Vivim en un món en què els pagaments es poden fer de dues maneres: física o virtual. Cap de les dues és nova, ja que fa anys que conviu amb nosaltres l’opció de fer transferències bancàries. Ara bé, l’era digital ha introduït un nou actor al sistema virtual, la criptomoneda. El temor a un mercat paral·lel, sorgit per l’entrada de generacions cada cop més digitalitzades, ha fet que el mateix Banc Central Europeu (BCE) hagi posat els ulls en una versió de 0 i 1 per a l’euro davant l’amenaça de la desaparició del’efectiu. Fa anys que s’especula sobre aquesta possibilitat, però no ha estat fins a l’esclat de la blockchain que s’ha ofert un sistema amb plenes garanties per a la circulació de la moneda per internet.

Ara bé, no es pot classificar aquest euro digital com una criptomònada. “No serà descentralitzada, dependrà del BCE, però sí que comptarà amb la cadena de blocs en una segona capa per donar-li seguretat”, ha explicat l’advocat especialista en la tecnologia a Roca i Junyent, Joaquim Matinero, en una sessió del BxCat, qui pronostica que trigarem almenys un any a tenir un projecte sòlid sobre la taula d’una moneda comunitària amb capacitat d’incidir en la política econòmica. Malgrat que des del primer moment la iniciativa intenti desmarcar-se de l’historial tant positiu com negatiu que ha deixat el bitcoin al llarg dels anys, aquest arribarà, ha afegit l’economista i professor de la Universitat de Girona Marc Masmitjà, “com un sistema paral·lel. “Es crea per accelerar i complementar les opcions alternatives, per no perdre el control dels diners amb l’auge de les criptomonedes, i amb l’objectiu que la transició cap a un món més digital no porti a la gent viure només de les criptomonedes”, ha detallat.

Matinero: “Es crea per accelerar i complementar les opcions alternatives, per no perdre el control dels diners amb l’auge de les criptomonedes"

Valor econòmic i social

Una moneda no és únicament un element d’intercanvi, sinó que té un component social: “Té un valor acceptat per tota la ciutadania i canvia segons cada país. Una cervesa costa uns determinats euros aquí, però el preu varia en un altre indret. Amb la cripto, el valor no és tan variable, és un mecanisme diferent”. Així ho ha apuntat la cofundadora i CEO de Big Onion, Montse Guàrdia, en una mena de toc d’alerta per als qui intenten traslladar l’euro a l’entorn digital sense fer-ne una reflexió prèvia. “Europa ha fet un acte molt europeu de consens entre els bancs centrals per definir l’euro digital, però als Estats Units treballen per fer un camí més curt amb una stablecoin – moneda estable, menys volàtil que bitcoin o ether- vinculada al dòlar”, ha explicat, “potser li canviarem el nom, però està clar que l’intercanvi comercial tindrà uns altres patrons”.

Qui ja ha posat en marxa la seva moneda és la Xina amb una mena de iuan digital. “Compren, paguen i intercanvien valor amb ella, però en un entorn molt diferent, amb serveis explícitament vinculats a aquest iuan digital”, ha remarcat la que va ser directora del consorci Alastria. Per això proposa que la reflexió sobre el rol d’una moneda digital vagi acompanyada d’un debat sobre l’oferta digitalitzada al mercat: “Ens hem de replantejar si estem treballant per posar productes i serveis plenament digitals i que es puguin comprar en altres economies”.

La creació d'un euro digital ha d'anar de la mà del desenvolupament d'un mercat digitalitzat i adaptat a un món globalitzat

Al voltant de l’euro digital sorgeixen una infinitat de dubtes, i un d’ells és la privacitat. Precisament un dels trets característics de les tecnologies descentralitzades és la impossibilitat d’obtenir la informació plena dels moviments i els tokens, exceptuant per a les persones que hi estiguin implicades. En el cas de la moneda europea, que estarà en mans del BCE, serà aquest qui podrà traçar tota la cadena de dades, ja que serà l’ens que centralitzarà la informació. “Això pot fer que qualsevol partner del banc tindria la informació”, ha assenyalat Matinero, una mena de regles del joc que s’assimilen a les actuals amb les entitats privades, les quals tenen en les seves mans tota la informació sobre les transaccions fetes des de la banca digital o amb targeta.

L’advocat també ha recordat que s’ha posat aquest projecte com una via per frenar el terrorisme, el blanqueig de capitals o el mercat negre, elements positius per a l’economia, però que poden generar un mecanisme de treball negatiu: “S’ha parlat de llançar un pilot vinculat a ajudes directes com les de la covid-19 com a model d’ús de la moneda, però té el contrapunt que pot limitar-la a determinats consums, no seria un diner lliure. Si anem a comprar un equip electrònic, potser ens diran que no es pot usar. Cal trobar un punt mitjà”. Una visió que Masmitjà ha contraposat: “Pot generar limitacions, però seran subvencions i préstecs ràpid que no passaran per cap altra autoritat administrativa o banca privada, sinó que aniran directament a la ciutadania”. “No té sentit avui dia que tots els diners hagin de passar per diverses institucions fins arribar al nostre mòbil”, criticava.

Primer, accés i recursos

El dispositiu electrònic per accedir als diners és l’altre element clau. No tothom té un mòbil amb connexió a internet ni coneixements per utilitzar-lo a l’hora de comprar, pagar o fer qualsevol moviment bancari. La consideració de la xarxa i els dispositius electrònics serà un “dret fonamental”, ha afirmat Matinero, mentre que el següent pas serà habilitar el pagament de tributs i altres processos vinculats a l’administració pública per ser exemple d’ús.

El moneder on guardar l'euro digital ha de ser també una cartera on desar la identitat digital de la ciutadania

Abans, però, cal habilitar un moneder digital. Guàrdia ha apel·lat a un incentiu per a la creació de noves empreses que desenvolupin models de wallets que vagin més enllà de les monedes: “Han de permetre’ns pagar, però també emmagatzemat atributs lligats a la nostra identitat”. Una mena d’aplicació que permeti centralitzar-hi tota la informació relativa a un ciutadà o ciutadana, basada en blockchain i que garanteixi la seguretat de les dades i els moviments.