transmetre imatge i so de maneres creatives, i el congrés celebrat a Barcelona també ha donat espai a aquelles solucions que aposten per la interactivitat. Una especialització a l’alça a escala internacional que genera particular interès a Catalunya, un territori on el sector audiovisual ha crescut un 5,6% i ja factura més de 7.000 milions d’euros de manera conjunta, la qual cosa suposa el 2,9% del PIB català.

El Principat compta amb actors internacionals de la talla de Mediapro, que acaba d’anunciar la posada en marxa del centre de producció audiovisual urbà més gran d’Europa, a més a més d’una forta aposta de les televisions, públiques i privades, per la innovació tecnològica. La seva presència ha impulsat una indústria que ja compta amb gairebé 3.700 empreses, segons un informe d’ACCIÓ presentat durant l’ISE. Entre elles es troba Blackfish, companyia nascuda el 2017 per fabricar media servers que amb el temps s’ha anat especialitzant en les produccions de realitat augmentada, que ja ha implementat en programes de TV3, Antena 3 i La Sexta. “En el cas de TV3, treballem braç a braç amb ells per oferir-los la màquina adequada a les seves necessitats. Aquest any, amb Eufòria, ens van demanar fins i tot que estiguéssim a les realitzacions dels programes”, narra el cofundador de l’empresa, Jaume Obiols.

Obiols: “Els youtubers s’han convertit en un ‘broadcaster’ més; mouen un volum de diners i de feina que fa que estiguin disposats a invertir en tecnologia per les seves produccions”

Blackfish va començar a apostar per les tecnologies de realitat augmentada arran de la pandèmia, la qual cosa els ha conduït a una ampliació de plantilla: “Hem incorporat gent de 3D, estem treballant amb entorns d’Unreal Engine i fem servir el sistema de tracking d’Axximetry, una marca europea que permet que el moviment de les càmeres afecti el món virtual”. La companyia catalana ha incorporat aquesta tecnologia en el hardware que fabriquen i distribueixen a les productores i cadenes televisives, però també s’encarrega de crear i adaptar el sofware en funció de les necessitats dels clients. Obiols té clar que “la producció virtual i la realitat augmentada han vingut per quedar-se”, i no només en l’àmbit televisiu, sinó també per les produccions en streaming: “Els youtubers s’han convertit en un broadcaster més; mouen un volum de diners i de feina que fa que estiguin disposats a invertir en tecnologia per les seves produccions”.

L’aposta per la immersió

Qui també ha decidit orientar-se cap a les tecnologies immersives és Marvut Technologies, empresa assentada a Barcelona amb 13 anys d’experiència en el camp del desenvolupament de software que ara fa tres anys va decidir reinventar-se per especialitzar-se en noves metodologies. “Mesclar les realitats esteses amb la intel·ligència artificial i la blockchain és la base de la web 3.0 i del metavers”, explica el fundador i CEO de la corporació, Diego Fernández. Com Blackfish, Marvut es presenta com una proveïdora de solucions personalitzades a les necessitats de cada client. I el seu catàleg de propostes no es queda curt: “Estem treballant amb hologrames, tauletes 3D, estereoscòpia… tecnologies que criden molt l’atenció”.

En aquesta línia, Fernández creu que la interactivitat és un element “indispensable” per garantir la supervivència del sector audiovisual: “No podem rebre missatges tota l’estona sense poder interactuar. Aconseguir que la gent et dediqui el seu temps és molt difícil, no tot poden ser pantalles. Quan fas que la gent interactuï, realment estàs fent quelcom diferent”. Un dels projectes més destacables en què estan treballant és un holograma interactiu de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner per al Recinte Modernista de Sant Pau, el qual podrà respondre les preguntes del públic gràcies a la intel·ligència artificial. “Té una part d’inclusió molt important, que és fer que et pugui parlar en diferents idiomes, incloent-hi la llengua de signes”, assenyala el CEO de Marvut.

Marvut Technologies treballa en un holograma de Lluís Domènech i Montaner que podrà respondre les preguntes del públic gràcies a la intel·ligència artificial

La realitat virtual i la realitat augmentada són dues de les tecnologies amb més projecció dins del sector audiovisual català: més d’una setantena d’empreses desenvolupa solucions basades en aquestes tècniques, i dues de cada tres companyies són start-ups. Una d’elles és Broomx, una companyia nascuda el 2015 a Barcelona que ha creat el que és considerat el “primer projector immersiu del món”, segons detalla el seu cofundador, Ignasi Capellà. Es tracta d’un dispositiu que projecta imatges digitals a les parets i sostres d’una habitació, la qual cosa es combina amb una plataforma de continguts que permet “convertir un espai físic en un entorn totalment nou”.

La solució de Broomx va començar a comercialitzar-se a finals de 2017 després de gairebé tres anys d’investigació, i els seus inicis van estar molt lligats als àmbits de la cultura, el turisme i l’entreteniment. De fet, la companyia ha treballat amb entitats com el Centre d’Arts Digitals IDEAL, el Sónar+D, LEGO o el Port de Barcelona. “Amb vídeo 360° podem portar en temps real un concert a 50 ciutats repartides per tot el món, sentit com si fossis dins. També hem treballat amb parcs naturals i reserves marines que expliquen a través d’aquestes eines tan impactants els valors d’aquell espai”, exemplifica Capellà.

Amb tot, l’arribada de la pandèmia els va fer veure que el seu sistema tenia també múltiples aplicacions en l’àmbit sanitari i d’atenció social. “En salut, treballem en tres grans àrees: el benestar emocional, l’estimulació cognitiva i aplicacions pensades per la neurorehabilitació”, assenyala el cofundador de Broomx. Des d’aleshores, la companyia ha col·laborat amb desenes de residències i institucions sanitàries del país, com Vall d’Hebron, l’Hospital Clínic o el Consorci Sanitari de Terrassa, però també amb centres internacionals dels Estats Units i del Canadà.

Transversalitat i oportunitats de creixement

El cas de Broomx demostra que el sector audiovisual no es limita a l’entreteniment i la cultura, sinó que gaudeix d’una transversalitat que li permet abraçar tota mena de sectors productius. És una via per la qual també destaca OKTICS, una spin-off de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) nascuda el 2019 que basa el seu negoci en l’explotació de les possibilitats que ofereix la tecnologia NFC (comunicació de camp proper). “Em sembla molt interessant barrejar el món físic i el digital. Nosaltres sempre apostem per aquesta transversalitat de portar el contingut digital a mitjans físics”, assegura el director d’operacions de la companyia, Eugenio Oñate.

OKTICS explota les possibilitats de la tecnologia NFC per digitalitzar tota mena d'objectes físics

La seva proposta consisteix en la implementació de xips en productes comercials perquè els usuaris puguin accedir a informació digital a través dels seus telèfons mòbils. “Les marques, un cop t’havien venut el producte, normalment et perdien el rastre, però amb el nostre software et pot continuar donant informació. Podem gestionar, per exemple, el que està mostrant el tap de la Coca-Cola o l’escut d’una samarreta”, desvela Oñate. Això obre un mar de possibilitats: ofertes i promocions a les quals només poden accedir els propietaris d’aquells articles, certificats de garantia basats en blockchain per verificar l’autenticitat d’un producte…

El sistema destaca per la seva versatilitat, i també s’ha començat a emprar en l’àmbit de les smart cities amb una proposta de punts liles digitals, basats en la incorporació d’un xip en mobiliari urbà que redirigeixen a informació d’utilitat per a les dones. La darrera iteració està més pensada pel públic general, i és la creació de targetes de visita que funcionen amb NFC, de manera que un cop s’escanegin, el mòbil redirigeixi a una landing page a tall de carta de presentació digital. “Volem substituir el paper i canviar-lo per una targeta interactiva, que configures des de casa. Amb això busquem ser més sostenibles i reduir el consum”, reflexiona Oñate.